¿Com es va decidir entrar en política, i posteriorment a encapçalar la candidatura de Compromís? 
–La idea de formar part de Compromís per Rafelcofer va vindre motivada per un company de partit, el qual em va proposar acompanyar-los en la llista i aportar tot el que podera per a millorar la situació del nostre poble. Encapçalar la llista va ser una decisió difícil, veníem d’un temps en què pensàvem que les coses no s’estaven fent de la millor manera possible i vam pensar que era el moment de fer un pas endavant i intentar donar-li la volta a la situació. La veritat és que sense el suport i la força que em van transmetre totes i tots els companys del partit, no hauria sigut possible endinsar-me en esta nova etapa.

En la seua opinió, ¿per què no es va produir un pacte de govern PSOE-Compromís a l’estil del Botànic? ¿Se li va oferir al PSOE?
–La veritat és que el resultat electoral a Rafelcofer va ser sorprenent, ja que veníem de governs del PSOE amb majories absolutes i que Compromís guanyara, no havia passat mai. Possiblement, el PSOE pensava que anava a refermar esta majoria i, en veure els resultats, es van sentir dolguts. Després de les eleccions em vaig reunir amb la portaveu del PSOE per mantindre una reunió i parlar, però des del primer moment em van manifestar que allò que volien era un Govern compartint l’Alcaldia, cosa que des de Compromís no trobàvem coherent, ja que els guanyadors de les eleccions vam ser nosaltres. En el moment que els vam trasmetre esta informació de no compartir l’Alcaldia, ells ja no van mostrar cap tipus d’interés per firmar un pacte de la mateixa manera que s’havia fet en la Generalitat. D’una altra banda, també m’agradaria constatar que el PSOE no va seguir la línia del Botànic, ja que en el plenari d'investidura presentaren candidatura, amb el risc que això comportava que el PP ens votara.

¿Tenen, entre els regidors del Govern, dedicacions parcials o exclussives remunerades?
–L’equip de Govern està format per quatre persones,  dues dones i dos homes, i ningú tenim cap tipus de remuneració ni cap dedicació. Estem fent un gran esforç ja que, com que no tenim dedicacions exclusives ni parcials, hem de compaginar la nostra vida laboral amb la política.

¿Creu que, en esta situació, serà una legislatura estable?  
–En un principi pensàvem que hi hauria una relació cordial amb el PSOE, mirant per les millores pel poble però, després d'estos sis mesos de Govern, ja tinc els meus dubtes després de vore certes situacions. En un poble com el nostre el pressupost és una cosa que poc varia, però com un dels nostres eixos principals és la transparència, hem fet arribar a la resta de partits l’avantprojecte perquè puguen estudiar-lo i fer propostes de millora o les modificacions que consideren oportunes. Abans de l'aprovació mantindrem una reunió entre els tres partits per a poder arribar acords i aprovar el pressupost de 2020.

¿Com definiria, en línies generals, les actuacions que guiaran al Govern local en esta legislatura, en el sentit de les necessitats més perentòries per al poble? 
–Nosaltres tenim una guia de treball molt clara i directa, en la qual la transparència i el poble de Rafelcofer són la prioritat. Pensem treballar en aquelles coses que sigues viables i factibles per al poble, deixant de banda totes aquelles coses que siguen irreals o innecessàries. 

¿Com està la situació econòmica de l’Ajuntament? 
–Actualment és bona, no tenim deutes amb cap entitat bancària, som solvents amb recursos propis i el periode mitjà de pagament que entra dins dels terminis que estableix la llei. La nostra idea es seguir treballant i realitzant inversions amb totes aquelles ajudes que puguem aconseguir i sense fer un mal ús dels recursos dels quals disposem.

¿A quant ascendeixen els pressupostos per a 2020? ¿Quins sons els principals eixos, i les inversions?
–Encara estem treballant en el pressupost que estarà al voltant d’uns 900.000 euros. Al ser un poble menut, no tenim pensat fer cap tipus d’obra faraònica com s’ha fet en altres legislatures. La nostra idea principal és anar acabant tot el que s’han deixat per acabar i que la gent del poble puga fer ús del que disposem. En un Ajuntament com el nostre, les inversions i els eixos principals estan relacionats directament amb les possibles subvencions a què puguem obtar.

¿Hi ha algun projecte en el pla Edificant? 
–Sí, gràcies a este pla podrem emprendre la reforma i millora de les instal·lacions de CEIP Ausiàs March, possiblement el projecte amb major envergadura que es realitze a la nostra localitat.

¿S’estan gestionant rendes d’emergència, ajudes a la pobresa energètica, o algun tipus de beques d’estudis o subvencions que milloren la qualitat de vida de la població?
–En els pressupostos hi ha una partida d’ajudes socials per a satisfer les necessitats de les persones més desafavorides, també tenim prevista una quantitat per a beques i enguany hem proposat subvencionar les vacunes. Són xicotetes quantitats però pensem que tota pedra fa paret.

¿Què està fent l’Ajuntament per a reduir, en la mesura de les seues possibilitats, l’atur?
–Hem aconseguit ajudes dels programes Encorp, Encord, Empuju i Encuju per a contractar a persones majors de 30 anys que han estat en l’atur durant una llarga durada i també hem contractat a quatre persones menors de 30 anys perquè s’inicien en el món laboral, gràcies a les subvencions i a l’aportació econòmica del Consistori. 

¿Com està complint el Govern local la Llei de Transparència?
–És un dels aspectes en què més estem treballant: quan entràrem a l’Ajuntament ens adonàrem que la transparència era una cosa que es podia millorar i que algunes coses s’havien de posar a l’abast de la gent, com per exemple la publicació del pressupost o la relació dels pagaments mensuals que es fan.

¿Cap a on i com ha de créixer el poble?
–Rafelcofer és un poble que, a nivell urbanístic s’ha quedat estancat, no s’han fet grans ampliacions d'habitatges. Estem oberts a rebre a totes aquelles persones que vulguen formar part del nostre veïnat, sempre mantenint el sentiment de poble. 

¿Per quin aspecte creu que és conegut el seu poble, més enllà de la comarca?
–Una de les principals característiques de Rafelcofer possiblement és la Muntanya de la Creu (el Rabat), on tenim un dels poblats ibers més antics de la comarca. Allí s’han trobat restes del que va de ser una gran població ibera. També m’agradaria destacar el carrer Major, on podem trobar edificis amb façanes amb molts elements ornamentals típics de l'arquitectura eclèctica i modernista i la Casa Abadia, pel seu estil neogòtic. Per últim, no em puc oblidar dels diversos partidors d’aigua, típics de la localitat construïts el 1849, d’origen islàmic, i situats als dos extrems del poble. Hui no tenen una gran utilitat, però formen part de la nostra vida i de la nostra història.

¿Estan ben comunicats per bus amb Gandia?
–La veritat és que la comunicació amb transport públic sí que existeix però és precària. Passen autobusos però de manera molt esporàdica i amb poca periodicitat. Això també pot ser degut a la poca afluència de gent que l’utilitza, però pensem que no és raó per a oferir un servei amb tan poca qualitat. 

Enguany s’ha complit 40 anys d’ajuntaments democràtics. ¿Quins diria que són els temes que preocupen ara més als veïns? 
–Som un poble menut però així i tot, cada persona té unes preocupacions o interessos. Una de les nostres línies principals de treballs es la transparència i la participació del veïnat. Tampoc oblidem temes tan importants com la igualtat, el respecte i la inclusió de totes les persones, no podem permetre les situacions que estem veient tots els dies a les notícies. Des del nostre ajuntament també intentarem posar mesures efectives per millorar el medi ambient i evitar, en la mesura de lo possible, el canvi climàtic. Pensem que hem de fer tot el que estiga en les nostres mans per a evitar esta situació i a nivell local intentarem introduir activitats per a tots els públics per a fomentar l’estima, el respecte i la cura pel medi ambient.