José Luis Molina: 'La fortalesa del comerç d'Oliva és la proximitat a la gent'
Porta a Oliva 29 anys desenvolupant la seua tasca, a un local fitant la carretera nacional. És tresorer de l’Associació de Comerciants d’Oliva des de fa 9 anys, una unió comercial que busca defendre els interessos empresarials de comerços i empreses d’Oliva contra els reptes que els han anat plantejant els temps, i procurant fer valdre els trets diferenciadors del petit comerç urbà: un tracte personalitzat, proper i de comunitat.
Com a comerç situat durant molts anys al costat de la N-332, ¿Com ha afectat esta situació?
–En l’àmbit personal, negativament. Al local també l’afecta perquè sempre hi ha més fum, més soroll, o les vibracions que poden produir els vehicles pesants que hi passen. Així que esperem que, a poc a poc, quan alliberen l’autopista es note un descens del tràfic. Molta gent diu que la carretera ens aporta riquesa, però jo crec tot el contrari: ens porta soroll, pol·lució, i els meus pulmons, encara que no fume, deuen estar com els d’un fumador després de 29 anys treballant ací.
Una via que parteix la ciutat...
–No és un mur com el de Berlín, però sí que divideix pel mig Oliva. I la comunicació entre una part i l’altra de vegades és difícil.
L’any que vé s’allibera l’AP-7.
–Crec que hauríem de fer una festa per celebrar-ho, pel fet que un gran nombre de vehicles ja no passaran per dins d'Oliva. Perquè realment es nota. Quan tallen la carretera per algun esdeveniment, la qualitat de vida a prop de la carretera augmenta molt.
¿Com ha evolucionat el negoci de l’òptica durant els últims anys?
–Dins de l’òptica hi han dues parts ben diferenciades. La part d’optometria, salut visual, on cada any hi ha evolució tant en aparells com en materials. Els materials no tenen res a veure respecte als de fa 29 anys, i ara tenim una tecnologia que ni nosaltres mateixa ens creiem: retinògrafs, tonòmetres... Un aparellatge que quan vaig començar ni n’imaginava que poguera existir. D’altra banda, respecte a la venda, el comerç ha evolucionat des dels materials a les formes, amb diferents tipus d’ulleres. El mercat també s’ha tornat molt més agressiu, amb moltes més ofertes.
¿Han canviat les demandes dels clients?
–Els nostres clients cada vegada saben més, són més llestos i tenen més informació. Com cada vegada saben més, exigeixen més, i és un repte que ens fa millorar en la nostra professió per a estar més preparats. Hui dia has de complir les exigències d’un client per satisfer-lo en tot el que està demanant. La situació ha canviat molt: de saber l’òptic molt més que el consumidor, al fet que tinguen molt clar el que volen i com ho volen. Nosaltres hem d’estar a la seua altura.
També s’ha unit el destí de l’optometria amb l’audiometria i les solucions per millorar l’audició.
–Abans no hi havia carrera, com a tal, d’audiometria, però hui en dia ja existeix. Sempre han estat relacionats perquè era una part del mercat de la qual ningú s’ocupava i en el món de l’òptica sempre hi ha hagut una part on s’estudia audiometria. Si una persona vol avançar més per eixa rama, pot complementar els seus estudis per ser també audiometrista, com jo mateixa vaig fer.
Respecte a ACCO, ¿Per què el comerç d’Oliva va veure la necessitat d’associar-se i reivindicar-se a través de campanyes?
–Una sola persona o un comerç tenen molt poc abast. Tots units podem fer moltíssimes accions. Arribem a més gent i amb menys diners, perquè la unió fa la força. Es tracta d’una associació molt cordial on tots remem en la mateixa direcció, i això fa molt pel comerç. La gent veu que estem realment units, cosa que atreu la resta de comerços perquè s’associen.
Un dels principals aspectes que reivindiqueu és una lluita contra la despersonalització d’altres opcions comercials.
–El producte pot ser el mateix, més car o més barat, però el que ens diferencia de, per exemple, les grans superfícies és el tracte personal amb la gent. Coneixes als clients, vénen perquè els aconselles, fem barri, il·luminem els carrers, netejem les voreres... La importància del xicotet comerç o del comerç local i de proximitat és que cuidem l’entorn i ens preocupem pels veïns; tot això en un centre comercial és impossible. La nostra fortalesa és la proximitat amb la gent.
En la vostra última campanya, 'Jo sóc #LocalLover d’Oliva', expliqueu que el comerç local es nodreix del mateix comerç local i es retroalimenta.
–Està clar que entre nosaltres hem de fer comerç. El nostre públic també ha d’estar conscienciat de comprar en els nostres comerços, perquè això també produeix un feedback. A més a més, col·laborem amb moltes entitats, clubs de futbol, Falles, Setmana Santa... perquè és el nostre deure fer també obra social on retornem els nostres beneficis als mateixos ciutadans, a banda de guanyar diners com a empresa privada que som. Hem de tindre cura en retornar el que fan els clients per nosaltres, i al llarg de l’any hi ha moltíssims esdeveniments en els quals col·labora ACCO o cada comerç individualment.
Un dels incentius de la campanya són els ja tradicionals 'euracos'.
–Va ser una idea de la Junta amb una intencionalitat determinada. Abans, els premis eren diners en metàl·lic, i el guanyador era molt lliure de gastar-los on volguera: podia emprar-los en els nostres comerços o gastar-los en altres llocs. Pensarem a la Junta com fer que eixos premis es gastaren en el comerç local d’Oliva i idearem crear la nostra pròpia moneda interna, l’euraco, que té un valor com un bitllet però només es pot gastar en els comerços associats. Este mecanisme porta dues satisfaccions: per al client, que es beneficia del premi; i la del comerciant, perquè el premiat compra en el seu establiment.
Amb #LocalLovers, busqueu també un objectiu de caràcter internacional.
–La nostra intenció és que l’ONU declare un dia per al xicotet comerç. La Comunitat Valenciana, a través de l’organització Confecomerç ha començat esta campanya i ACCO s’ha adherit. Estem aconseguint firmes per reclamar un dia per al xicotet comerç i #LocalLover va en eixa direcció. D’entre la gent que firma i dóna suport a esta reclamació farem cada setmana dos sortejos de 50 'euracos'.
¿Tenen preparada alguna campanya de cara a final d’any?
–Nadal és la nostra campanya més forta, on engalanem els nostres aparadors i realitzem un concurs, així com molts sortejos d’euracos. Enguany serà una continuació de la campanya de #LocalLover, que es transformarà en nadalenca. Sempre és la nostra acció més forta, on més recursos invertim i més activitats fem: no parem des del dia 1 de desembre fins al 7 de gener.
¿Quina és la situació actual del comerç d’Oliva?
–Crec que és un comerç viu, on tenim molta comunicació. A Oliva no tinc competència, tinc companys que tenen òptiques i ens entenem de meravella els uns amb els altres. S’obrin noves tendes i es preocupen per associar-se, el que vol dir que tenen la mira posada més enllà del seu negoci per a col·laborar amb la resta de comerç d’Oliva. És un comerç positiu, que cada vegada va a més i que aposta per regenerar-se: fer cursos de formació, reformar, ampliar, obrir-se al comerç en línia...
Una de les principals disputes de l’actualitat entre el comerç local i els nous sistemes de compravenda és precisament la incidència d’Internet.
-Un dels majors canvis del comerç ha sigut la venda en línia, i nosaltres en estos moments estem preparant-nos per a la digitalització. És un pas importantíssim que hem de fer tots. La realitat actual és que la gent compra a través del mòbil i en línia, i nosaltres hem d’estar ahí. Hem d’espavilar-nos. Actualment tenim ja comerços a Oliva que treballen d’esta manera i és una oportunitat que hem d’assolir.
¿Tots comparteixen eixa visió d’oportunitat o hi ha comerços més reticents a estos canvis?
–Com deia abans, Oliva té un comerç viu. Sempre hi ha gent que no comparteix moltes coses però, en general, la gent treballa per la digitalització, per la venda en línia o, com a mínim, s’interessa. Muntar en línia una tenda té també els seus costos i les seues dificultats.
¿Hi ha facilitat per a embarcar-se en este camí de noves tecnologies?
–Sí. De fet, en l’associació hem realitzat cursos sobre com obrir pàgines web, venda per Internet, passarel·les de pagament... I també hi ha subvencions per a eixa conversió digital de les tendes.
Com a comerç situat durant molts anys al costat de la N-332, ¿Com ha afectat esta situació?
–En l’àmbit personal, negativament. Al local també l’afecta perquè sempre hi ha més fum, més soroll, o les vibracions que poden produir els vehicles pesants que hi passen. Així que esperem que, a poc a poc, quan alliberen l’autopista es note un descens del tràfic. Molta gent diu que la carretera ens aporta riquesa, però jo crec tot el contrari: ens porta soroll, pol·lució, i els meus pulmons, encara que no fume, deuen estar com els d’un fumador després de 29 anys treballant ací.
Una via que parteix la ciutat...
–No és un mur com el de Berlín, però sí que divideix pel mig Oliva. I la comunicació entre una part i l’altra de vegades és difícil.
L’any que vé s’allibera l’AP-7.
–Crec que hauríem de fer una festa per celebrar-ho, pel fet que un gran nombre de vehicles ja no passaran per dins d'Oliva. Perquè realment es nota. Quan tallen la carretera per algun esdeveniment, la qualitat de vida a prop de la carretera augmenta molt.
¿Com ha evolucionat el negoci de l’òptica durant els últims anys?
–Dins de l’òptica hi han dues parts ben diferenciades. La part d’optometria, salut visual, on cada any hi ha evolució tant en aparells com en materials. Els materials no tenen res a veure respecte als de fa 29 anys, i ara tenim una tecnologia que ni nosaltres mateixa ens creiem: retinògrafs, tonòmetres... Un aparellatge que quan vaig començar ni n’imaginava que poguera existir. D’altra banda, respecte a la venda, el comerç ha evolucionat des dels materials a les formes, amb diferents tipus d’ulleres. El mercat també s’ha tornat molt més agressiu, amb moltes més ofertes.
¿Han canviat les demandes dels clients?
–Els nostres clients cada vegada saben més, són més llestos i tenen més informació. Com cada vegada saben més, exigeixen més, i és un repte que ens fa millorar en la nostra professió per a estar més preparats. Hui dia has de complir les exigències d’un client per satisfer-lo en tot el que està demanant. La situació ha canviat molt: de saber l’òptic molt més que el consumidor, al fet que tinguen molt clar el que volen i com ho volen. Nosaltres hem d’estar a la seua altura.
També s’ha unit el destí de l’optometria amb l’audiometria i les solucions per millorar l’audició.
–Abans no hi havia carrera, com a tal, d’audiometria, però hui en dia ja existeix. Sempre han estat relacionats perquè era una part del mercat de la qual ningú s’ocupava i en el món de l’òptica sempre hi ha hagut una part on s’estudia audiometria. Si una persona vol avançar més per eixa rama, pot complementar els seus estudis per ser també audiometrista, com jo mateixa vaig fer.
Respecte a ACCO, ¿Per què el comerç d’Oliva va veure la necessitat d’associar-se i reivindicar-se a través de campanyes?
–Una sola persona o un comerç tenen molt poc abast. Tots units podem fer moltíssimes accions. Arribem a més gent i amb menys diners, perquè la unió fa la força. Es tracta d’una associació molt cordial on tots remem en la mateixa direcció, i això fa molt pel comerç. La gent veu que estem realment units, cosa que atreu la resta de comerços perquè s’associen.
Un dels principals aspectes que reivindiqueu és una lluita contra la despersonalització d’altres opcions comercials.
–El producte pot ser el mateix, més car o més barat, però el que ens diferencia de, per exemple, les grans superfícies és el tracte personal amb la gent. Coneixes als clients, vénen perquè els aconselles, fem barri, il·luminem els carrers, netejem les voreres... La importància del xicotet comerç o del comerç local i de proximitat és que cuidem l’entorn i ens preocupem pels veïns; tot això en un centre comercial és impossible. La nostra fortalesa és la proximitat amb la gent.
En la vostra última campanya, 'Jo sóc #LocalLover d’Oliva', expliqueu que el comerç local es nodreix del mateix comerç local i es retroalimenta.
–Està clar que entre nosaltres hem de fer comerç. El nostre públic també ha d’estar conscienciat de comprar en els nostres comerços, perquè això també produeix un feedback. A més a més, col·laborem amb moltes entitats, clubs de futbol, Falles, Setmana Santa... perquè és el nostre deure fer també obra social on retornem els nostres beneficis als mateixos ciutadans, a banda de guanyar diners com a empresa privada que som. Hem de tindre cura en retornar el que fan els clients per nosaltres, i al llarg de l’any hi ha moltíssims esdeveniments en els quals col·labora ACCO o cada comerç individualment.
Un dels incentius de la campanya són els ja tradicionals 'euracos'.
–Va ser una idea de la Junta amb una intencionalitat determinada. Abans, els premis eren diners en metàl·lic, i el guanyador era molt lliure de gastar-los on volguera: podia emprar-los en els nostres comerços o gastar-los en altres llocs. Pensarem a la Junta com fer que eixos premis es gastaren en el comerç local d’Oliva i idearem crear la nostra pròpia moneda interna, l’euraco, que té un valor com un bitllet però només es pot gastar en els comerços associats. Este mecanisme porta dues satisfaccions: per al client, que es beneficia del premi; i la del comerciant, perquè el premiat compra en el seu establiment.
Amb #LocalLovers, busqueu també un objectiu de caràcter internacional.
–La nostra intenció és que l’ONU declare un dia per al xicotet comerç. La Comunitat Valenciana, a través de l’organització Confecomerç ha començat esta campanya i ACCO s’ha adherit. Estem aconseguint firmes per reclamar un dia per al xicotet comerç i #LocalLover va en eixa direcció. D’entre la gent que firma i dóna suport a esta reclamació farem cada setmana dos sortejos de 50 'euracos'.
¿Tenen preparada alguna campanya de cara a final d’any?
–Nadal és la nostra campanya més forta, on engalanem els nostres aparadors i realitzem un concurs, així com molts sortejos d’euracos. Enguany serà una continuació de la campanya de #LocalLover, que es transformarà en nadalenca. Sempre és la nostra acció més forta, on més recursos invertim i més activitats fem: no parem des del dia 1 de desembre fins al 7 de gener.
¿Quina és la situació actual del comerç d’Oliva?
–Crec que és un comerç viu, on tenim molta comunicació. A Oliva no tinc competència, tinc companys que tenen òptiques i ens entenem de meravella els uns amb els altres. S’obrin noves tendes i es preocupen per associar-se, el que vol dir que tenen la mira posada més enllà del seu negoci per a col·laborar amb la resta de comerç d’Oliva. És un comerç positiu, que cada vegada va a més i que aposta per regenerar-se: fer cursos de formació, reformar, ampliar, obrir-se al comerç en línia...
Una de les principals disputes de l’actualitat entre el comerç local i els nous sistemes de compravenda és precisament la incidència d’Internet.
-Un dels majors canvis del comerç ha sigut la venda en línia, i nosaltres en estos moments estem preparant-nos per a la digitalització. És un pas importantíssim que hem de fer tots. La realitat actual és que la gent compra a través del mòbil i en línia, i nosaltres hem d’estar ahí. Hem d’espavilar-nos. Actualment tenim ja comerços a Oliva que treballen d’esta manera i és una oportunitat que hem d’assolir.
¿Tots comparteixen eixa visió d’oportunitat o hi ha comerços més reticents a estos canvis?
–Com deia abans, Oliva té un comerç viu. Sempre hi ha gent que no comparteix moltes coses però, en general, la gent treballa per la digitalització, per la venda en línia o, com a mínim, s’interessa. Muntar en línia una tenda té també els seus costos i les seues dificultats.
¿Hi ha facilitat per a embarcar-se en este camí de noves tecnologies?
–Sí. De fet, en l’associació hem realitzat cursos sobre com obrir pàgines web, venda per Internet, passarel·les de pagament... I també hi ha subvencions per a eixa conversió digital de les tendes.



























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.172