Estan celebrant el 50 aniversari de l’entitat a la ciutat. A grans trets, ¿com va nàixer o es va coordinar Cáritas Interparroquial de Gandia?
–Totes les parròquies estan obligades a tindre Cáritas, i es van organitzar en la interparroquial, per a donar una millor resposta a la societat d’aquell moment. Les diferents Cáritas han anat reagrupant-se, fins i tot ja existeix la mundial, a més Cáritas participa en fundacions com les de José María Haro, que gestiona el reciclatge de roba, Maides, que atén a malalts mentals a València, o Arzobispo Miguel Roca, que porta Proyecto Hombre. El primer president de Cáritas de Gandia va ser José Miguel Borja, en aquell moment no es diferenciava entre president i director, també estava Carmen Bolta, que era infermera. Des del principi el concepte ha sigut no caure en l’assistencialisme vetlar per l’atenció integral de la persona que s’acosta i ens demana ajuda. Cáritas arreplega informació de totes les parròquies, per això alguns polítics li tenen tanta por a l’Informe Foessa sobre la pobresa, perquè és un dels més realistes d’Espanya.

Des de desembre de 2018 tenen un nou president, Juan José Monfort…
–Sí, és retor de la parròquia de Sagrada Família-Corea, a la qual jo també pertany. Com a gestor de la seua Cáritas parroquial ja estava acostumat a tractar estos temes, i la veritat és que s’ha integrat molt bé en el treball.

Han rebut fins i tot la felicitació en vídeo del Papa per l’aniversari...
–Sí. Cáritas de Gandia fa temps va col·laborar en un projecte internacional per a millorar vivendes humils de Buenos Aires (villas miseria), i justament en aquell moment ell era bisbe auxiliar. A més, fa dos anys vam estar a Roma amb dos usuaris del CAI Sant Francesc de Borja, que van tindre una trobada amb el Papa. Per això em vaig ‘atrevir’ a escriure-li una carta, i teníem el contacte d’un familiar seu que es va encarregar de fer-li-la arribar personalment. D’altra banda, per a commemorar l’aniversari, des de maig, una vegada passada la Setmana Santa, hem fet pràcticament una activitat al mes, ja estem arribant a la recta final. A més, hem fet una aposta per comunicar i visibilitzar millor les nostres accions, amb una periodista.

¿Quin ha sigut el perfil de l’usuari o beneficiari de Cáritas Gandia en este any?
–Tot i que la memòria de 2019 encara no l’hem publicada, podem dir que està en la línia de 2018. Continua creixent la problemàtica de les persones sense llar, també de dones, i sobretot estem notant un repunt de refugiats que fugen situacions de dificultat, especialment Veneçuela, Colòmbia, o El Salvador. Per tant, malgrat la millora de la situació econòmica a Espanya les atencions han sigut semblants per l’augment de refugiats. La renda mínima valenciana subvenciona a persones que porten 1 any a Espanya, i això també ha contribuït a paliar la pobresa.

Alguna vegada ha comentat que li preocupa especialment els casos de famílies de porten diverses generacions demanant ajuda a Cáritas. 
–Sí, hem de fer alguna reflexió, perquè tenim casos de tres i quatre generacions, una pobresa cronificada que no s’acaba de solucionar.

Recentment van presentar una memòria anual del CAI Sant Francesc de Borja. Destaquen que de les 240 persones ateses, 15 estaven a punt de viure al carrer, i ho van evitar.
–Efectivament. Esta és una fita important, perquè se sol dir que els ‘sense sostre’, malauradament, es tornen invisibles per a la societat i els costa molt reeixir-se’n d’esta situació. Ho notem amb el mateix CAI; en gener farà huit anys que està obert i encara hi ha gent que ni sap que este centre existeix. Cada any fem unes jornades de portes obertes. El propòsit és el de reinsertar a les persones en la societat.

Amb els anys el CAI ha anat sumant servicis, com per exemple l’hort, que ara té un viver forestal per a fomentar l’ocupació I la formació.
–Sí, és un luxe tindre un hort, que està dividit en tres àrees, una zona per animals, una altra de cultiu d’hortalisses, i recentment este hivernacle on volem, amb l’ajuda de fons europeus i altres organismes com Labora i Urbalab, que els usuaris aprenguen un ofici i puguen trobar faenes relacionades amb la cura del medi ambient. A més, el Consorci de Resudis ens va facilitar cinc compostadores, i tot el residu que es genera en el CAI torna a la natura, i tenim un taller per a recuperar bicicletes que la gent llança al fem però que poden tindre una segona vida útil.

Han decidit suprimir l’economat i implantar un sistema de targeta prepagament per als seus usuaris, que anomenen Targeta Solidària.
–Sí. Amb este sistema oferim a la persona la dignitat que mereix, perquè podran comprar els productes quan i com vulguen, i sense cues, amb un anonimat absolut. És una targeta de dèbit, facilitada per una entitat bancària, on es podrà consultar el saldo, però no traure diners. Sols es podrà comprar en comerços d’alimentació. Ho posarem en marxa en gener amb 150 targetes. Per a finançar esta acció, anirem canviant progressivament la Campanya del Kilo per la de l’Euro, amb vidrioles en diferents punts, i eixos diners aniran a la Targeta Solidària. 

També fan una crida perquè la gent done la roba que aguarda a casa sense gastar. En este sentit, la passarel·la organitzada el passat mes de març en el Palau Ducal va servir per a conscienciar.
–Sí, la xarxa Koopera està molt ben implantada a Gandia i la Safor, i són ells els qui s’encarreguen de reciclar esta roba, cosa que, a més, fan fomentant ocupació entre col·lectius vulnerables. Una altra acció que tenim és la de “sabatilles solidàries”, amb la col·laboració del Circuit de Curses Populars de la Safor-Valldigna, on arrepleguem este calçat esportiu en cadascuna de les curses. 

El 25 de novembre han organitzat en Foment una Gala Gastronòmica. ¿En què consistirà?
–És un acte per a recaptar fons per a les persones ateses en el CAI. Participa una trentena d’establiments hostalers i empreses d’altres sectors, de manera altruista. Cuinaran tapes que es posaran a la venda. L'aforament està limitat a 1 0 persones i les entrades estan ja exhaurides. A rofitarem l’acte per a lliurar premis a tres empreses, dins d  la nostra campanya “Empresas con Corazón”.

I encara tenen més activitats per a tancar l’any…
–Sí, tindrem una nova edició de Ballem amb el Cor, l’1 de desembre en el Teatre Serrano, i un recital nadalenc de corals, en les Esclaves, en una data per determinar. I el 28 de desembre tancarem l’any en un altre acte molt bonic que estem preparant.

És una pregunta retòrica però… ¿Hauríem de ser solidaris tot l’any, i no sols en Nadal? 
–És cert que es nota un increment d’ingressos per Nadal, però també forma part del que ens han ensenyat, estem més sensibles i veiem les coses des d’un altre punt de vista. Però puc dir que Gandia és una ciutat solidària tot l’any. Amb el que sóc molt crític és amb el consumisme.