¿Quines són les diferències que s’ha trobat respecte a la gestió en l’àmbit públic respecte al privat?
–És un canvi radical, tot i que l’Ajuntament de Gandia es troba en un nivell de modernització alt respecte a la digitalització dels processos administratius i les gestions internes. Estes millores fan que, en teoria, tot siga més operatiu i ràpid. La diferència fonamental es troba en la cadena de presa de decisions, on els processos administratius públics són més complexos. És a dir, posar una idea en marxa en l’administració és molt més lent i molt més costós, també per les mesures de salvaguarda per evitar casos de corrupció. Respecte a la resta d’aspectes, els costos de coordinació també són molt més elevats que en l’empresa privada.

¿Què creu que pot aportar al comerç de Gandia des de la seua àrea de responsabilitat?
–Considere que ens fa falta com a ciutat, en el sentit ample i socioeconòmic de la paraula, accelerar el procés de modernització tecnològica. Estem assistint a uns canvis que han vingut molt ràpids i que encara ho seran més. La llavor de les administracions és posar al servei dels ciutadans i de tots els estaments socials una sèrie d’eines que puguen facilitar-los tot eixe procés, amb un especial èmfasi en la digitalització. L’objectiu del meu departament, amb la resta de mesures que busquen la dinamització del comerç, és que els comerciants de Gandia acaben recuperant l’atracció que tenien fa uns anys i que ara, des de la crisi, costa més d’assolir. Un procés de modernització que afecta tant les infraestructures com els equipaments o els recursos humans. I el mateix cal dir respecte a la indústria.

¿Fins a quin punt els sectors comercials de Gandia estan preparats per a enfrontar-se a eixe procés de modernització?
–Pot haver-hi una certa resistència natural. Per exemple, quan el teu principal enemic comercial és la venda per Internet i els centres comercials del perímetre exterior de la ciutat, per fer front a això has d’emprar també part del llenguatge que ells utilitzen. Si fa 10 anys et servia una senzilla campanya publicitària, ara probablement hauràs d’emprar màrqueting digital. Poder afrontar un reciclatge d’eixes característiques implica deixar la botiga per poder acudir a formació, i la nostra llavor és buscar maneres eficients i que causen el menor disturbi. Si cal fer cursos a migdia, a la nit, o a les 8 del matí abans d’obrir les botigues, els farem. Els comerciants també han de respondre, però crec que se n’adonen que la digitalització és un problema real que pot acabar amb el seu negoci.

El primer pas per a resoldre un problema és adonar-se’n del problema.
–Efectivament, i sóc optimista en eixe sentit. Mentrestant, cal reforçar aquells aspectes on destaca el comerç tradicional i que són un avantatge competitiu: la professionalitat dels comerciants, el coneixement del seu producte, el tracte personal... En definitiva, una manera de servei que és insubstituïble i que s’ha de fer valdre. Si combinem això amb els reptes del futur, ahí potser estarà la clau de l’èxit.

¿Com veu les passes que ha anat donant Gandia per a reforçar la seua indústria durant els últims anys?
–L’última legislatura van començar a iniciar-se tota una sèrie de mesures, en les quals el punt culminant és el pla Polígons 4.0 per a la indústria que hem presentat recentment. Marca 6 línies d’actuació que estableixen qué ha de fer la indústria per a poder situar-se en la cúspide de qualitat del seu sector. Indústria i Ajuntament haurem de reunir-nos i acudir a les administracions superiors per poder aconseguir els recursos per anar millorant les infraestructures. Així ha sigut en els accessos i el pàrquing de camions del Polígon Alcodar, en els accessos a Benieto, o en la subestació elèctrica de Santxo Llop. Es tracta de dotacions essencials per a avançar.

¿I de cara al futur?
–Hem fet un pas endavant important, però encara en donarem més, com l’enllaç nord d’Alcodar o altres iniciatives per dotar a les infraestructures d’atractiu per al capital inversor que puga vindre de fora. També perquè els que ja estan milloren la seua productivitat i, en conseqüència, la seua competitivitat. El repte més important és veure com podem ampliar el sòl industrial a Gandia. Des de l’àrea industrial considere que Ajuntament i empresaris tenim molt clars els nostres objectius i cap on hem de caminar.

¿Quins aspectes considera més importants de les actuacions realitzades?
–Hem cablejat amb fibra òptica els dos polígons. Però també hem reasfaltat, senyalitzat, i hem creat una sèrie de carrils bici per comunicar-los. I és que, quan parlem de modernització, hem d’entendre-la obligatòriament enllaçada a polítiques d’economia sostenible, respectuoses amb el medi ambient. Queden moltes coses per fer: avançar cap a l’autosuficiència energètica als polígons amb energia renovable, millorar el seu accés al transport públic o augmentar les dotacions per a mobilitat sostenible amb punts de recàrrega de cotxes elèctrics. Tot això està contemplat en el pla.

Passem a Fira Mercat Gandia. A l’Ajuntament de Gandia li ha costat donar utilitat a l’espai del Prado.
–D’entrada, m’he trobat una instal·lació que estava buida i on hem hagut de modificar alguns aspectes per enfocar-la cap al nostre objectiu: un centre de promoció comercial per a empreses, comerços, professionals, autònoms, o fins i tot artistes, on puguen promocionar i vendre els seus productes i serveis. Un espai que siga capaç d’atraure gent de la comarca i de fora pel seu atractiu. També busquem dinamitzar el comerç local, impulsar-lo, així com oferir una nova forma de consumir i de passar l’estona a la ciutat. Una proposta distinta, on al mateix temps que veus, compres i gaudeixes d’una estona, pots tindre tallers de menjar ecològic, de nutrició, de dolços... En totes aquelles ocasions on siga possible, a Fira Mercat tindrem eixa dimensió divulgativa, amb tot el component lúdic que comporta especialment en tallers per als més menuts.

Aleshores Fira Mercat compta amb la seua part comercial, lúdica i formativa, amb temàtiques com el menjar, flors o la moda... ¿Com han respost aquells interessats a participar?
–Estem molt satisfets perquè a hores d’ara tenim totes les parades plenes. I hem simplificat el procés perquè qualsevol persona puga entrar a la web firamercat.gandia.org i apuntar-se per a participar, o fer-nos propostes de fires futures. Però, en general, ens hem ajudat molt de totes les associacions de comerciants de Gandia per aconseguir anar armant estes fires que ja tenim pràcticament tancades. I allò que ens plena de satisfacció és que, quan hem fet pública la iniciativa, ens han plogut les propostes. Ara ja podem dir que tenim pràcticament 6 fires més, totes noves, organitzades per a després de gener. Després de reis pararem un mes per comprovar l’estat de les instal·lacions, valorar el funcionament, i tornarem a obrir en febrer. Com a primícia, una de les associacions que tenim a la Fira del Motor busca que Fira Mercat reforce i es coordine amb ella, ubicant allí vehicles no automòbils elèctrics com patinets, segways, bicicletes o motos.

Aleshores proposeu una sinergia entre els actes importants del calendari i el tipus de fira que oferiu al mercat.
–Clar. Coordinant-se en el temps ahí està la fira de les Flors prop de Tot Sants, o la de dolços de Nadal. Puc anticipar que esta última serà un èxit clamorós amb els tallers que oferirem, gràcies al gremi de Pastissers de Gandia, de confecció de tortell de reis o massapà. Siguen esdeveniments institucionals o tradicionals com el Nadal, les Falles, la Setmana Santa, la Fira del Motor... Fira Mercat estarà al seu abast per reforçar-los.

¿S'aposta també per hàbits de consum sostenibles i l’educació del consumidor?
–Eixa llavor educativa és claríssima. Per exemple, en les degustacions que farem, una de les condicions que estem posant és emprar plats i gots de paper. Hi han determinades fires que els mateixos comerciants volen seguir fent valdre la seua imatge amb el seu material i ahí tampoc volem imposar. Al contrari, un dels aspectes positius de la Fira és que, excepte el mobiliari que hem fabricat a l’efecte, els participants tenen absoluta llibertat per decorar i vestir els seus estands o ells mateixos. Però al final volem treballar en esta direcció i proposarem als participants crear bosses unitàries de la Fira, que siguen de paper o tela.

També planegeu l’existència de mercats permanents.
–Tenim dues idees. La primera és un rastre d’antiguitats que se celebrarà els diumenges; un projecte que avança i que segurament siga una realitat en la segona sèrie de fires. I l’altre és el mercat de proximitat, que és el que més ganes teníem de desenvolupar. Tancaríem així un cercle, perquè abans el Prado era un mercat de proximitat. Volem que siga una realitat almenys un dia a la setmana, però està resultant complex trobar proveïdors que puguen aportar-nos una producció estable per proveir als usuaris del mercat. Començar perquè tinguera lloc una vegada al mes i després anar ampliant-lo és el nostre objectiu.