La Cimera d’Acció Climàtica de l’ONU, inaugurada el passat  23 de setembre a Nova York, ha servit per a plantejar-nos què estem fent per a lluitar contra el canvi climàtic i complir l’Agenda 2030, aprovada fa quatre anys. La cimera va estar marcada per l’absència dels Estats Units, la Xina I l’India, tres dels països més contaminants, però va instar a reduir les emissions contaminants al 45% per a 2030 I aconseguir la neutralitat del carboni en 2050, entre altres reptes.

És discutible si el terme «emergència climàtica» és l’adeqüat per a definir la situació actual, però, amb independència del debat sobre els noms, és una evidència que el canvi climàtic és una realitat. Ho comprovem també ací, en la zona mediterrània; el nivell de la mar puja, les platges s’erosionen amb major facilitat sense que ni els polítics ni els científics troben una solució estable, i els fenòmens atmosfèrics com els temporals de llevant o les gotes fredes són més virulents.

L'educació en valors ecologistes està donant els seus fruits al cap dels anys. En este sentit, són d'agrair iniciatives com el festival RRRR!, que es desenvoluparà este mes al Teatre del Raval de Gandia, i que cobra plena actualitat, sobretot per als menuts. Hi ha una generació de joves que ho té clar: el temps s’esgota i els polítics no actuen, per això les conductes individuals són importants. És el que ha vingut a dir l’activista climàtica Greta Thunberg, que ha liderat el moviment «Fridays for Future», encara que ella s'ha d'entendre com a missatgera, perquè potser no siga la millor idea dipositar la responsabilitat de canviar el món en una jove de 16 anys.

Els grans objectius de l'ONU es poden traduir en accions individuals però també en polítiques municipals. Bàsicament, es tracta que els ajuntaments posen en valor la màxima de «pensar globalment i actuar localment». Ho veiem amb accions en positiu sobretot en matèria de mobilitat, com fomentar la bicicleta o habilitar més punts de càrrega per al cotxe elèctric, però estes també han d’anar acompanyades per sancions o impostos que penalitzen les conductes contaminants, perquè ningú ha dit que el canvi de «xip» ens eixirà debades, en definitiva, que qui contamine, pague.