El conegut i cridaner baladre (Nerium oleander) és un arbust verd tot l’any que pot assolir fins uns 5 metres d’alçada, amb fulles oposades, coriàcies i llustroses. El baladre i la seua florida  és el luxe dels nostres barrancs, rambles i rius, on vegeta plàcidament gràcies al seu brancatge flexible que li permet suportar les violentes avingudes que, sobretot  durant la tardor, s’abaten sobre les nostres terres. Realment és d’una vistositat i d’una riquesa ornamental  incomparables. Els seus raïms de flors rosades apareixen a mitjan maig i solen durar quasi tot l’estiu.

 És, però, una planta molt tòxica que produeix la mort de l’home i els animals que la ingereixen en quantitat. Els símptomes més freqüents son: taquicàrdia, marejos, suor, mal de panxa, diarrees, dilatació de pupil·les i vòmits. Al final els bàtecs cardíacs es fan lents i irregulars i pot esdevenir en coma i mort. Les intoxicacions han estat més freqüents en xiquets per xuplar les flors.

 S’empra en farmàcia per a la preparació de medicaments cardiotònics i diürètics. En ús extern s’utilitza contra la sarna i altres malalties cutànies. També s’ha utilitzat com a raticida tot bullint les branques i flors amb algun aliment agrade a rates i ratolins.

En jardineria s’utilitza sovint formant grups, exemplars aïllats o sobretot, per fer bardisses.  Són freqüents les varietats de conreu, amb flors múltiples o dobles i amb diversitat de colors: rosa, roig, blanc, salmó...Resisteix la sequera, les temperatures elevades, els freds i les atmosferes contaminades i es conforma amb sòls pobres. També és comú el seu ús agrícola per alçar bardisses i tanques separadores dels horts. És convenient plantar-lo en els horts i bancals ja que alberga un poll que li és específic i no ataca els conreus. D’aquesta manera el baladre actua com un reservori d’insectes auxiliars(els que s’alimenten de les plagues) que es mantenen alimentant-se d’eixe poll en els moments en què no existeix el conreu en el cas de les hortalisses o perquè no hi haja suficient aliment en els fruiters.  És, per altre costat, una bona planta per tindre a casa, al pati o terrassa, en cossiols o jardineres de certa grandària.

En les obres públiques s’utilitza també sovint per la seua resistència i perquè per la seua flexibilitat pot amortir el xoc de vehicles accidentats. És per això una planta comuna en mitjanes i interiors i exteriors de corbes en autopistes i autovies.

A la comarca, un dels impactes paisatgístics més greus és el produït per l’autopista, circumval·lacions i altres carreteres; per això seria interessant  realitzar una revegetació dels talussos amb diversitat d’espècies arbustives on el baladre hauria de tindre un paper protagonista. Així, aconseguiríem reduir l’impacte visual d’aquestes infraestructures, tot tractant d’integrar-les en el paisatge.

Per obtindre nous exemplars podem agafar els fruits per gener o febrer, extreure les llavors  i sembrar-les. A partir de les dues setmanes ja comencen a aparèixer els cotilèdons, i en passar 30 dies podem posar-los en torretes individuals (repicatge).

També podem reproduir-lo de manera vegetativa o asexual. Es tracta d’agafar branques amb coloració grisenca, ni molt tendres ni molt lignificades o dures, seccionar amb tisores en trossets de 8 a 10 cms de longitud i amb 2 o 3 entrenucs. A continuació s’eliminen les fulles de l’esqueix i es col·loca en un substrat solt (fibra de coco o similar) de manera que quede un nuc soterrat; desprès es deixen els esqueixos en un petit hivernacle o bé a l’ombra i, si ho fem entre maig i setembre, en 30-40 dies els tindrem perfectament arrelats.