Oferiu visites diferents del que es considerava habitual o típic.
–Abans la gent era més de visites guiades tradicionals, però ara recerquen altres “experiències”, encara que a mi la paraula ja se’m fa una mica pesada. Venen buscant productes més singulars, que no toquen només una disciplina sinó vàries. Calia buscar fórmules perquè la gent s’acostara al Palau més enllà d’una simple visita. Així que hem intentat fer programacions molt completes perquè qui vinga sàpiga què se li ofereix i quina qualitat té. I començar a obrir-nos, tant a la gent d’ací com al turista que arriba a la platja de Gandia i té també una ciutat per descobrir.

¿Quins tipus d’activitats s’ofereixen?
–Pretenem enfocar el Palau cap a una gestió on som patrimoni, cultura de Gandia, però som també turisme. Sense turisme, un edifici com este no podria sobreviure. Així, havíem de garantir una sèrie d’activitats que cridaren l’atenció per fer notar que el Palau és un espai obert on estan les visites nocturnes a l’estiu, es pot anar al cinema, acudir allí per realitzar un tast o un sopar borgià a ritme de jazz, escoltar un concert de música clàssica... És un edifici que es presta a tota classe d’esdeveniments i volíem que l’oferta fora molt variada.

El Palau Ducal és un punt essencial del patrimoni dels Borja.
–Per a nosaltres el Territori Borja ha sigut un punt de suport. Era clau una dinàmica propícia perquè tota la feina que férem no pareguera remar a contracorrent. Malgrat l’esforç dinamitzador, encara costa una mica que a Gandia es pense que tots podem remar en la mateixa direcció sense que ningú isca perjudicat, però avançem a poc a poc en eixa direcció.

¿Com s’aconsegueix este canvi?
–Era necessària una voluntat política que treballara per la desestacionalització. Tenim una platja meravellosa, però no podem viure tot l’any d’ella i necessita també complements. I és que el turista cada vegada està més especialitzat: li agrada menjar molt bé, veure moltes coses, o combinar-les descobrint la singularitat de l’espai que està visitant.

S’ofereixen cada vegada més propostes diferents i especialitzades.
–Una de les nostres activitats gastronòmiques és el Tast de la Marquesa amb cervesa artesana. David i Isa, del Celler Llúpol, coneixen cerveses històriques i de tota mena. I amb un menjar boníssim, mediterrani, de km.0 com és Vins i Més, ajuntar ambdós factors és un maridatge fantàstic. És el segon any que realitzem tasts i la temporada passada haguérem de duplicar places. Eixa experiència al pati, amb l’airet de la nit, menjar de categoria, amb una persona que t’explica el que estàs bevent i menjant, amb la que pots interactuar...

Oferiu també una altra experiència gastronòmica, els Sopars borgians a ritme de jazz.
–Es tracta de sopars borgians perquè és menjar de la terra, que este any servirà el Molí Canyar. Després d’una visita nocturna al Palau la gent queda al pati, on actua el trio de jazz i comença el sopar. El públic ha respost molt bé a la iniciativa i les entrades tenen molta demanda.

Respecte als concerts, este estiu actua la filharmònica de Colònia.
–Serà el pròxim 20 de juliol, i vindrà una part de la filharmònica. Precisament actuaren l’any passat també el 20 de juliol i ens van demanar vindre una altra vegada en abril per al concert de primavera, que fou un èxit. Hi ha una gran expectativa i s’estan acabant les entrades.

El Palau és també escenari de cinema.
–Els dimecres tenim el Cinepot. És veure el cinema a la fresca, còmodament a una gandula, i la gent pot portar-se el sopar. D’altra banda, la Música en Pantalla es fa alguns divendres i sol ser projecció d’òpera. És el mateix concepte del Cinepot amb música: una experiència única on el color de la nit, l’ambient i la fresqueta, ajuden a fer que el públic acabe encantat.

Durant l’estiu el Palau ofereix també visites nocturnes.
–Començàrem fa uns 5 anys amb 10 o 20 persones i ara traiem 70 places dimarts i dijous. La visita nocturna té d’especial poder veure espais que normalment no es poden visitar per diferents motius. Qui ve de nit ve a passar una estona tranquil·lament i en finalitzar, hi ha picadeta i cervesa al pati, perquè puguen intercanviar opinions i estar una estona gaudint de la joia de l’edifici. 

¿Com és la seua relació amb el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba?
–Començàrem amb ells un conveni fa uns 10 anys, tot i que és una col·laboració que ha costat de posar en marxa. Però creiem que avui qui ve a Gandia vol veure més coses, i estar treballant amb el monestir i el seu equip és molt beneficiós. Treballem braç a braç perquè creiem que és important en molts aspectes, no només pel territori, com el cas de les duquesses Borja.

És una iniciativa que lliga la vida de Lucrècia Borja i Maria Enríquez.
–Enguany es compleix el 500 aniversari de la mort de Lucrècia. És complicat celebrar l’efemèride perquè Lucrècia no va estar ací, però sí la seua cunyada que era amiga per correspondència. I volíem parlar de dues dones en una època en què s’han de reivindicar més que mai. La seua història queda oculta front a la dels seus homes, germans, pares... i es queden en xafardejos.

En el cas de Lucrècia especialment.
–Lucrècia és la que més ha patit este assumpte. Va ser una arma de poder del seu pare i ningú ha parlat d’ella. Era una gran duquessa, humanista, mecenes de medicina i d’art. Ha sigut l’única dona que se sap documentalment que ha portat documents i l’administració del Vaticà. Son pare confiava en ella per la seua intel·ligència a pesar que les altes instàncies de l’església es feien creus.