Sembla que molt pocs i poc. Sobretot, si ens refiem per la informació política amb què ens emboteixen els mitjans de comunicació estatals. Els discurs dels candidats dels grans partits, res diuen de nosaltres, els valencians. I els mitjans de comunicació generalistes  se n’obliden per una qüestió centralista i d’audiència. Visibilitat escassa per a l’únic partit d’estricta obediència valenciana com Compromís, a pesar de tindre 4 diputats al Congrés. 

Com a mostra, un botó: Els grans debats a 4  res diuen d’assumptes tan transcendentals per al nostre país, comarques i municipis com la gratuïtat de l’AP7 Tarragona-Alacant; Tren de la Costa Gandia-Dénia; finançament just per als valencians i les valencianes; deute històric de l’Estat amb nosaltres (20.000 milions); corredor Mediterrani; ampliació Rodalies del nord; electrificar Rodalies C3 València i C1 Alacant; accés a l’aeroport de l’Altet; que l’Estat pague el 50% de la dependència; soterrament vies Estació del Nord; crisi de la taronja (Compromís va ser l’únic partit que va votar a favor de la taronja valenciana i en contra de l’acord de Sudàfrica que està desagnant els nostres llauradors i llauradores); protecció de l’Albufera; més finançament per a Metrovalència i TRAM Alacant; més trens als nuclis Alacant, València-Castelló o més inversió a l’aeroport de València. 

Sovint la ciutadania se n’oblida que diumenge no votarà ni a Sánchez, Casado, Rivera o Iglesias, sinó als candidats i les candidates de les seues circumscripcions que són els qui han de defensar els seus problemes més pròxims a Madrid. Ocorre que la majoria de diputats i diputades valencians dels grans partits es dilueixen a la disciplina de grup quan arriben a la capital de l’Estat. Ens cal, per tant, un grup parlamentari propi, amb força determinant, que defense realment els nostres interessos. 

A Compromís, liderats per Joan Baldoví (el polític millor valorat per la ciutadania espanyola, segons el CIS), ho tenim clar: Si el 85% dels serveis de l’Estat els presten les Comunitats Autònomes, però només gestionen el 25% dels ingressos, des del primer dia que estiguem en el Congrés exigirem que s’aprove un nou sistema de finançament perquè s’aplique des de l’1 de gener de 2020. L’èxit del canvi, encetat al 2015 amb el pacte del Botànic, haurà de comptar amb Compromís o no serà, ja ho hem vist a altres comunitats autònomes on només governen els socialistes.  Així, mentre uns s’omplin la boca de pàtria, unes altres sí que hem fet pàtria, o millor dit, màtria: 426.000 famílies que ja no paguen llibres de text amb Xarxa Llibres; 1,5 milions de persones que ja no paguen copagament farmacèutic; 78.000 persones que ara sí estan en el sistema de dependència... Per no parlar dels avanços socials, el feminisme, els drets LGTBI o l’augment de beques menjador. La xicoteta revolució que vam iniciar en 2015 i que ha de seguir en la pròxima legislatura, ja és imparable. Amb tu, i Mónica Oltra de Presidenta, som #Imparables.