El passat divendres va donar el tret d’eixida la campanya electoral per a una doble cita, les eleccions generals i, per primera vegada, unes autonòmiques avançades, les de la Comunitat Valenciana, del pròxim diumenge, 28 d’abril. 

Enmig de la Setmana Santa ens esperen 15 dies, apassionants per a uns, insuportables per a uns altres. Es multiplicaran els missatges polítics i, segons diuen, els candidats es colaran en els nostres mòbils i xarxes socials. Desenvoluparà un paper important WhatsApp, sobretot per les recomanacions i enviaments de que ens arriben per part de familiars, amics o coneguts, quan no notícies falses o «fake news», davant de les quals s’ha de ser contundent i previngut per a no propagar rumors que vinguen a enrarir el clima polític.

Serà una campanya decisiva per la fragmentació política i per la quantitat d’indecisos, que poden inclinar la balança cap a un dels dos blocs en els quals sembla que s’ha configurat el tauler de joc. Per tant, a cap partit l’interessa una estratègia de perfil baix, com ja s’està comprovant.   

No hi ha dubte que el 28A és important per al futur d'Espanya, però, des de la perspectiva municipal i comarcal, la nostra gran cita vindrà un mes després, el 26 de maig, per a la qual ja han començat els moviments dels partits. 
A Gandia ja estan nomenats pràcticament tots els candidats. Els darrers dies han sigut notícia el PP, amb la tornada de Carla Ripoll, i Ciutadans, per la injusta defenestració de Ciro Palmer al front de la formació taronja. Respecte de Carla Ripoll, a la qual va tantejar Vox, assumeix un paper astut: sols entrarà en l'Ajuntament si els populars governen. 

En quant a Cs, la marca li assegura un sòl electoral al nou candidat, Pascal Renolt, però està per vore si el sector crític que ha desbancat el dit de Toni Cantó decideix morir matant o adopta una actitud menys bel·ligerant. L'Alcaldia de la capital de la Safor tornarà a deprendre dels pactes posteriors, però esta vegada sí que es decidirà per un grapat de vots, i no tant d'escons. Per això cal fer una crida a la participació, per a després no queixar-se si no ens agraden els resultats majoritaris de les urnes.