Una bona opció per aquells als que els agraden les plantes, és el cultiu a casa d’herbes aromàtiques i medicinals. Són plantes, en general,  de fàcil cultiu i mínim manteniment. La majoria d’aquestes plantes creixen molt bé en jardineres o testos, però necessitaran més aigua que si estigueren plantades en terra. Cal ubicar-les  en un lloc amb molta llum, amb un mínim de 5 o 6 hores de sol al dia. Al nostre clima les conrearem amb preferència a l’exterior. Són plantes molt poc atacades per plagues i malalties, i en general, el principal manteniment consistirà a pinçar o tallar lleugerament les tiges.

Les plantes aromàtiques i medicinals ens proveiran de material per preparar saboroses i guaridores infusions, condiments, bosses aromatitzants, preparats insecticides, etc. I, encara que a les nostres terres en troben una immensa varietat d’herbes amb virtuts medicinals, si les tenim a casa, a més d’embellir i alegrar els patis o finestres, podrem fer ús d’elles en el moment que les necessitem.

ROMER (Rosmarinus officinalis)
És un arbust molt aromàtic, d’un a dos metres d’alçada, de tiges rectes i llenyoses, i de flors blavenques o blanquinoses, que apareixen al llarg de pràcticament tot l’any. És un vegetal molt comú en les brolles i matollars aclarits i la trobem freqüent per totes les nostres serres.

Les summitats florides, les recollirem durant pràcticament tot l’any i s’usen per combatre el dolor muscular i articular, per calmar la tos, com estimulant del organisme i per guarir ferides per via externa. Mesclada amb fulles d’olivera, s’utilitza també per controlar la tensió arterial. Ben conegut és també l’alcohol de romer, que el podem preparar a casa tot barrejant en un pot de vidre les summitats florides amb alcohol de 96 graus i deixant-ho durant una novena a sol i serena; desprès ho colarem i ho guardarem en potets tancats hermèticament. L’utilitzem sovint com a condiment culinari per a carns torrades, guisats i sopes; però el seu ús més conegut consisteix en rematar la paella amb una branqueta de l’aromatitzadora herba.

El podem conrear a casa en jardineres i testos, posant-los al sol i tenint cura de  no passar-nos-en amb el reg. Es tracta, però,  d’una magnífica planta mediterrània per conrear al jardí, on la farem servir per a fer bardisses baixes i bordures. Va molt bé també en les rocalles i prop de marges o murs de pedra. Per a que puguen créixer més denses i ramificades, s’han de despuntar les tiges principals almenys una vegada a l’any.

Per multiplicar el romer, agafarem esqueixos d’uns 10 centímetres, que tallarem per sota d’un nuc i posarem a arrelar en bona terra orgànica. Arrelaran amb facilitat . També podem agafar per abril o maig les seues llavors i sembrar-les i en poques setmanes obtindrem les noves plantetes.

CAMAMIRLA (Santolina chamaecyparissus)
És un matollet molt ramificat, amb aspecte de coixinet groc quan està florit i d’uns 30 o 40 centímetres d’alçada. És també una planta molt aromàtica, sobretot durant els mesos d’abril a juny, quan està florida. A la comarca, no és gaire freqüent, però  trobarem suficient camamirla a la serra de Marxuquera, la Drova i a Barx. Però en trobarem en grans quantitats a la propera Vall d’Ebo, serra de Mariola o al Benicadell.
En fitoteràpia i medicina popular es considera aperitiva, vermífuga (anticucs), antisèptica, vulnerària, insectífuga, oftàlmica i, sobretot digestiva. S’agafa un grapadet de cabotetes per tassa d’aigua i es fa un infús, del qual en podrem prendre dos o tres tasses al dia.

La podem tindre a casa, en patis assolellats o balcons, en testos o jardineres. Al jardí, la utilitzarem per fer bordures baixes o per encatifar zones seques. Cal no regar-la en excés i eliminar les flors seques, que també podem guardar per al seu ús medicinal. Caldrà també retallar-la tots els anys una miqueta per mantindre una forma compacta. Es reprodueix molt fàcilment per llavors, que agafarem a partir de juliol de les cabotetes ja madures.

SEMPREVIVA, BOTJA (Helichrysum stoechas)
Mateta d’uns 2 pams d’alçada, amb fulles de color grisenc i espectacular i primerenca (a partir del mes de febrer) florida. S’usa popularment com a digestiva, per enfortir els cabells i en glopejos per al mal de queixal. Viu als matollars secs i assolellats de tota la comarca.

Les cabotetes de flors o summitats florides es poden recollir des de la primavera fins la tardor, assecar-les i guardar-les en pots hermètics. Les afegirem en els últims minuts de cocció als guisats de carn, verdures o arrossos per aprofitar el delicat sabor de curri que aporta. Tant les fulles com les flors desprenen un aroma similar a la famosa barreja d’espècies típica de la gastronomia oriental coneguda com curri. Per això, val la pena aprofitar-la i incloure-la en tot tipus de plats per donar un tast asiàtic.

Al jardí realitzaria un bon paper per emmarcar camins i per ornamentar llocs secs i assolellats. Les flors s’assequen molt bé i duren molt, per la qual cosa es poden fer ramellets per alegrar l’interior de les cases. Agafarem les llavors al llarg de l’estiu i les sembrarem, bé a la tardor, bé a la primavera.