El ple municipal de Potries celebrat el passat dijous va aprovar per unanimitat dels grups polítics la declaració del Porrat de Sant Blai com a Bé de Rellevància Local. El porrat, que es va celebrar el passat cap de setmana, ja està declarat Festa d’Interés Turísitic de València, però la intenció del Govern local és que la Generalitat el reconega com a Bé d’Interès Cultural (BIC), com en repetides ocasions ha instat el Consell Valencià de Cultura. La mesura s’aprova en l’any en què Potries ha estat declarada Capital Cultural Valenciana per la Generalitat.

I és que el Porrat porta 410 anys organitzant-se de manera ininterrompuda a Potries, on ha estat un focus de pelegrinatge de veïns i veïnes d’altres poblacions que acudeixen a gaudir del mercat a l’aire lliure, però també per a participar de l’adoració a la relíquia de Sant Blai o de les activitats lúdiques que sempre han existit al voltant del mateix.

L’historiador Frederic Aparisi ha elaborat un informe en el que recopila de manera exhaustiva els orígens del porrat i la devoció cap a la relíquia de Sant Blai. Entre els diferents fets destacats ressalta la hipòtesi que el culte arribaria a Potries cap al 1609, data d’expulsió dels moriscos. Al segle XVI hi residien els Boamit, una família morisca, rica i molt influent pels seus negocis variats, que de ben segur van ostentar algun tipus d’autoritat pública però també religiosa a les comunitats locals on pertanyien. No és casual, doncs, que almenys des de 1611, Pere de Borja, aspirant a posseir els territoris de la baronia del Rebollet després d’una sèrie de complicats plets, s’instal·lara a Potries, just quan s’acabava de construir un palau rural precisament a la casa del costat dels Boamit, en el que hui és la Casa Consistorial del municipi. Per a consolidar el seu prestigi davant dels possibles nous vassalls, Pere de Borja podria haver fet arribar la relíquia i el culte de Sant Blai a Potries.

El porrat, segons destaquen des del Govern local, ha sabut adaptar-se als temps i contar sempre amb la col·laboració de la ciutadania, no debades ha estat una festa coral on tothom ha participat de la seua execució. Una mostra ha sigut la setmana escolar prèvia, on molts xiquets han arribat amb els seus mestres. 

Un altre exemple d’esta modernització del porrat són totes les activitats que omplin Potries de música i espectacles per a totes les famílies. Enguany destaca la inclusió del Blai Fest on grups com Els Catarres, Mafalda, La Fúmiga o Macondo PD hi van ser presents per mostrar tot el potencial de la Capital Cultural Valenciana. Els actes acabaren diumenge passat amb la missa de Sant Blai, Sarao Popular, cercavila del gegant Boamit, taller de fang i les representacions de Tries Titelles, entre d’altres.

La consolidació del Porrat vé datada de lluny com es reflecteix a l’article de la publicació “El Litoral” de 1.881 on el corresponsal descriu la festa i bullici que hi ha a Potries durant la celebració del porrat de Sant Blai aquell any. Esta publicació arreplegada per Josep Enric Gonga en el seu llibre sobre les festes de la Safor és una de les primeres que trobem com a referències escrites on es cita expressament el Porrat de Sant Blai; ara bé, en una estampeta que actualment es conserva a la col·lecció d’imatges de l’Ajuntament, a la part de darrere, on consta la lletra dels gojos, i a manera de nota a peu de pàgina, figura aquest escrit: “El Ilmo. Sr. D. Andrés Mayoral, Arzobispo de Valencia, concedió 40 días de indulgencia a quien rezare al Santo un Padre nuestro y un Ave María con devoción”. Andrés Mayoral va exercir d’arquebisbe de València des de 1738 fins a 1769, per la qual cosa la celebració de la festa de sant Blai ja estaria consolidada a Potries entre aquestes dates de meitat o finals del segle XVIII, fins al punt que se li concediren indulgències als fidels que hi participaren devotament.