Amb els nous governs a la Generalitat i a bona part de pobles i ciutats valencianes, era d’esperar un major grau de sensibilitat ambiental envers algunes causes com ara la del reciclatge de la matèria orgànica. Han passat quatre anys i amb alguna excepció puntual com ara Ontinyent, a la majoria de municipis es continua afavorint la incineració dels residus vegetals d’origen agrícola, així com també dels provinents de les esporgues dels arbres i arbustos dels parcs, jardins, places i carrers.

La crema és la gestió majoritària que es realitza per a les restes de podes tant d’origen agrícola com de les provinents de la jardineria urbana, tant pública com privada. Aquesta pràctica tan arrelada implica un important impacte ambiental:
 ·Emissió de grans quantitats de CO2, gas d’efecte hivernacle, i d’altres partícules contaminants.
·Origen de molts incendis forestals. Més de la meitat dels incendis a les nostres comarques són causats per cremes agrícoles.
·Pèrdua de la fertilitat del sòl en eliminar la possibilitat que la matèria orgànica retorne al sòl.
Respecte al darrer punt, cal saber que una terra fèrtil, sana i productiva és una terra rica en humus. L’humus és la clau de la fertilitat i és el resultat del procés de transformació de la matèria orgànica que va a parar al sòl (resta de collites,restes de les esporgues, fems, etc.) per part dels organismes vius del sòl. Aquests éssers vius són principalment microorganismes com ara fongs, bacteris i actinomicets que descomponen i transformen la matèria orgànica; però també intervenen altres organismes com caragols, bavoses, nematodes, escarabats, àcars i sobretot llambrígols, que a més, transporten i mesclen el sòl i realitzen canals que milloren la permeabilitat a l’aire i a l’aigua.

Per tot això, els governs municipals en compte d’afavorir les cremes amb els anomenats Plans de Cremes, amb abundant cartelleria que permet aquestes cremes alguns dies de la setmana fins i tot en zones pròximes a les forestals i moltes vegades donant mal exemple amb la crema dels residus de poda del propi municipi, el que caldria fer és afavorir el triturat de tota aquestes restes vegetals. Es pot gestionar la compra de màquines trituradores per part de diferents llauradors que, de manera coordinada, anaren fent ús en funció de les seues necessitats.

O bé, com passa a Ontinyent, el mateix consistori és qui ofereix un servei de triturat in situ de restes agrícoles com a alternativa a les tradicionals cremes. El servei consisteix, bàsicament, en el triturat de les restes de poda i jardineria al lloc d’origen, quedant el triturat en la mateixa parcel·la. Les persones que hagen podat i tinguen restes per a cremar en els seus bancals poden sol·licitar a través d’una instància que l’ajuntament acudisca amb les trituradores per realitzar la feina. També els veïns i veïnes que residisquen en zones urbanes o urbanitzades i disposen de jardins, poden sol·licitar aquest servei. En aquest darrer cas, s’evitaria el llançament de les restes de poda al medi natural com ara barrancs, rius, marjals i muntanyes en què algunes espècies es converteixen en invasores i competeixen i desplacen la flora autòctona, resultant de difícil eradicació.