Pluja de músiques

El trio Elegíac de Rachmaninov és veritablement  una peça immensa. La profunditat del seu pensament musical –escrita quan només tenia 19 anys- resulta un contrapunt curiós a la banalitat postmoderna actual. Hem passat de la falsedat a la post veritat com qui canvia de camisa. La música de Rachmaninov és això, veritat, si es pot parlar de veritat en l’art.

Després d’escoltar un Rachmaninov que el pianista Gennady Dzubenko toca com ningú, vam gaudir d’un torrent de peces franceses (immens ara el violoncel·lista François Ragot), russes i mexicanes que no van deixar ningú indiferent. La música, com sempre, tendeix ponts d’enteniment al llarg del temps i l’espai. Com a grata sorpresa de la nit escoltar els compositors mexicans M. Ponce, Pedro Valdés y Enrique Espín, en unes delicioses peces de saló -basades en el folklore popular-, de la mà del també excel·lent violinista mexicà Jesús Lira.

En conclusió, un concert on van brillar en conjunt i per separat cada un dels solistes, ¿què és sinó la música de cambra?, amb altes quotes interpretatives. El públic que omplia la Casa de cultura de gom a gom va gaudir d’un conegut bis final, “En la gruta del Rei de la Muntanya” (Peer Gynt) de Grieg.

Per al proper 15 de febrer i dins el cicle “Música en femení”, Pro Música ha preparat una gala lírica especial amb la soprano Teresa Albero, la mezzo Sandra Ferrández i el pianista Fco. Cholbi, on escoltarem entre d’altres el conegut “Duo de les flors de Lakmé” (Delibes), primer concert del cicle que culminarà el 8 de març amb el Concert de la Dona.