¿Com es fonamenta l’actual Club d’Atletisme Safor Delikia Sport?
–Amb la crisi econòmica perdérem al nostre espònsor. La nostra prioritat aleshores era buscar-ne un de nou que ens servirà de suport i ens permetera una major capacitat econòmica en una relació duradora. Entropessarem amb Nicolás Barber, antigament de l’empresa Cafemax, que quan li vaig oferir participar, em demanà presentar-li un projecte esportiu a llarg termini i confiar amb ell. Esta relació dura fins a l’actualitat. Un temps després arribà Àngel Vitoria com a gestor del club, que ens ha permés créixer com a entitat i establir nous projectes.

¿En quins aspectes centràreu el projecte?
–Volguérem desenvolupar l’escola, un aspecte fonamental. Avui és una de les més potents de la Comunitat Valenciana, reuneix al voltant de 800 xiquets i més de 100 pares. És la base que ens ha permés millorar competitivament.

L’oferta de l’espònsor fou determinant.
–Ell no volia donar-nos diners sense trellat, sinó que els diners s’invertiren en una gestió esportiva professional. Una organització molt potent que, a poc a poc, anés aconseguint resultats.

¿Quina és aleshores la relació amb Delikia?
–És una unió que ha propiciat que el club hui siga pràcticament conegut pel nom de la companyia, Tot i que el Club d’Atletisme Safor té quasi 40 anys d’història. Hem aconseguit que vegen reflectida la seua marca i les seues idees en el club. Nicolás Barber (director general de Delikia) és una persona més en l'àmbit organitzatiu del club i un més de la família del Safor Delikia. La relació és molt bona i tenen llibertat total per consultar els nostres comptes o la gestió esportiva. És més, som totalment transparents per a tots els directius, socis i espònsors.

Abans ha mencionat la llavor d’Àngel Vitoria com a factor del creixement del club.
–Àngel ha estat el nostre gestor esportiu i és el que ens ha fet prosperar en tots els aspectes. Li vam demanar unes directrius i ha reestructurat tot el club, des de com s’organitza l’escola a l’organigrama de l'entitat. El director esportiu i de l’escola, David Melo, ha tingut també un paper fonamental en el nostre creixement: Àngel va veure que era la persona adequada per dur este projecte. El Safor ha estat sempre vinculat a la comarca i avui tenim relació amb 7 o 8 escoles de pobles de la comarca on anem i donem classe.

El CA Safor Delikia Sport és un club molt vinculat a les curses populars.
–Tenim a un esportista que destaca sobre la resta, el triatleta Jesús Gomar, que és un dels millors a escala provincial i estatal. Però la resta dels populars nostres han eixit del club, com Salva Gomar, Karem Faus, Mònica Mahiques, Alfredo Matoses, David Ferrairó... Hui no som el club més potent ni el que més atletes té, perquè ara estan de moda altres entitats, però al Safor qui es queda ho fa perquè “sent el groc”. Això per a nosaltres és molt important, perquè encara que volem que guanyen com més millor, el nostre objectiu és que en les fotos de l’eixida de la carrera hi haja 50 o 60 atletes amb la samarreta del club. 

¿Com s’ha viscut durant estos anys el boom de córrer com a esport?
–El boom de córrer ha sigut espectacular i nosaltres, en l'àmbit local, hem intentat també potenciar l’esport des de la Cursa de la Dona i el 10K Nocturn, dues carreres multitudinàries que li han donat molta vida. Som de les ciutats on tenim més participació de les dones en les curses i hem aconseguit amb el 10K prop d’un 30% de participació femenina. Creiem que gran part de l’èxit es produeix per la Cursa de la Dona, una iniciativa que començà amb 385 participants fins arribar a prop de 8.000 en la passada edició: des de fa 10 anys les dones a la Safor s’han animat a córrer. En estos moments existeix el problema d'una excessiva varietat de curses. Quan hi havia 12 carreres a tota la Comunitat la gent participava en totes. Ara, potser en un mateix cap de setmana, hi ha 8 curses en els pobles del voltant i els atletes es reparteixen. És una situació bona per a tots però no serveix per a consolidar les curses grans i està perdent-se l’encant de les carreres multitudinàries.

¿Creu que és sostenible este volum de curses?
–És sostenible si les entitats organitzadores tenen un suport econòmic com el nostre i capacitat per a buscar espònsors. La quantitat de curses anirà reduint-se en 2 o 3 anys, quan falle la inversió municipal. A més a més, amb el que paga el corredor no es paga la cursa, a no ser que s'acabe cobrant 15 o 20 euros als participants.

Com a esdeveniment consolidat, porteu onze edicions organitzant la Cursa de la Dona Delikia de Gandia.
–La Cursa de la Dona és per a nosaltres el millor esdeveniment que s’organitza a Gandia en l’àmbit social i esportiu, on participa tota la ciutat i les famílies al complet. El projecte començà amb la idea de fomentar l’esport de córrer entre les dones, en un moment on hi havia només tres o quatre curses d’este tipus a tota Espanya. Si abans ho organitzarem entre un grapat de persones en poc de temps, hui tenim un equip humà que porta treballant des de setembre en les pròximes curses i arribem durant l’esdeveniment a una xifra d’entre 400 i 450 voluntaris. Hem intentat professionalitzar la cursa per convertir-la en un acte social, d’oci i esportiu molt important, sense oblidar el vessant solidari. Volem també que la dona que vinga se senta arropida en tots els aspectes, des de l'organització, els serveis que oferim o l’animació. Tot això comporta un cost econòmic brutal però ho estem tirant endavant. El nostre benefici és per a la solidaritat i també per a l’escola, on aconseguim uns preus molt econòmics gràcies al poc benefici que traiem d’estos esdeveniments.

¿I respecte del 10K Nocturn de la Platja de Gandia-Memorial Toni Herreros?
–És una cursa molt més orientada als professionals. Nosaltres plantejàrem a l’Ajuntament que volíem organitzar una cursa 10K homologada, que aleshores no hi havia a Gandia, i el consistori ens va proposar fer-la nocturna. La idea ens va agradar. Agafàrem el vessant purament competitiu i el lligàrem al turisme, raó per la qual l’any passat l’Ajuntament ens va atorgar un premi. Hem arribat a comptar amb quasi 4.000 participants, una xifra que és complicada fora de ciutats com València. El seu recorregut pla al voltant del mar és ideal per als corredors que volen aconseguir una bona marca. A més, la cursa es realitza a les 21:30 hores, on hi ha humitat però no fa massa calor, entre 18 i 20 graus, que és quan millors marques s’aconsegueixen.

¿Quines iniciatives busqueu en relació amb el 10K i els negocis de la zona?
–Ens falta acabar de concretar iniciatives amb la part hostalera, un punt que cal enfocar-lo bé. Hi ha entitats que ha vist el funcionament de les curses i ens pregunten com poden col·laborar, però resta fer un projecte conjunt. Este serà el sext any de la cursa i busquem dinamitzar la ciutat en l'àmbit esportiu i del turisme amb el suport de la resta d’agents.

¿Com és la sinergia amb la ciutat de Gandia?
–Ara mateix, Gandia és un dels ajuntaments que més esdeveniments esportius realitza i dels que reuneix un volum més gran de gent. Es mostren oberts a qualsevol iniciativa. El nostre club no ha tingut mai cap problema, tot i que hem d’anunciar amb antelació les dates perquè no coincidisquen amb altres esdeveniments. Solen fer-te fàcil la tasca: Lydia Morant, Toni Deusa i tota la resta treballen per facilitar-te les coses i s’ha creat una bona sinergia.

Este any el projecte esportiu professional del CA Safor Delikia és ambiciós.
–Molt ambiciós. David Melo ho té clar i vol que els equips de xics i de xiques pugen a primera divisió. Esta temporada, afortunadament, tenim 8 clubs que són filials nostres. Es tracta d’entitats separades que no tenen prou capacitat per ells mateixos d'acudir als campionats d’Espanya. Això afavoreix que sempre arriben allí els grans clubs, potenciats per Diputació o Generalitat, amb un pressupost econòmic brutal. Davant esta situació, clubs com el Sitges o el Garbí o la resta, ens ofereixen als seus atletes per consolidar equips potents en estos campionats. També s’ofereixen esportistes com Leire Garmendia, la xica basca que ha fitxat pel club i que és una crack.

¿I com de complicat és gestionar atletes que provenen de diferents llocs?
–L’únic problema és entrenar, i just per això, nosaltres no érem molt partidaris. Però Garmendia va acudir a nosaltres; volia anar a un club que no fos molt gran i té unes marques molt bones, amb l’inconvenient que l’entrenament no el controlarem nosaltres perquè el farà allí. La gent de Sueca, de Cullera... venen un parell de dies a la setmana i treballen amb nosaltres. La situació dels atletes la coordina David Melo, que sempre ha de conéixer el que fa cadascú directament o a través de les referències dels entrenadors. Així mateix, els entrenadors venen amb nosaltres als campionats, es posen el xandall del Safor Delikia i són un entrenador més del club.

Abans ha mencionat el Garbí com a club filial i sorprén que dos dels clubs assentats a Gandia finalment col·laboren.
–Nosaltres amb el Garbí mai hem tingut problemes. Al contrari, sóc molt amic del president i els conec a tots. Ara han tingut alguns inconvenients amb la separació de Toni Puig del club, així que el seu director esportiu va estar parlant amb el nostre i es posaren d’acord. La directiva simplement va refrendar allò que ells havien decidit. El Garbí és un club molt gran que ara ha considerat que li faltava gent per competir en els nacionals i per això el fet de ser filial; tenen a algunes atletes que són de les millors d’Espanya i no poden estar sense competir. Però tornaran a ser el que eren abans, ho tinc claríssim, perquè tenen la seua escola. A més, estic agraït que en lloc d'anar a buscar fora a un altre club ens buscaren a nosaltres. S’ha donat una importància massa gran a este acord: són una entitat totalment separada i participaran amb nosaltres en 4 campionats.

Malgrat tot el camí recorregut i la popularització de l’atletisme, pareix que segueix essent un esport de segona plana.
–Nosaltres tenim sobre 800 xiquets i amb els majors arribem al voltant de les mil persones. Entre els 5 clubs de futbol de la ciutat no sumen mil socis. I no estic contant al Garbí, que en pot tenir més de mil més. Entre dos clubs d’atletisme tenim més socis que la comarca de la Safor en futbol. Per la nostra banda, hem aconseguit que més de mil persones tinguen una vida sana i esportiva. Al futbol arriben els nens i volen ser Messi; nosaltres volem formar al xiquet, que es divertisca, i després ja competirà i triarà la disciplina que vol realitzar. La formació és la nostra prioritat i això és atletisme.