¿Com s'involucra de manera professional en la política local de Gandia?
–Tot ha sigut molt gradual, molt progressiu. Quan em vaig afiliar al PP amb 18 anys mai pensava que anava a fer de la política una pràctica tan intensa com ser la cara visible del partit a Gandia. Tot va succeir a poc a poc fins que a les eleccions de 2011 se m'inclou en les llistes municipals a Gandia per part del Partit Popular. Amb la victòria electoral, assumisc les llavors de portaveu de govern i diverses regidories com contractació, administració, joventut, esports i coordinació de govern, a més de la primera tinença d'alcaldia. Va ser una escola de formació molt intensa, molt productiva i en la que vam treballar de forma profunda perquè la ciutat tenia molts problemes als quals calia donar resposta.

 
Les següents eleccions els van col·locar com a principal partit de l'oposició. ¿Ha resultat senzill el pas a l'altre costat de la barrera?
–M'ha semblat molt natural en el sentit en què sempre he estat molt interessat en la política i els assumptes de la ciutat. A més a més, el fet d'estar governant durant 4 anys i portant àrees tan transversals, m'ha donat una visió molt global del que és l'Ajuntament de Gandia i quina és la realitat de l'administració. Em permet analitzar els seus problemes i esbrinar possibles solucions, així com conec la dificultat de governar en una situació molt complicada.

¿Com valora la tasca realitzada durant la legislatura on el PP va aconseguir l'alcaldia de Gandia?
–Va ser una legislatura inconclusa, és a dir, ens van restar 4 anys per continuar un model que va assentar els seus pilars però que malauradament ha sigut interromput. Quan arribàrem a l'alcaldia veníem de 28 anys de governs socialistes i nacionalistes, d'una manera d'entendre la ciutat completament diferent de la que nosaltres proposàvem. Calia canviar-ho tot en una situació de crisi econòmica important, amb un elevat deute que tenia l'Ajuntament derivat de diverses legislatures, especialment de la darrera de José Manuel Orengo.

¿Com es van escometre els canvis?
–No sé si va ser un error, però volíem canviar moltes coses en molt poc de temps fruit d'eixa il·lusió i ganes de canvi que la ciutadania ens havia transmés. Ens van faltar quatre anys per a continuar el projecte, i ara moltes de les iniciatives que encetàrem ja no existeixen: el centre de majors Joan Climent, la implantació de la Universitat Catòlica a Gandia o recursos i infraestructures turístiques que la ciutat hauria de tenir, com un camp de golf o el parc aquàtic. Es tractava que Gandia pogués avançar en matèria d'infraestructures com es va fer als anys 80 i on s'havia quedat paralitzada.

¿Creu que l'actual govern ha fet malbé molts dels projectes que engegaren?
–Completament. Considere que el govern que es va configurar a partir de juny de 2015 és fruit del revengisme nu i cru: no tenia un altre projecte polític que no fora expulsar el Partit Popular de l'Ajuntament de Gandia. L'element cohesionador dels actuals grups en el govern era l'odi visceral al Partit Popular i crec que això, tant en política com en la vida, no és bo. S'ha vist reflectit durant la legislatura amb un govern antinatural, recolzat per un partit com Ciudadanos que predica el contrari del que ha fet a Gandia. És un govern que no ha tingut mai clara quina és la seua política en l'àmbit turístic, comercial o econòmic.

¿Considera que el govern actual s'ha recolzat en l'argument de l'herència rebuda del PP per a justificar-se?
–És el principal relat que té: tirar-li la culpa absolutament de tot al Partit Popular. Eixa excusa que pot tindre sentit i inclòs coherència en altres àmbits territorials com la Generalitat, on el Partit Popular ha estat governant moltíssims anys, a Gandia l'argument cau pel seu propi pes. Estem parlant d'una ciutat on han governat socialistes i nacionalistes de forma pràcticament ininterrompuda durant 32 anys. Per tant, si hem de buscar el culpable que esta ciutat no funcione o de l'enorme deute municipal, hem d'apuntar a la mala gestió dels governs socialistes i nacionalistes.

Ha sigut molt vocal criticant la situació de l'antic hospital al barri de Roís de Corella.
–La gestió de l'antic hospital de Gandia és el paradigma dels actuals gestors municipals. La principal promesa electoral de Diana Morant era que, si era alcaldessa i Ximo Puig president de la Generalitat, Gandia tindria un hospital de crònics. Ara sabem de manera certera que Gandia no en tindrà. El nostre partit ja advertia que era impossible instal·lar un hospital de crònics perquè s'hauria de tancar la Pedrera. Aleshores se'ns va criticar i ara el govern diu el mateix: van mentir de forma descarada a la ciutadania. Quatre anys després tenim l'hospital absolutament abandonat i amb un anunci d'enderroc que costarà una autèntica barbaritat. Amb eixos diners podem reformar l'edifici i posar en marxa serveis de manera immediata. A més a més, considere que el centre de salut que han projectat no es podrà materialitzar abans del 2025, i no serà suficient per a mantenir l'impuls comercial i social d'un barri que, aviat, també perdrà els jutjats.

També ha criticat que la inversió de la Generalitat en Gandia en els pressupostos de 2019.
–És la tònica d'esta legislatura. Gandia, tal vegada, mai ha tingut les inversions suficients respecte de la importància que té com a capital comarcal i com a nucli de referència de les comarques centrals. Qui ara governa ha estat 20 anys criticant els pressupostos de la Generalitat mentre assegurava que amb ells hi hauria una inversió major. Ara l'esquerra està a la Generalitat, a la Diputació i a l'administració local, i la realitat és que la inversió d'estos anys és inferior a la dels governs del Partit Popular. 4 anys després no han començat les obres a l'IES Ausiàs March, el CEIP Les Foies segueix en barracons, el Palau de Justícia segueix sense executar-se... Els que anaven a prioritzar sanitat, educació i serveis públics no ho han fet, i avui tenim la ciutat exactament igual que la va deixar el Partit Popular la passada legislatura.

En l'àmbit turístic, assegura que l'actual Govern no ha fet la feina que calia.
–Som una ciutat que viu essencialment del sector serveis: turisme i comerç. Malauradament tenim molt poca indústria i l'agricultura no aporta un pes important. ¿Què ha fet este govern en matèria turística? Absolutament res; continuar de manera molt tímida les polítiques que va encetar el Partit Popular i deixar passar el temps. Vivim en un món globalitzat on el producte que Gandia ofereix està present en moltíssims llocs a preus molt més assequibles. El Partit Popular, per avançar-se al futur, va presentar diferents projectes com un pla per fer valdre la platja de l'Ahuir. Es tractava de glamping de luxe, amb infraestructures sostenibles mediambientalment que es podien retirar. Glamping o parc natural, hem de saber explotar els recursos que tenim perquè siguen rendibles. Tot això s'ha perdut durant esta legislatura i ens estem quedant enrere respecte a altres destinacions turístiques que sí que estan fent els seus deures.

Tractant temes de futur. ¿Serà vosté el pròxim candidat a l'alcaldia a Gandia?
–És la gran pregunta i no passa dia sense que m'ho pregunten al carrer o la premsa. Entenc l'expectació perquè crec que no estem decidint el candidat del PP a l'alcaldia sinó el pròxim alcalde. Per a eixa distinció, calen dues característiques imprescindibles: una honesta vocació política i un amor immens per la ciutat. I crec humilment que reunisc ambdues condicions. Ser el primer edil a Gandia és l'honor més gran que políticament podria aconseguir, ja que vaig entrar en política per canviar i millorar la meua ciutat. Però, no és una decisió meua; el partit té uns estatuts i jo sempre he sigut molt respectuós amb els procediments. Estaré disposició del que decidisca la direcció regional.

Fa un any ningú hauria dubtat que vosté seria l'alcaldable popular a Gandia. ¿Què ha succeït?
–No ho sé. El que he fet durant este any ha sigut continuar treballant amb la mateixa intensitat, tant a Gandia com a València, fent oposició de forma constructiva i propositiva, però també fiscalitzadora de l'acció de govern. No he tingut temps per a altres coses i no sé què ha passat si és que ha passat alguna cosa. De tota manera, no tots els candidats a alcaldies del Partit Popular han sigut ja escollits, malgrat que m'agradaria que esta resposta estiguera damunt la taula. De tota manera, tenim la sort que el PP de Gandia té un projecte definit, un equip de treball consolidat i no parteix de zero: només ens resta saber el nom del candidat.

¿Què opina del mètode d'elecció de candidats al seu partit?
–Sóc molt respectuós amb els procediments que els meus companys han anat regulant en els diferents congressos perquè jo també he participat i els he exercit. Els estatuts diuen que el candidat d'un municipi de més de 50.000 habitants el tria el comité electoral municipal. Fa una proposta que és ratificada pel comité electoral nacional. El que hem de fer és respectar eixe procés, donar suport a la persona que siga triada i espentar el projecte, que és bo i de futur per a la ciutat. D'altra banda, sempre he sigut molt partidari de què el meu partit camine cap a processos de participació més intensos. Durant l'actual legislatura hem avançat per este camí com a l'elecció per primera vegada, de la presidenta regional a través de primàries. Cal, potser en l'àmbit estatal, buscar processos més participatius per a escollir càrrecs com els caps de llista municipals.

L'altra persona que pareix optar a la candidatura és el seu company Guillermo Barber. ¿Quin és el clima dins del partit?
–Tinc una bona relació personal amb Guillermo i, a més, li agraïsc que haja manifestat que no farà absolutament res sense el suport de la direcció regional, del president provincial i del president local, la meua persona. En realitat, este debat només beneficia al partit socialista i a l'esquerra de la ciutat, que sempre ha guanyat dividint i fracturant el PP. Per tant, és un assumpte en el qual no entraré perquè una de les meues obsessions com a president local és mantindré la unitat, un valor important i indiscutible per a l'èxit del Partit Popular de Gandia. Per la meua banda mai es trencarà eixa unitat, perquè si la trenquem, la ciutadania ens castigarà.

Si acabara sent alcalde de Gandia la pròxima legislatura, ¿Quines serien les seues directrius?
–Tres propostes molt sintètiques i molt clares: abaixar els impostos tot el que pugem, tindre Gandia neta amb una renegociació de la contracta de la neteja municipal i iniciar un procés per a enfocar econòmicament el sector serveis, comerç i turisme perquè la nostra ciutat no perda el tren. Eixos 3 serien els meus principals eixos d'actuació, amb caràcter immediat i urgent, durant els primers dies de govern.