Portem ja tres anys de legislatura. ¿És el moment de fer una primera valoració del funcionament de Més Gandia durant este període? ¿Es mostra partidari de mantenir la confluència?
–Sóc un gran defensor de Més Gandia, com ho és la resta del grup municipal a l'Ajuntament. Ha sigut una experiència espectacular. Des de fa pràcticament 20 anys defense que la unitat de l'esquerra alternativa i transformadora anava a suposar un empat amb el PSOE. Més Gandia va aconseguir el millor resultat de l'esquerra transformadora a la ciutat, sense tenir una marca prèvia i formant-se poc abans de les eleccions. 4 anys després ens trobem una gestió sense taques de corrupció i que ha millorat molt la situació econòmica de la ciutat. Més Gandia és una marca neta, forta, viable i amb molt de futur.

¿Què en destacaria?
–L'experiència ha sigut molt bona, Més Gandia ha funcionat de manera extraordinària i d'estos anys em quede amb el grup humà: les persones, assessors i regidors que hi han treballat m'han demostrat una vàlua humana espectacular. Començant per Lorena Milvaques, una persona i política magnífica. Ha sigut un goig veure com maneja la dialèctica i la claredat dels seus arguments: una cap de files exemplar que sempre ha donat la cara per tot el grup, fora o no de la seua militància. Tant ella com la resta de companys m'han demostrat una vertadera lliçó moral. Ha sigut un plaer treballar amb tot el grup i considere un error de pes no repetir l'experiència. Molta gent del carrer se sent representada amb esta opció política que mescla diferents sensibilitats d'esquerra i que incorpora també gent independent de moviments socials.

¿En quins punts considera que la coalició de Més Gandia hauria d'ampliar-se o millorar-se?
–La meua opinió personal és que s'ha d'estabilitzar la coalició. No faria experiments i intentaria consolidar la marca de Més Gandia en els següents quatre anys, amb la gent i els grups que han participat, que ja coneixen les formes, els instruments i també els interlocutors. Sóc partidari d'ampliar la coalició en una legislatura posterior: anar creixent sense pressa, però sense pausa.

¿No és això un risc si es repeteixen els resultats ajustats de les anteriors eleccions?
–L'escenari ha canviat molt. El PP de Torró va demostrar en campanya que no jugava net i va moure marques blanques com a estratègia de divisió de l'esquerra, fins a sis, que ens van perjudicar clarament. Això ara no passarà perquè actualment la gent té clar qui és Més Gandia. Respecte a Podemos, que a través de Guanyem Gandia va arrossegar un bon nombre de vots, considere que en les pròximes eleccions eixa confiança revertirà en Més Gandia.

¿Considera aleshores que una de les raons per les quals Podem no ha florit a la ciutat és la presència de Més Gandia?
–Podemos, si ens fixem en el seu funcionament a tot l'estat, ha triomfat on no hi havia un tercer partit d'esquerres. On hi havia un partit amb esta orientació vinculat al territori, com a Catalunya, Euskadi, Galícia o al País Valencià, no ha tingut tanta presència. És per això que Podemos ha optat en estos casos per aliar-se amb les forces territorials. Compromís és qui ha fet la feina de Podemos des de temps enrere.

De manera més individual, ¿Quina valoració fa de la seua tasca com a regidor delegat de Gestió Responsable del Territori a Gandia?
–Nosaltres teníem un document amb més de 100 propostes per a un govern verd que vam presentar com a programa electoral. D'aquelles accions concretes pràcticament totes s'han fet realitat. És un balanç molt positiu amb 3 anys complits de legislatura i restant encara set o vuit mesos. El treball ha sigut espectacular i personalment estic esgotat perquè ho plantejava com un curt termini de 4 anys on treballaria el mil per cent. Tenia el permís de la meua família per fer-ho.

¿I ara?
–Ara estic més relaxat. No hem frenat però estic més tranquil perquè veig que hem fet gran part de la feina. Queda rematar les accions i els projectes per preparar-los de la millor manera possible per al futur. I ho hem dut a terme en el context d'una situació econòmicament lamentable, on hem posat molta imaginació per dur endavant pràcticament tot allò que volíem: la protecció de l'Ahuir; l'eliminació del camp de golf de la Marjal; fer una xarxa dels espais naturals, la XIVEGA, que els donara estructura i potència; programes d'educació ambiental; l'urbanisme verd; l'Anella Verda de Gandia, que comptarà amb un Pla Director que s'aprovarà abans d'acabar la legislatura... També les accions que hem dut a terme amb la Diputació o altres ajudes, les zones verdes que hem creat o el Pla d'Ombres i d'Esponjament Verd a Gandia en aliança amb el Pla de Vials... Deixarem una Gandia molt més verda en temes de mobilitat, amb nous trams de carril bici. Respecte al patrimoni, hem recuperat els refugis, estem a punt de tancar la permuta de la capella de Santa Assumpció i de l'ermita de Sant Vicent, hem actuat per recuperar les dues alqueries de Les Foies, la de La Torre dels Pares...

Recuperar i donar valor al castell de Bairen...
–Es tracta d'una inversió d'un milió d'euros per al castell després de 15 anys d'abandonament. No el podrem realitzar però el deixarem preparat i amb els fons econòmics per executar-lo. Cal mencionar també la nostra aposta pel turisme ambiental, la posada en marxa del programa Platja Natura, actualitzar els centres d'interpretació... Tot un conjunt d'accions que costa sintetitzar en poques paraules.

Un tema inevitable a tractar és el recent incendi de Llutxent, que ha afectat el terme de Gandia. Un incendi que més enllà de la gestió humana, ha generat crítiques sobre la capacitat de prevenció i la tardança en la resposta.
–La crítica constructiva i l'autocrítica són necessàries per a progressar, però moltes denúncies sobre este assumpte han sigut interessades. Si no hem tingut cap persona que ha faltat o que ha hagut d'anar a l'hospital és clarament gràcies a la gestió que es va fer de l'incendi, perquè tal com es va desenvolupar haguera pogut causar morts. Es tracta de casos on el foc, de sobte, canvia de dimensions de forma dramàtica: consumeix tot l'oxigen que té al seu voltat i esclata. En buscar més oxigen fa un bot espectacular, una mena d'explosió que canvia tota la dinàmica del foc. Si no ha passat res, és també perquè l'Ajuntament de Gandia va desallotjar ràpidament quan encara l'incendi estava molt lluny i ni tan sols havia arribat al nostre terme; es van desallotjar les zones on es pensava que podia afectar el foc. Si en 30 anys no ha hagut incendis al nostre terme ni als del voltant, perquè tots els incendis han vingut de fora, és gràcies a les gestions que ha fet al llarg dels anys l'Ajuntament de Gandia amb la gent que té contínuament treballant pel terme: voluntariat ecològic, guàrdies rurals o les brigades que tenim treballant a l'estiu.

¿Com valora el treball dels mitjans contra el foc?
–Un fum de professionals es van deixar la pell, van treballar de manera espectacular i van aconseguir que els efectes de l'incendi foren mínims. Si es va salvar la Drova, no va ser per casualitat ni per un canvi de vent, fou perquè la ruleta de mitjans aeris pararen en quatre ocasions l'avanç del foc. Al final va caure el Borrell i és una desgràcia. Segurament no hi ha ningú que lamente més esta pèrdua que l'Ajuntament, amb l'excepció clara dels propietaris que han patit el drama de veure la seua casa afectada pel foc.  

Esteu preparant en estos moments la nova contracta del servei de recollida d'animals, un assumpte que ha suposat una gran desavinença amb la protectora d'animals SPAMA Safor, que tenia anteriorement un conveni amb l'Ajuntament per esta tasca.
–Mai hi ha hagut cap animadversió sinó una intenció de millorar el servei, establint regles clares i estructurades a través d'un contracte que, a més a més, evitaria els informes negatius de la intervenció. Amb el Pla d'Ajust que acabàvem de signar aleshores tampoc podíem seguir fent un conveni, ja que passava a ser una obligació deixar de prestar el servei d'eixa forma. A partir de febrer-març d'este any ha canviat la llei de contractes, que ens ha donat més llibertat a l'hora de definir les condicions i la metodologia de la nova contracta per a 2019.

¿I esta nova situació ha permés acostar postures?
–Per a donar veu a tots els actors de l'animalisme en la ciutat, creguérem convenient crear una mesa de diàleg, la del Consell Animalista, on estiguera la Policia Local, algun col·legi de veterinaris o altres associacions com les Gateres. La idea era fer la nova licitació del servei de recollida d'animals encara més transparent, ja que l'anterior fou tan polèmica. Amb la nova llei de contractes podíem discutir el nou plec de condicions i fer-lo de manera participativa. Es va donar un termini de dos mesos per presentar al·legacions; se'n van fer molt poquetes i s'incorporen al plec. Quasi un mes fora de termini presentà SPAMA un fum de propostes, totes en negatiu i que considerem que, en molts casos, anaven en contra del servei de recollida, com prestar-lo només 16 de les 24 hores. Inclús fora de temps acceptàrem 3 o 4 propostes raonables per incorporar-les a les condicions.

Però al final abandonaren el Consell Animalista.
–En eixe procés d'al·legacions es produeix un nou desacord entre la majoria del Consell i SPAMA, que acaba amb la seua decisió d'anar-se'n. Considere que deixar d'estar ahí és un error.

¿En quin punt es troba la licitació?
–El nou plec de condicions ha sigut aprovat pel Consell Animalista amb majoria absoluta: eixirà a licitació pròximament. A ningú dels que està en el Consell Animalista li fa gràcia que el servei de recollida d'animals el preste El Corralet. Eixe plantejament el compartim a l'Ajuntament, que preferiríem que el servei el realitzara una ONG. Si realment SPAMA vol que no estiga esta empresa, que es presenten a la licitació: les condicions del contracte li segueixen essent molt favorables per la seua localització.

A l'anterior entrevista em va assegurar que després d'estos 4 anys es retiraria. ¿Manté aquella aposta?
–Era un objectiu de Més Gandia demostrar que la política es podia fer d'una altra forma i en això crec que tots els regidors, Laura, Alícia, Nahuel, Lorena i jo, així com la gent del PSPV, hem demostrat que la política no passa per paraules sense fets. De fet, gran part de les accions les hem presentat una vegada fetes. No donem tant de valor a les reunions protocol·làries com a les reunions de treball i hem redefinit moltes prioritats que es donaven per suposades. Una de les coses que jo considere bonica és que Lorena deixara la seua opció a l'alcaldia, en el seu millor moment, bàsicament per la família. Jo alabe molt la seua decisió, i la meua de retirar-me després d'estos quatre anys també està molt condicionada pel fet de criar. Per a mi, la meua família és vital, així com estar ahí cada dia. La nostra reivindicació és que la política ha de saber fer-se més humana, on criar els fills siga compatible amb la gestió. És un missatge que tant Lorena com jo posem damunt de la taula.