Durant un viatge en avió, Marta Sanz sent un dolor que mai no havia sentit. Un mal fosc o un flat. A partir d'aquest instant, creix el còmic malestar que origina Clavícula: «Vaig a relatar allò que m'ha passat i vaig a contar el que no m'ha passat. La possibilitat que no m'haja passat res és la que més m'esgarrifa». Ací, la narració de l'episodi autobiogràfic es fractura com el mateix cos que es deforma, recompon o reviu al ritme que marquen les violències de la realitat. La descomposició del cos sembla indissoluble de la descomposició d'un tipus de novel·la orgànica, on s'utilitzen trampes i altres trucs de prestidigitació. Marta Sanz reprèn el to autobiogràfic de La lliçó d'anatomia, però en lloc de fer memòria i reconstruir històricament el propi cos, esta vegada es concentra en un sol punt. Un llibre sobre el costat patètic o reivindicatiu del lament que, amb sentit de l'humor, negre i autocrític, conjumina la mirada social amb una mirada sobre la literatura mateixa. Forma part del Club de Lectura de la Biblioteca Central de Gandia, que es reunirà el dia  xx en la sala d'actes, a les 19.30 h. L'obra està seleccionada per Agustina Pérez, qui moderarà l'acte.