¿Com va nàixer l’agrupació local de l’AECC a Gandia? 
–L’agrupació de Gandia es va crear en un primer moment per la necessitat de canalitzar donatius, però hem anat ampliant en servicis. Ja hi havia assemblees en altres pobles de la Safor, i Javier Llombart, adjunt a la gerència de l’AECC València, ens va animar a formalitzar la de Gandia. En l’actual junta directiva local el secretari de l’assemblea local és Miguel Ángel Zacarés i el tresorer és Antonio Puig. Actualment tenim la seu en el Centre Social Joan Climent, cedit per l’Ajuntament de Gandia en la Plaça de les Xocolateres, en l’antic Simancas. 

¿En quina mesura acompanyen o assessoren als pacients i familiars?   
–Tenim una treballadora social que atén en el Centre Social el primer dimecres de mes, i puntualment a qui ho necessite. A aquells pacients amb menys recursos o desocupats que sols estan cobrant el subsidi, els avancem els diners que costa el transport públic d’anar a València a fer el tractament de radioteràpia. A l’hospital de Gandia encara no hi ha, i és una de les coses que estem reclamant des de l’AECC. També fem un programa d’orientació laboral. D’altra banda, estem impulsant un servici de voluntariat assistencial hospitalari, perquè acompanyen a determinats pacients a la sala de quimioteràpia, que sí es presta a Gandia, o en planta. Ja tenim un grup de voluntaris, però ens agradaria que s’apuntara més gent. Eixe voluntari el que sol fer, mentre el pacient està en el cicle, és ajudar-li a agafar torn per a altres especialistes, per exemple. Ara bé, açò ha de funcionar a través d’un conveni reglat entre l’hospital i l’AECC, i és el que estem ultimant. Es fa una tasca humana molt gran. A més, estem pendents de la prevenció i posem els mitjans.

¿Quin és el perfil de gent que s’acosta per primera vegada a l’AECC de Gandia? 
–Són pacients i familiars. Alguns són pacients jubilats que volen dedicar el seu temps lliure als demés. També tenim investigadors en càncer o treballadors de l’Institut Valencià d’Oncologia que són de Gandia i que volen ser socis. Jo per exemple estic ací per ma mare, que va faltar fa 30 anys, i hui en dia podria haver-se salvat, perquè ara els tractaments de quimio estan adaptats i personalitzats segons el tipus de tumor.    

¿Quins són els principals actes on l’AECC de Gandia recapta més diners? 
–Vam fer una desfilada de moda el passat mes de gener en Foment, també organitzem obres de teatre, la col·lecta de maig, que la fem coincidir en la Fira del Motor, perquè vé més gent, la Cursa… En l’any 2017 vam recaptar entre diferents actes i quotes dels socis un total de 61.909 euros, és molt. L’AECC de València ens ho va agrair, de fet Gandia, llevat de la capital, és la segona ciutat de la província que més recapta, per darrer de Torrent. Precissament, el passat dia 20 d’octubre vam organitzar al Teatre Serrano una representació del grup «Valentes i positives», que són unes dones de Pedreguer que pateixen o han superat un càncer de mama, van formar un grup de teatre i fan funcions en actes benèfics. 

El passat 19 de octubre es va celebrar el Dia del Càncer de Mama. ¿Creu que la societat coneix i està sensibilitzada amb tots els tipus de càncer que existeixen, no sols el de pulmó, o el de mama? 
–El de mama i el de pulmó són els que més casos registren. El color verd és el de l’esperança i el que representa a tots, de fet el gastem en el logotip de l’AECC. El 4 de febrer és el Dia Mundial del Càncer, i després cada tumor té el seu color i el seu dia. Però crec que la gent col·labora amb tots per igual.  

¿Com van les inscripcions per a la V Cursa Contra el Càncer d’este diumenge, dins del circuit RunCáncer? 
–Molt bé, la veritat és que té molt bona acollida. Esperem participants de la Safor i les comarques dels voltants. La gent és feliç perquè està fent una bona acció. Fa dos anys vam aconseguir 18.000 euros i l’any passat més de 36.000 euros. Amb eixos diners es creen beques doctorals per a la investigació en càncer. L’any passat van ser 6 beques gràcies a la Cursa de Gandia, enguany esperem que siguen 8, dels diferents tipus de tumors, sense fer distincions. Cal recordar que és una cursa que també es pot fer a peu, o simplement es pot comprar el dorsal per 5 euros. Eixe dia guanyem tots. 

Sovint s’han donat casos d’estafes utilitzant el càncer com a argument. 
–Sí. Jo aconselleria que els donatius es facen a associacions o a entitats legalment constituïdes. I sobretot que ningún que no estiga autoritzat demane diners en nom de l’AECC. Eixa és una altra batalla que tenim, perquè s’aprofiten de la bona voluntat de la gent. Nosaltres estem perfectament identificats, i tot el món coneix la tasca que fa l’AECC des de fa ja 60 anys. Publiquem cada any una memòria, tots els comptes estan auditats, i es poden consultar en la «web». A més, l’AECC cobreix a pacients de totes les edats, des de xiquets fins a majors. La major satisfacció és l’agraïment dels pacients.

Un altre tipus d’estafes són les pseudociències, els curanders o vidents que diuen curar el càncer… ¿Que els aconsellaria a qui acudeixen a estos remeis? 
–Que no es deixen enganyar. Hi ha pacients que es deixen els tractaments confiant en ells, i quan volen tornar per a curar-se ja és massa tard.  

En general, ¿com és l’assistència sanitària en l’hospital de Gandia?   
–La veritat és que el tracte humà del personal sanitari és admirable. Em comenten que cada dia unes 40 persones estan posant-se infusions de quimio. Però com hem dit ens falta aconseguir la radioteràpia, això és una realitat. D’altra banda, continua l’Espai Motiva’t, amb diverses activitats trimestrals com tallers de maquillatge, de menjar saludable, «mindfulness», o d’autoestima… 

¿No creu que de vegades hi ha un excessiu optimisme sobre el càncer en campanyes o en mitjans de comunicació? Perquè “pintar de rosa” la malaltia i no ser del tot realista també pot frustar a alguns pacients… 
–Hi ha malalts que volen conéixer tot del seu estat i uns altres que no, però se sotmeten als tractaments mèdics que calguen, cada cas és diferent i s’ha de respectar. Els metges hui en dia  no amaguen res. Respecte a les campanyes, sempre s’ha de mirar en positiu, perquè les teràpies per a curar-se són agressives, però en molts casos tenen un final feliç. 

L’atenció psicològica a pacients i familiars és fonamental quan  es travessa per esta malaltia, i també en les revisions posteriors… 
–Sí, en este aspecte és fonamental el paper del psicòleg  oncòleg. De vegades el malalt ho porta bé, i l’ajuda psicològica li cal més als cuidadors, o al revés. Hi ha moltes pors i de vegades l’entorn vol ajudar però no sap com. 

¿Continua sent el càncer un tema tabú, o cada vegada menys?  
–Jo crec que cada vegada menys, el càncer ja no s’amaga tant. A més fa 30 anys hi havia molta ignorància, hi havia gent que pensava que el càncer es contagiava. Ara, per exemple, es veuen més mocadors i menys perruques, s’ha normalitzat molt en este sentit, gràcies a les campanyes i als testimonis de primera mà. 

¿Com veu el futur en la lluita contra el càncer? 
–El repte és aconseguir un 70% de supervivència en càncer en l’any 2030 gràcies a la investigació. Tinc esperança que algun dia es descobrisca alguna teràpia per a tractar totalment la malaltia, o almenys aconseguir que siga una malaltia crònica. A la llarga la solidaritat i la investigació donarà els seus fruits.