Lluny de polèmiques com les produïdes en les festes d’altres pobles, la presència de la dona mai ha estat un problema en Bellreguard, on conviuen des de fa anys filades masculines, femenines i mixtes. Tot i això, encara no s’havia donat el cas que tant les dos capitanes com les seues ambaixadores siguen dones. Com a curiositat, això ha dut enguany a adaptar al gènere femení els parlaments de l’acte de l’Amabaixada.

María José Chova és enguany la capitana mora i portarà com a ambaixadora a Sonia Pastor. Membre d’una família de tradició festera, Chova es va integrar en els Moros i Cristians des de xiqueta. Primer en la Filà Califes amb els seus pares, després en la de Berebers i, finalment en l’actual, Kadisínies, de la qual ha sigut durant anys cap d’esquadra. És per això que ser engany capitana representa, diu, “moltíssim”. “Per a mí ho és tot, ja que té també una part setimental de tota la família”, remarca. Chova promet “algunes coses sorprenents que no s’han vist en Bellreguard” per a la desfilada i es mostra especialment il·lusionada amb una d’elles: durant el pas de la Capitania, la Societat Musical de Bellreguard interpretarà una marxa mora composada expresament per a l’ocasió. S’anomena Capitana Chova Martínez i és un encàrreg que la seua família ha fet a la banda.

La capitana cristiana és Montse Tortosa, que forma part de la Filà Muntanyeses des que es va fundar l’any 1995 i on sempre ha sigut cap d’esquadra. Es confesa també una apassionada de la festa i, en especial, de l’Entrada. També la seua és una família vinculada als Moros i Cristians. “Quan jo i els meus germans eren menuts, mon pare ens portava cada any al carrer Sant Nicolau d’Alcoi”, explica. Els quatre germans, de fet, han passat per alguna filà de Bellreguard. Contarà enguany amb la companyia com a ambaixadora de Verónica Álvarez.

Les festes d’enguany prometen. Per part de l’Associació de Moros i Cristians s’està fent un esforç suplementari per donar-les difusió. I és que, com passa cada huit anys, els actes coincideixen enguany amb la Fira i Festes de Gandia, un handicap de cara a atraure públic forani que el president de l’entitat, Eusebio Martínez, confia en que no siga obstacle. Assegura que el públic no se’n penedirà. “Em consta que les capitanies estan fent un gran esforç” per tal que l’Entrada supere totes les expectatives, diu.

Marcos Haro, regidor de Festes: “Volem fer partícep de la festa a tota la gent del poble”

Prop d’un miler de festers participen directament del Moros i Cristians, pero la programació va més enllà. Les Festes del Poble dediquen cada dia a un col·lectiu i, des de l’ajuntament, s’intenta potenciar aquesta participació, incorporant també nous actes. Per al regidor de Festes, Marcos Haro, s’ha de “fer partícip a la gent del poble, que les persones que no pertanyen a l'Associació de Moros i Cristians  s’impliquen també en la festa”.
És per això que, enguany, continuen els espectacles i sopars que es va incorporar amb èxit, l’any passat. Com a novetat en aquest 2018, el cap de setmana anterior a les Festes hi haurà un Mercat Medieval en el casc antic del poble.

Precisament d’eixa fira medieval eixirà una altra novetat, que a més a més, conviurà amb el poble en el temps, segons avança el regidor. Entre els tallers previstos hi haurà un de forja en el qual els participants crearan una estàtua en memòria dels Pedacets. Una escultura que naixerà per tant d’eixa implicació del veïnat a la que feia esment i que després s'instal·larà junt a l’entrada a l’Ajuntament homenatjant a aquests personatges que, com a tret diferencial, acompanyen al Tio de la Porra només a Bellreguard.

Marcos Haro insisteix en la seua crida a la població per involucrar-se en la festa. “Sempre m’ha agradat implicar a la gent, escoltar-la i donar-li veu per a que també participen”, diu. I posa l’exemple de la contribució que fa cada any a la festa l’Associació de Dones.

Àlex Ruiz, alcalde de Bellreguard: “Cal fer un debat seré sobre el futur de les festes”

Les festes de Bellreguard tenen el seu origen en les celebracions en honor al Santíssim Crist de la Misericòrdia, patró del poble, i Sant Miquel, patró de la parròquia. Superat el model tradicional de festes patronals i introduïdes les de Moros i Cristians, el progressiu protagonisme de les segones ha acabat eclipsant els festejos que sorgixen de les celebracions en honor als patrons  fins al punt que, sovint, els actes se solapen. L’alcalde, Àlex Ruiz, creu que ha arribat el moment d’obrir el debat sobre el futur de la festa. Preguntar-se “quin model de festes volem”, doncs considera que l’actual “està esgotat”.

Al parer de Ruiz, “els Moros i Cristians tenen ja la suficient entitat, cal recordar que van ser declarades Bé de Rellevància Local”, per a ser una festa en si mateixa, sense necessitat que aquesta manifestació vaja lligada a la de les Festes del Poble. Això permetria, diu, que les Festes tornen a ser del poble, “amb trets diferenciadors que cal valoritzar, com ara el singular personatge de els Pedacets, populars i valencianes”, traient la gent al carrer amb una programació municipal potent, variada i diversificada, perquè tothom se senta part de la festa i la gaudisca més enllà de les càbiles. S’ha de fer, creu, eixe “debat seré” .