Ximo Revert, cap de cooperació de la Fundació General de la Universitat de València, i Joan Lacomba, professor de treball social de la UV han estat els encarregats aquest matí de presentar el curs “Refugiats, desplaçats, migrats, oblidats. Entre el dret i la indiferència” organitzat conjuntament amb la Càtedra Unesco de la Universitat. Un curs que té com a objectiu abordar el desplaçament de les persones i fer entendre l’alumnat la necessitat de deixar de considerar il·legals qüestions que sols tenen a veure amb els drets fonamentals.

Joan Lacomba ha plantejat que ens trobem front a un gran repte. Als estats els costa encaixar una situació que no és necessàriament nova i que ens toca molt de prop: “les mateixes aigües en que ens banyem a la platja de Gandia són les mateixes on moren diàriament persones. Però els Estats s’estimen més mirar cap a un altre costat i, inclòs, els incomoda que hi hagen ONG’s que siguen testimoni del que està passant, preferirien que no hi hagueren ulls retransmetent”.

En la presentació del curs, s’ha plantejat, com no podia ser d’altra manera, la qüestió del vaixell Aquàrius, que va arribar a València carregat de migrants després de que diferents governs d’Europa es negaren a rebre’ls. Segons Revert “l’Aquàrius té un valor simbòlic que ens mostra que sí que es pot: quan la gent s’organitza i s’agrupa és possible acollir i posar damunt la taula els drets de les persones” Lacomba considera que “el discurs de l’Europa social està oblidat” i que l’Aquarius ha demostrat “la manca d’una política clara, va actuant-se sobre la marxa. En aquestos moments no hi ha una solució clara però almenys cal donar una resposta a l’emergència. Els Estats no estan actuant i estan deixant a les ONG’s”.

Al curs també s’ha abordat el paper dels mitjans de comunicació en el tractament del tema dels migrats i dels refugiats. Ximo Revert planteja que l’ús del llenguatge pot contribuir a la injustícia: “nomenar aquesta situació com a crisi o com a problema és estigmatitzar-los i oblidar que sols són gent que busca una vida millor”. Sobre este assumpte, Lacomba plantejava que “no podem traslladar la sensació que estem front a una situació catastròfica perquè no ho estem i ens fan oblidar perquè les persones fugen les seus països”. En este sentit Ximo Revert es pregunta què estan fent els països per mitigar els problemes en els països d’origen.

Distòpies catastrofistes sobre la democràcia

L’assagista i professor de ciència política Ignacio Sánchez Cuenca ha participat aquest matí al curs “Diguen el que diguen les distopies catastrofiestes, no tot està perdut. O sí?” coordinat pel periodista i escriptor Alfons Cervera.

Sánchez Cuenca ha centrat la seua intervenció en realitzar un diagnòstic sobre la situació actual. Per a Sánchez Cuenca, si pensem en un futur distòpic ens dirigim cap a una situació amb un nivell molt baix de democràcia en el qual els elements neoliberals acaben imposant-se. És a dir que les principals decisions es queden en l'esfera econòmica i l'esfera política queda reduïda a temes residuals. Segons Sánchez Cuenca, “la democràcia tindrà un efecte testimonial i servirà solament per a resoldre temes menors, els assumptes econòmics quedaran aïllats de la política. Es complirà el somni de vells liberals que sempre han volgut que l'economia estiguera aïllada de la política”.

El sociòleg defineix la situació actual com un “moment de conflicte entre la democràcia representativa i el sistema de mercat. El que veiem és que en aqueix combat qui té les de guanyar és el sistema de mercat: l'economia s'emanciparà de la política i la política quedarà subordinada als imperatius del sistema econòmic. En un parell de dècades veurem com la política cedeix. Fins i tot hem arribat a un punt en què els perdedors en el sistema capitalista en lloc d'organitzar-se políticament viuen la seua condició de fracàs com un problema individual anul·lant les reaccions polítiques que puguen corregir els problemes del capitalisme. Per tant podem dir que la filosofia neoliberal està arrasant”

Preguntat per fenòmens com el 15M, Sánchez Cuenca planteja que aquest fenomen sí implica un qüestionament més general de la nostra forma de vida però compten amb un poder limitat: “Ha sigut un procés molt important que ha desestabilitzat el sistema polític espanyol però no té la força suficient per a canviar el rumb dels esdeveniments. S'observa en molts altres països on també sorgeixen formes de resistència però que no tenen l'embranzida suficient com per a convèncer a la majoria social que prefereix continuar amb l'ordre econòmic establit en les últimes dècades”.