Tres anys després del començament de la legislatura, a falta d’un per a acabar-la i quan la pujada de les temperatures convida més a pensar en les vacances que en els números, el Govern de Gandia publica l’auditoria dels comptes municipals entre els anys 2003 I 2016, és a dir, dels dos governs del socialista José Manuel Orengo (el segon amb Plataforma de Gandia), la legislatura de l’exalcalde Arturo Torró (2011-2015), i els dos primers anys de l'actual Executiu d’esquerres, recolzat per Ciutadans.  

Vaja per davant la felicitació per complir una promesa electoral. El document, accessible en internet, descriu al llarg de 137 fulls el cataclisme econòmic que patiren els comptes públics, la causa de què moltes empreses s'hagen quedat pel camí i de què actualment els gandians hagen de suportar una pujada gradual d'impostos, taxes i preus públics, perquè Gandia continua sent una de les ciutats més endeutades d'Espanya. 

Però més enllà d’això, l’auditoria ha passat sense pena ni glòria, ni tampoc s’ha assumit cap responsabilitat política. Després de tant de rebombori durant la passada campanya electoral, solament ha quedat com la fotografia d'un «crack» econòmic, probablement perquè ni a uns ni a altres convé airejar-la o perquè certifica coses que ja se sabien.

Per a resumir, 2003 comença amb un deute de 45 milions. En 2007 n'era de 73 milions, xifra encara assumible respecte als ingressos. Entre 2007 i 2011, després de grans obres públiques i fastos del V Centenari creix a 210 milions. Però la situació, que ja era greu, es complica encara més amb el PP, perquè al mateix temps que pregonava justament el contrari (la necessitat d’estalviar),  els populars disparaven el deute a 350 milions. Actualment, i després de revertir la situació, el nou Govern local ha aconseguit reduir 50 milions, però l'Executiu que isca de les eleccions de 2019 heretarà una xifra de 290 milions. 

Mentre que en política continue aplicant-se el principi de «l’últim que tanque la porta» i els gestors públics no responguen de les empreses o institucions que deixen en la «bancarrota», no s'acabarà en Espanya amb els endeutaments desorbitats.