¿Quines fites han definit la seua manera d'entendre el món?
–Des que era jove m'agradava molt la filosofia i el meu entorn era el Grup Scout Parpalló. Allí hi havia un gran sentiment de comunitat. A més, se'ns plantejaven molts debats respecte temes com la igualtat entre homes i dones o sobre la forma de governar. Tot allò em va colpir, també perquè el meu grup era laic en contrast amb la meua educació catòlica. Eixe xoc cultural em va causar un impacte que em va remoure per dins. A partir d'ahí, vaig tindre una tendència clara cap a l'esquerra, el compartir i la germanor, que es va anar transformant en un ideari polític. Als 18 anys tenia molt clara la meua opció de vot i em vaig orientar cap al socialisme més d'esquerres.

Hi ha un altre aspecte rellevant en la teua vida, la natura.
–L'estima a la natura. El scouts i els meus pares van animar este vessant amb estudis vinculats estretament a la natura. Feren que desenvolupara una estima cap al territori, que sempre he trobat que era com la meua pell. Vaig recórrer la comarca sencera amb el grup scout, on compartia els moments més feliços. Al final, els caminals, els senders i les fonts eren com una extensió del meu cos. Això, sense cap dubte, em va portar a l'ecologisme, en un moment on hi havia una clara intenció de destrucció del territori. Un model fonamentat en l'especulació i en la construcció: un atemptat claríssim contra els recursos naturals, contra la gestió del turisme, contra els valors...

I va portar a l'activisme.
–Eixa premissa ecologista va fer involucrar-me amb els companys de la comarca per formar una plataforma que plantara cara al monstre de l'especulació, una aberració d'expansió urbanística amb pobles creixent sense sentit i nombrosos camps de golf. Amb l'ajuda de polítics de l'esquerra alternativa i diferents entitats, aconseguirem parar la puntada de peu més grossa: el model territorial que portaven adjunt el camps de golf, planificacions urbanístiques que eren aberrants.

Malgrat alguns dels èxits en eixe sentit, són molts anys de decisions urbanístiques que han afectat negativament el territori.
–Ha sigut un model de 25 anys que ha fet molt de mal a este país. I en 4 anys no es pot arreglar la malifeta. La gent moltes vegades no és conscient i crec que com a societat hem de fer autocrítica. És molt fàcil dir 'jo no sabia', però van ser 25 anys de desgavell polític, de guerra bruta, d'aprofitament, corrupció i malbaratament de recursos públics. Al cap i a la fi els polítics són la nostra representació; els hem votat. 

¿Afrontem conseqüències irreparables?
–Hi ha actuacions que no tenen marxa enrere o que seran molt difícils de corregir. Així mateix, considere que la Generalitat ha fet un pas endavant molt valent, el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral. El Pativel no permetrà recuperar allò que s'ha destruït, però sí paralitzar tot el que va quedar a mig fer o que no s'execute el que estava planificat. Així, cada ciutat de la costa que s'està beneficiant del turisme i dels seus ingressos anuals, puga tenir també els seus espais de lleure, que al final no són cap amenaça per al turisme tradicional, sinó un complement idoni que enforteix l'oferta turística i la fa més completa. Ho constatem a l'Ajuntament de Gandia amb el Xivega o el programa Platja Natura.

A Gandia encaixaria ahí la platja de l'Auir.
–L'Auir és un bombonet, una fortuna i el resultat d'un gran treball. Després de molts anys intentant protegir l'espai, existia l'obstacle que l'Ajuntament havia de compensar als propietaris dels terrenys pel lucre que no podrien aconseguir amb el pas de sòl urbà a rústic. Des de la lluita ecologista vam encoratjar els polítics a fer el pas, convençuts que els tribunals considerarien que si no hi havia interés urbanístic en la zona, no s'hauria de pagar tal compensació. Finalment la justícia ens ha donat la raó molts anys després, i eixa seguretat jurídica ha mogut a la Generalitat a suportar la càrrega econòmica d'estes actuacions. És una gran notícia per a Gandia, ja que permetrà que l'Ahuir torne a ser sòl rústic, se li aplique una figura clara de protecció i que quede protegida per als nostres fills i filles.

¿Com valora la iniciativa de Platja Natura i el seu impacte?
–La Xivega (Xarxa d'Infraestructures Verdes de Gandia) és la unió de totes les illetes verdes amb què conta el terme: els ullals, el riu, el Parpalló, el castell de Bayren... Formen un paquet d'interés que, a més, compta amb activitats trimestrals. La considerem una de les estratègies clau de vertebració del territori, també una aposta per un model alternatiu però complementari de turisme. La proposta Platja Natura busca oferir a les vora 200.000 persones que estiuen a la platja de Gandia una oferta turística diferent que sabem que és d'interés. Així busquem el pas de la façana litoral a la XIVEGA on tres dies a la setmana es realitzen visites als paratges naturals de Gandia. Amb la mala situació econòmica de l'Ajuntament, hem aconseguit portar més de 2.500 persones als espais: un èxit de públic i de reconeixement. Crec que hem demostrat que la platja s'enforteix amb propostes així.

Més enllà del turisme, hi ha una voluntat a Gandia d'estructurar la ciutat tenint en compte la natura, com l'anella verda que pretén envoltar el nucli urbà.
–Es tracta d'un projecte on es va realitzar una primera fase farà uns 12 anys, però que posteriorment va quedar parat. Des de l'Ajuntament teníem molt clar que volíem rellançar-lo i posar-lo en marxa de forma que els posteriors governs continuen amb el programa com un projecte estructural de ciutat, integrat dins del Pla General d'Ordenació Urbana. Pensem que és fonamental per entendre la ciutat, perquè condiciona en positiu el seu creixement així com l'estratègia diària d'urbanisme.

¿A què aspira el desenvolupament urbà de Gandia?
–El nostre model és la ciutat de Vitoria-Gasteiz, on van al davant 15 anys. En la seua experiència podem aprendre com impacten este tipus de iniciatives sobre l'urbanisme de la ciutat. A Gandia ja comencem a veure els efectes, i la majoria de promocions urbanístiques tocant estos espais es publiciten com construccions amb vista a l'anella verda o amb facilitat de connectar ràpidament amb ella. S'ha convertit en un pulmó i en un lloc d'ús públic on la gent va a córrer o a caminar. Estem convençuts que esta estratègia acabarà essent un valor patrimonial del nostre territori i esperem que Gandia tinga eixe final dolç, que no siga un límit sinó altra forma d'entendre la ciutat i la seua relació amb l'entorn. 

¿Com es treballa per desenvolupar el projecte?
–L'Ajuntament, des de fa 30 anys, ha anat comprant al voltant de la ciutat algunes propietats i patrimoni d'interés natural o històric. Eixes parcel·les que quedaven disgregades al voltant del nucli urbà, es va proposar connectar-les per tal de conformar una anella al voltant de la ciutat. Des del departament de Medi Ambient estem desenvolupant el Pla Director de l'Anella Verda: s'ha dividit en més de 30 sectors i cadascun té una diagnosi i una sèrie de propostes de futur. Algunes ja estaven redactades en fases anteriors, d'altres estan mig executades o executades del tot, a més d'incorporar altres projectes que han anat sorgint i que encaixen perfectament. La restauració del riu Serpis, que es porta a terme durant esta legislatura, encara ha donat més força a esta idea.

Possiblement un dels assumptes més polemics de la seua gestió a l'Ajuntament ha sigut la contracta amb l'empresa de recollida d'animals. Què ha succeït?
–És una situació desagradable. Des de l'Ajuntament hem buscat resoldre un conflicte amb els valors de concòrdia i pau del moviment ecologista. Tal com vam prometre a la campanya electoral, hem practicat una nova política, fonamentada en el no a la corrupció, no a l'amiguisme i no a entregar les coses a dit. Esta política afectava a com s'havien fet determinats contractes a la ciutat, afavorint sempre a les mateixes persones. En el cas de la recollida d'animals hi havia un conveni que la intervenció municipal qualificava d'alegal o il·legal durant els últims 8 o 10 anys.Ahí és quan, amb tota la intenció de diàleg, busquem parlar amb SPAMA (Societat Protectora d'Animals i Medi Ambient de la Safor). 

¿I què succeeix?
–Des de l'Ajuntament considerem que devíem regularitzar la situació amb una contractació municipal d'exposició pública i lliure concurrència amb període de licitació. La nostra intenció era que el plec de condicions afavorirà a les ONG com SPAMA. A més a més, el contracte donaria estabilitat a l'associació en el cas d'un eventual canvi polític. Esta proposta no va ser ben rebuda i a partir d'eixe moment comença una guerra virulenta on moltes vegades s'ha atacat a les persones més que a les decisions polítiques. Nosaltres pensem seguir endavant en l'estratègia que estem adoptant perquè estem convençuts que s'ha fet una aposta molt correcta, coherent i positiva per a la ciutat, malgrat saber que pot ser un sacrifici polític important.

¿Com s'acaba adjudicant el servei a El Corralet?
–SPAMA finalment no es va presentar a la licitació. Just quan pensàvem que la contracta quedaria deserta i tindríem l'oportunitat de reconduir la situació negociant de nou, apareix una empresa amb una proposta per fax, minuts abans que finalitze el termini. Es valora pels tècnics i ve a demostrar que SPAMA hauria aconseguit el contracte si s'haguera presentat. Com no ho va fer, esta proposta seria que estava en els marges del plec de condicions i que complia totes les propostes, va guanyar la licitació d'un any de servei més un altre. Des de l'Ajuntament, amb la preocupació i el conflicte social, hem posat tota la pressió sobre l'empresa perquè la gestió siga la més correcta. Hem augmentat els recursos i hui en dia, a punt de complir-se l'any, podem dir que el servei ha sigut extraordinari en Gandia, mai ha estat tan controlat. L'entrada dels animals es fa sempre a través de la Policia Local i totes les fases posteriors són controlades pel tècnic municipal.