El llibre Revolució i Guerra a Gandia (1936-1939), d'Antonio Calzado i Bernat Martí. aporta noves revelacions sobre un episodi tèrbol de la nostra història contemporània: les destruccions ocasionades en la Col·legiata de Gandia durant els primers mesos de la Guerra Civil. Els autors, després d'un minuciós estudi, arriben a la conclusió que va ser la Comissió de Foment i Iniciatives la que, enmig del clima anticlerical de les masses, va ordenar la demolició de la Seu, però que esta es va paralitzar posteriorment quan ja s'havia enderrocat l’absis del temple. Això contrasta amb la tesi que la destrucció va ser conseqüència de l’incendi del 2 d'agost de 1936, o una segona hipòtesi, més còmoda per als partidaris de la República, que apunta que el bombardeig de febrer de 1937 fou el causant de la destrossa. La tesi dominant durant el franquisme és la que culpa a una ordre directa del Comité Executiu Antifeixista. En 1937 l'amenaça anticlerical va desaparéixer gairebé del tot.