Arribats a l'equador de la legislatura, ¿quin balanç  fa, en línies generals, de la gestió municipal?
–La valoració és possitiva, però han sigut dos anys molt complicats, de prendre decisions dolentes. Però al remat trobe que estem redreçant el rumb de l'Administració local. Veníem d'una legislatura convulsa i difícil, sobretot des del punt de vista econòmic, i crec que en estos dos anys hem posat cordura i honestetat damunt de la taula. Hem aportat un plus de transparència, que havia desaparegut, de seriositat, i sobretot legalitat. Hem millorat la imatge de l'Ajuntament entre aquells que ja no es fiaven de nosaltres, i de la ciutat en general.

Fem una repassada de les àrees que gestiona Més Gandia. En Polítiques Educatives i Joventut encara està pendent la gestió directa de les escoletes, per exemple. 
–Sí, però ens vam trobar amb moltes dificultats. S'està treballant en un nou plec de condicions, però el rescat ja no podrà ser enguany. El Pla d'Ajust no ens permet en estos moments municipalitzar les escoletes. En educació trobe que hem impregnat una nova visió, millorant i prioritzant el manteniment dels centres públics, barallant-nos amb la Conselleria per les infraestructures que són necessàries, i sobretot participant en beques i ajudes com la Xarxa Llibres, que possibilita tindre llibres de text a tots els xiquets. Hem aconseguit també disposar del solar de l'Institut Ausiàs March per a la futura ampliació.  

Responsabilitat Social i Polítiques amb la Ciutadania. 
–Per al company Nahuel González i per a tots nosaltres és la prioritat, perquè és una regidoria de les persones. S'ha avançat en molts aspectes; a la nostra ciutat ja no hi ha desnonaments, s'ha tret al mercat vivenda protegida, amb una oficina de l’habitatge per a assessorar als interessats, i continuen cobrint-se les rendes d’emergència i de pobresa energètica, així com altres ajudes socials.   

Polítiques Econòmiques i d'Innovació.  
–És un departament on s’està fent un esforç que de vegades la gent no coneix del tot, i és la formació a persones desocupades perquè tinguen accés a nous sectors del mercat laboral, sobretot a través de l’Urbalab. Això es completa amb la quantitat de convenis que tenim amb la Generalitat, el Ministeri i altres administracions per als col·lectius més vulnerables o aturats de llarga durada. 

Gestió Responsable del Territori. 
–Uf, què dir de Xavi Ródenas, que ha impregnat de verd la ciutat, impulsant mesures com la protecció de l'Auir i el Pativel junt amb la Conselleria, projectes com l’Anella Verda, rutes pels paratges naturals com el Parpalló-Borrell i Aula de la Natura, o la plantació d'arbres.

Parlant d’economia, ¿què destacaria del nou pressupost? ¿Ha tornat del Ministeri amb molts ratllons?
–S'han retardat precissament perquè s’han hagut d’enviar al Ministeri d'Economia i Hisenda, i teníem el tancament d’IPG. La novetat és que el Ministeri ens autoritza a pagar el deute comercial d’IPG amb els successius superàvits municipals. Per fi podrem pagar-li a gent que va fer tasques per a esta ciutat i que se’ls adeutava des de l'anterior legislatura. Són uns pressupostos legals, realistes, quadrats, sense ingressos unflats, i sobretot fiscalitzats pel Ministeri.

Han anunciat que en 2018 baixaran els impostos, gràcies a què el Ministeri ha donat tres anys de carència per als préstecs però, ¿què passarà quan s’esgote eixe periode?
–Els tres anys de carència no suposa que este Ajuntament es tire la manta al coll en el tema econòmic, perquè hem d’anar complint el Pla d’Ajust. La quantitat d’eixos préstecs que de moment no tornem al Ministeri els destinarem, per un costat a reduir deute, i per l’altre a reduir impostos, en una quantia que encara no sabem, i tot això sense incrementar la despesa. 

¿De quins impostos estaríem parlant? 
–Fonamentalment de l'IBI, que és el més gravós que han tingut els gandians. 

El PP critica que hi ha retallades en les contractes de servicis bàsics com la neteja viària, o l’enllumenat. 
–El Partit Popular està tan acostumat a mentir a la ciutadania que ja li té igual tot, després de tres pressupostos il·legals. Anem a vore, ja en juny de 2015, quan accedírem al Govern, es van renegociar les contractes, vam buscar un equilibri entre allò que l’empresa havia de cobrar i allò que l'Ajuntament podia pagar. Però això no ha canviat ara, no hi ha res diferent, ni noves retallades. Les aportacions a les contractes continuen sent les mateixes. Però sembla que al PP li agrada allò de «miente que algo queda».  

Finalment s'ha pogut tancar IPG, però ¿què ha passat amb alguns dels treballadors acomiadats? ¿Han tingut alguns d'ells més privilegis que qualsevol altre quan els despatxen d'una empresa?
–Més que en els acomiadaments, a mi m’agradaria que ens centràrem en com van ser nomenats els més de 200 treballadors, sense procediments públics ni transparents. No se’'s ha pagat de més, els comiats s’han fet en base a la llei, però efectivament hi havia alguns contractes pràcticament blindats i que ens han suposat indemnitzacions milionàries. Els 30 treballadors que s'han quedat són els qui realment estan fent una tasca important per a la ciutat, com per exemple la grua, i ara, després d’un acord amb els sindicats, els assumirà l’Ajuntament, com a indefinits no fixes, uns, i altres a contractes municipals conforme estes vagen aprovant-se. 

Els liquidadors s’han desfet de patrimoni...
–Sí, immobles que eren una llosa per a l’Ajuntament, perquè suportaven un deute sobre ells, i que no li feien falta a la ciutat. Els actius d’IPG no cobrien tot el seu deute, eixe era el gran problema.

El PP diu que en estos dos anys el deute comercial d’IPG ha pujat. 
–No és cert. Tot el contrari. El que hem fet a l'empresa pública és justament rebaixar l'enorme endeutament heretat de les darrers dues legislatures, però sobretot durant la nefasta gestió del PP.  Els liquidadors el que han fet és llevar-li pes a IPG, que era com una administració paral·lela. Una màquina perversa de diferir deute (quan l'Ajuntament ja no es podia endeutar més) i endollar amics i familiars. IPG gestionava serveis com la grua, i altres d'Agricultura, Esports, o Turisme i el que fa este Govern és garantir-ne el seu funcionament fins al tancament. Ara bé, ens arriben tots els dies sentències en contra que hem hagut de fer front i han augmentat el deute, i que són conseqüència de la gestió del PP.

¿Vostés són partidaris d'acudir a la Fiscalia i presentar una macroquerella contra els anteriors gestors d'IPG, o de demanar responsabilitats sols en l'àmbit polític?
–Mai hem sigut partidaris de judiciliatzar la vida política. Ara bé, si s’ha comés un delicte, i es pot demostrar, s’ha de denunciar. La junta general d’IPG ja va aprovar demanar responsabilitats socials, i es un procés que està seguint el seus tràmits. ¿En què acabarà? encara no ho sabem.   

¿Hi ha algun «pla B» per a explicar als ciutadans la gestió de cara a 2019, quan taxes i preus públics hagen de cobrir el 100% del cost del servici?
–És que nosaltres ja ho vam explicar en el seu dia, quan vam aprovar el Pla d’Ajust. S'havia de reconduir esta Administració, i no era una cosa grata. Tots som ciutadans de Gandia, i paguem rebuts i impostos. Però o era acatar això o tindre un Ajuntament en fallida sense serveis bàsics.

¿Per què es va anunciar una consulta sobre Sanxo Llop? ¿No era suficient amb el compromís electoral a favor del xicotet comerç?
–Continuem mantenint el nostre posicionament històric en contra de les grans superfícies i la defensa del comerç urbà. L'òrgan que té la potestat transferida per este nou Govern perquè propose els temes i les preguntes és el Consell de Participació Ciutadana, una altra de les nostres promeses electorals. Darrerament, hem anat una passa més enllà i hem acordat la redacció d'un reglament tècnic que les regule, però també la necessitat d'un consens, per evitar polèmiques com les de Sanxo Llop. De les errades també s'aprén. Però creure en la participació ciutadana i defensar un posicionament ideològic no ha d'estar renyit.

S’acosta l’Orgull LGTBI. ¿No és una llàstima que els col·lectius estiguen barallats, justament ara que tenen un Govern local més partidari a les seues reivindicacions?
–Sí, a mi també em preocupa, però els ho he dit moltes vegades; em tenen a la seua disposició com a regidora d’Igualtat per a treballar conjuntament. L’Ajuntament pot fer una programació de l’Orgull, o projectes de divesitat, però sempre és possitiu que la iniciativa isca dels col·lectius, perquè ells coneixen millor la seua realitat. Ells saben que les portes de l’Ajuntament estan obertes, però nosaltres no anem a parar de treballar la diversitat.

¿Quina opinió li mereix que Diana Morant haja deixat el càrrec de diputada provincial per a centrar-se en l'Alcaldia?
–No dec entrar a valorar les decisions personasl o d’un altre partit polític. A priori l'alcaldessa treballe en el seu municipi sempre és possitiu.

¿Quin és el paper del regidor Ciro Palmer?
–Ciro Palmer va apostar per l’estabilitat i la responsabilitat, i sempre ha estat ahí, i és una cosa que s’ha d’agrair, sense formar part del Govern municipal.

Ciutadans ja ha començat a «vendre» la seua gestió. ¿Quan ho farà Més Gandia?
–És que nosaltres no som de «vendre» res. Els nostres fets els transmetem dia a dia amb les nostres accions. I jo crec que això la gent sap captar-ho, però no amb màrqueting, sinó com una mera transmissió de la informació. 

La coalició Més Gandia es va crear en un moment molt determinat i per a una finalitat molt concreta. Si en 2019 l’economia del país i de la gent va millor, i l’Ajuntament de Gandia ix del forat, ¿tindria sentit reeditar el pacte?
–El pacte electoral no ho vam vincular únicament en la qüestió econòmica. Ho vam fer perquè al carrer coincidíem. I crec que la coalició està forta, continuem funcionant molt bé en la gestió, però no sabem què passarà al 2019. No té per què tindre una data de caducitat.