Santiago Diaz i Cano ens proposa una novel·la de suspens que conté una bona dosi d’humor negre, per moments truculenta i salvatge, amb l'estil i la veu pròpia d'un autor saforenc que cal tenir molt en compte. Benet, un home tranquil i corrent, té una rauxa sobtada arran d’un fet inesperat. A partir d’aquest moment la seua vida fa un tomb radical i l’infeliç entra –de manera més o menys conscient i més o menys voluntària– en una espiral que l’aboca, per sempre, al patiment. La novel·la, intrigant i plena de giragonses sorprenents, va guiant-nos pel present inestable del seu protagonista, fa ullades esclaridores sobre el seu passat, i ens porta envers un futur imprevisible.  

Ambicions i frustracions; amors, enveges i odis; inseguretats, traumes, sentiments de culpa... Tota una galeria de petites misèries i debilitats humanes s'entrellacen per bastir un relat àgil i elegant alhora, amb una estructura original –estràbica i oberta– on el lector ha de dir la seua.