Les conclusions de l’estudi informatiu encomanat pel Ministeri de Foment sobre el Tren de la Costa, en el sentit que el traçat ferroviari previst inicialment entre València, Gandia, Dénia, Benidorm i Alacant no és econòmicament viable, no sols han sorprés als valencians d’estes comarques afectades, sinó que, després de dècades de promeses incomplides, han provocat una indignació generalitzada. 

Ja va causar certes sospites el fet que el reivindicat tren Gandia-Oliva-Dénia s’incloguera en un projecte de dimensió major, i es fera tabula rasa dels primers estudis tècnics i d'impacte ja redactats, sense aprofitar-los. Any rere any, els Pressupostos Generals de l’Estat, o bé no van destinar cap partida per a recuperar el desitjat tren, o bé ho van fer de forma testimonial i insuficient, coincidint amb els anys electorals. 

A este frau polític s’uneix la recent decisió de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) de suprimir fins a nou avís i en ple estiu la línia Dénia-Calp, amb l’argument que no compleix els estàndards mínims de qualitat, i substituir eixe trajecte amb autobusos. Per primera vegada des que es va inagurar el ferrocarril entre Dénia i Carcaixent (1884), la Marina Alta es queda sense cap tipus de comunicació per tren, tot i que si continuarà oberta la línia Calp-Benidorm-Alacant.

Ha arribat l’hora de dir prou. L’última gran manifestació que es recorda va ser l’any 2010 a Dénia, com a cim d’una campanya impulsada pel propi Ajuntament l’any anterior. A la Marina, on la necessitat del tren és major, els primers moviments veïnals van tindre lloc en els anys 90.

Les xarxes socials ja bullen amb perfils reivindicatius i idees per a organitzar-se de nou i reclamar a Madrid el tren, quan passen les calors i la relaxació pròpies de l’estiu. La demanda, però, ha de ser un clam que vaja més enllà dels símbols, i implique a tots els agents socials i econòmics tant de la Safor com de la Marina, i no sols els polítics, que ja han demostrat sobradament la seua ineptitud en este assumpte.

Si no és així, si no hi ha una massiva i immediata resposta de tota la societat que inste al Govern central a posar la primera travessa, aleshores haurem perdut ja l’últim tramvia, la darrera oportunitat per a ser escoltats, i el tren Gandia-Dénia mai no el vorem ni nosaltres ni les immediates generacions posteriors.