És regidor de Salut Pública, Hisenda i Planejament Urbanístic, són tres departaments molt dispars…
-Sí, jo vaig començar portant Parcs i Jardins, que després va assumir Ana Morell, la resta s’han mantés. Planejament Urbanístic és un àrea relacionada més estretament amb la meua professió. M’he donat compte que els temps de les administracions són més lents que l’empresa privada, per garantistes, i de vegades no pots executar els projectes tan ràpidament com voldries. Ha sigut una legislatura atípica, i en este sentit he aprés molt d’Ana Morell, que té més experiència. 

El 21 de novembre va tindre lloc a Madrid front al Congrés la manifestació de Somos Mediterránea. A Oliva, més que la regressió, afecten questions relatives al domini públic marítim terrestre. ¿És partidari de legalitzar o consolidar els drets de les vivendes que actualment queden dins d’ell?
-És un assumpte delicat, i al final no deixa de ser una competència del Ministeri, per tant jo opte per la prudència. La solució a la regressió d’arena és complexa, ha d’anar més enllà dels trasvassaments. 

¿El Pativel és massa proteccionista amb Oliva?
-Un aspecte que va lligat és el de la inundabilitat, que sí suposa un risc per a Oliva. Trobe que no s’ha explicat bé què permet i que no el Pativel, perquè és cert que hi ha unes restriccions en les platges naturals, però també suposa una oportunitat en uns altres aspectes. 

¿El PGOU d’Oliva continua sent un document vàlid, al dia?
- S’han fet algunes modificacions, per exemple en esta legislatura la que amplia els usos en els polígons industrials, però és un PGOU que data de 1984. Hi ha sectors que “pateixen” el PGOU, com els arquitectes o els promotors, per això s’ha d’actualitzar. Estem finalitzant la seua homologació, seguint els consells de la Direcció General de Territori, i en unes setmanes la portarem al plenari. Un dels avantatges pràctics serà facilitar les reformes de vivendes en el casc antic, sempre respectant la seua estètica. No té sentit tindre un casc antic tan extens si no està habitat. D’altra banda, fa poc vam delegar la gestió de les infraccions urbanístiques en la Generalitat, i pensem que donarà els seus fruits. A Oliva tenim unes 2.700 vivendes fora d’ordenació. Això no vol dir que siguen il·legals, però sí hem de vetlar perquè estes cases no contaminen els aqüífers o el subsòl amb els vessament d’aigües residuals.  

¿Quan s’adjudicaran les obres del centre de salut de Sant Francesc? ¿Té alguna notícia al respecte?
-La licitació va ser a finals de desembre, i pense que entre febrer i març ja sabrem quina és l’empresa adjudicatària. El projecte ja es va fer públic, i des de l’Ajuntament ja hem otorgat tots els permisos d’obra. Tindrà 15 mesos d’execució, i encara que serà un consultori auxiliar, tindrà uns equipaments  i prestacions pràcticament dignes d’un centre de salut, per exemple el SAMU tindrà un espai propi. Això ens permetrà alliberar el centre de salut de Jaume Roig. 

El consultori auxiliar de Sant Francesc ha deixat d’atendre urgències. ¿Sap si és una mesura definitiva?  
-Vam tindre una reunió de veïns, per a calmar les seues inquietuds. És una decisió del Departament de Salut per a optimitzar el servei. És revisable, però en este mes i mig hem vist que no ha suposat problemes, a més continuen atenent-se les emergències. És un barri amb una població envellida que té unes necessitats particulars, i no han perdut eixa atenció en el dia a dia. 

¿Com a regidor d’Hisenda en quines situacions ha hagut d’actuar de “poli malo”?
-Bé, es cert que de vegades quan treballes el pressupost s’ha de fer una tasca pedagògica amb tots els regidors perquè entenguen que no són possibles totes les demandes. La despesa depén dels ingresos, i a Oliva tampoc hi ha un gran marge. 

¿Hi haurà pressupostos municipals de 2023 abans d’eleccions?
-Encara estem negociant la plantilla de personal, perquè és la gran despesa del pressupost, el capítol 1.  De totes formes, sí que estem treballant-lo per a cobrir les necessitats bàsiques, i les grans contractes, com la neteja viària, recollida de fem, el de socorrisme, subvencions a associacions… Pel que fa a les inversions tenim un Ajuntament sanejat i uns altres mecanismes, com ara el romanent o les transferències d’unes altres administracions. 

El romanent s’està invertint en diversos projectes a un ritme vertiginós. 
-Trobe que invertir en obres públiques sempre és possitiu, perquè a més a la llarga contribueix a revaloritzar la zona urbana en la que s’actua. Estem executant unes obres que estan pegant-li la volta a la ciutat, encara que Oliva té moltes necessitats i som conscients que no es poden cobrir només en quatre anys, i necessitem l’ajuda de les altres administracions. 
 

Històricament Oliva ha patit la discriminació de Generalitat i Govern central pel que fa a inversions. ¿Ha millorat esta relació en els últims anys? 
-Trobe que sí, encara que sempre voldríem més. Tenim un fil més directe amb la Generalitat, Diputació, i Ministeris, ens reben més a sovint. Al ministre Ábalos, per exemple, li hem d’agrair l’alliberament de l’AP-7, i l’acceleració de les obres de l’enllaç sud, però també tenim accés ara a la ministra Diana Morant, que pot traslladar les nostres inquietuds en el Consell de Ministres. En 2019 volíem estar en el Govern d’Oliva precissament per a tocar millor a eixes portes.   

¿Com definiria, a grans trets, el treball realitzat per les regidories socialistes esta legislatura? 
-Trobe que tractem els assumptes amb dedicació i professionalitat. Totes les obres que hi ha ara mateix en el carrer són de regidores del Grup Socialista, hem ajudat a què Oliva agafe impuls: reforma del passeig, de l’entorn del centre de salut, el Casal Jove, el “pump truck”... i tantes altres. Creiem en les possiblitats d’Oliva i esperem el recolzament dels veïns perquè quatre anys no són suficients per a tots els projectes. 

Després del 28M, ¿estarien obert a pactes?
-S’ha de dialogar en tots els partits. Trobe que ha sigut una legislatura crispada, i he tirat a faltar en l’oposició que respectaren més a la institució i se sumaren a més pactes de ciutat, en comptes de traure rèdit partidista a determinats temes.