El 26 d'agost de 1410, sant Vicent Ferrer es va desplaçar a la localitat de Llíria, on el veïnat estava abatut perquè se'ls havia assecat la seua cabalosa font que els aportava riquesa. El sant va celebrar una missa en el lloc on eixia l'aigua i, després de beneir el sorgiment, aquesta va començar a brollar en abundància i fins ara no s'ha assecat –diuen-.

Compta la llegenda que a la vila de Gandia habitava un tal Bonhome que resava pregàries cada dia al costat del riu Serpis perquè hi ploguera. Demanava a la gent que passava que s’hi sumara a les rogatives. Durant hores, dies, setmanes, mesos... Nit i dia, l’home no es mogué d’aquella roca on s’havia enfilat per a fer més visible el seu propòsit diví. Alguns mortals deien que s’alimentava del vent, altres que es tractava d’un dejuni de penitència per al perdó dels pecats terrenals dels habitants de Gandia...

Com sant Roc, li custodiava els peus un cadellet de gos fidel, que udolava com un llop cada vegada que algun encuriosit parroquià s’arrimava al penyal. Que en van ser moltes, centenars d’ànimes l’acompanyarien en les súpliques, cada vegada més fortes i ressonants encoratjades pels nascuts cors. Hi van arribar pelegrins d’altres indrets atrets pel misteri del martiri d’aquell tal Bonhome. Al cap i a la fi, a tot el món li semblava bé que ploguera: “La pluja és fantàstica!”, “l'aigua és vida!”... 

“Oh Déu, amb qui vivim, ens movem i existim: concedeix-nos la pluja oportuna perquè, ajudats amb els béns del present, desitgem confiadament els eterns. Per Jesucrist, El nostre Senyor. Amén”.

Vet ací que, un bon dia, per alguna raó que desconeixem, Bonhome hi va relliscar i, en perdre l’equilibri, s’hi va precipitar de dalt baix. L’infortuni d’aquella ensopegada contra les pedres del llit sec del riu va alimentar la llegenda. Hi ha qui assegura, que les seues últimes paraules van ser: "Quina injustícia! Si haguera plogut, no m'haguera mort! En canvi, altres narracions parlen d’un pobre home que maleïa, o potser sanglotava la seua sort, xop com un poll, a la vora cabalosa del Serpis. 

Compta una altra llegenda que una jove gandiana, que passejava pel carrer Major de Gandia, en eixir de missa de huit de la Col·legiata, s’hi va veure sorpresa per un test de geranis, potser de roses, un cactus?... La qüestió és que aquell objecte de fang de grans dimensions es precipità des d’una balconada a dos metres o més de les esvaroses rajoles del carrer Major i, a punt va estar d’acabar amb la curta, però experimentada, vida de la jove gandiana. Poca broma, que li despentinà el perfil de les celles. Si fins i tot li va desfer el monyo que tan acuradament li havien recollit durant hores a la perruqueria!.  

L’incident no va ser casual, feia temps que s’olorava una cosa semblant. No era la primera vegada que demanava empara a la policia local davant l’assetjament que des de feia mesos patia. Aquell dia però, s’hi va veure sorpresa en un descuit, mentre s’assegurava als aparadors de les botigues que els detalls de la seua bellesa, de cos i ànima, hi estigueren convenientment arranjats. No debades, sabia de l’enveja que despertava entre el seu gènere. Una dona jove, bella i intel·ligent com ella estava mal vista al seu entorn. I més, si no tenia pèls a la llengua i s’expressava lliurement...

Però aquell dia la situació va passar de taca d’oli. En arribar a casa, cridaria els seus advocats; presentaria unes quantes denúncies (que això era cosa d’una banda organitzada) i redactaria un comunicat exposant, de nou, el seu cas als mitjans de comunicació. Pel camí, penjaria un post a les seues xarxes socials, acompanyat del ‘selfie’ que s’acabava de fer amb les restes del test, ordenades perquè isqueren bé en format Instagram. I ho enllaçaria als watshapp, amb la intenció d’alertar els seus centenars, milers de seguidors... Almenys pesaria 100 quilos! Estava viva de miracle, en realitat gairebé havia mort en aquell atemptat!         

“Bon dia! AEMET Comunitat Valenciana ha establert nivell groc d’alerta per forts vents, que en alguns moments pot tindre ratxes que superen els 100 km/h. És per aquesta raó, que hem tancat bona part dels parcs de la ciutat. Recomanem que estigueu atents als carrers arbrats o amb terrasses pel risc de despreniment de branques, testos o altres objectes”. Policia Local de Gandia.