¿Quin balanç fa, en general, de l’any 2022 pel que fa a l’atenció prestada per Cáritas de Gandia?  
-Cáritas ha pujat el pressupost de 600.000 a 1 milió d’euros. Ha crescut moltíssim la gent que demana un lloc de treball. Nosaltres no som Labora, però intentem fer el que podem.  L’estranger que arriba a Espanya, el primer any no té dret a pràcticament res, més enllà de la sanitat i l’educació els menors. Estan abandonats pel sistema, es troben assoles. Hi ha un embús important en els tràmits d’asil. I això acaba repercutint-nos. Ací els acollim i els preparem perquè al cap d’un any sàpiguen com demanar faena, o aprenguen nocions bàsiques de l’idioma. Un altra fita ha sigut la remodelació del Centre de Dia, en el centre històric, on també tenim dues vivendes tutelades. 

¿En quin sentit? 
-Hem remodelat les instal·lacions, sobretot en la part baixa, fent la recepció més acollidora, més càlida. També hem habilitat un menjador perquè els usuaris que arrepleguen el menjar, si volen, es puguen quedar i dinar, acompanyats d’unes altres persones amb les quals dialogar, i un saló per a vore la tele, descansar, o fer-se un café. 

¿S’ha estabilitzat el fluxe d’arribada de refugiats ucraïnesos? 
-Continua sent un problema perquè la guerra està ahí. Hi ha hagut molta mobilitat, persones que han preferit anar se’n a la província d’Alacant, on hi ha una comunitat molt nombrosa, a uns altres països, o fins i tot al seu país, encara que continue el conflicte. Tenen papers de manera immediata com a refugiats, i en general són persones molt treballadores i reticents a rebre ajudes socials. Tenim un grup que està aprenent castellà en la nostra seu. 

¿Estan notant l’impacte de l’encariment dels aliments?   
-Nosaltres no comprem, perquè rebem productes donats per Consum i Mercadona. Repartim cada dia uns 80 paquets de productes a famílies vulnerables. Hi ha productes que són molt importants per als xiquets, com els lactis. 

¿I de la falta de vivenda, sobretot de lloguer?
-Viure en una vivenda digna és fonamental per a desenvolupar un projecte de vida. A Gandia s’està pagant entre 300 i 400 per habitació, no per pis, i això és insostenible per a moltes famílies. En la platja estan demanant sis mesos d’anticipació. Són preus que al final acaben abocant a moltes persones a viure en el carrer. I els salaris són molt precaris, no han pujat al mateix ritme que el lloguer o la inflació. 

Continua havent a Gandia casos de persones sense sostre que no volen acudir a un alberg… D’altra banda, cada vegada hi ha persones sense llar més joves… 
-Així és, com vam exposar en la memòria de 2021. Molts tenen problemes de salut mental. En els casos més extrems l’única solució per a ajudar-los i fer-nos càrrec és que un jutge decrete la seua incapacitació, encara que és dur. D’altra banda, en el CAI tenim “l’Arbre de la Vida” on recordem amb unes plaques el nom de les persones sense llar que han faltat, des de la creació del centre en 2010 en són quaranta. 
 

¿Com marxa el CAI Sant Francesc de Borja? 
-Bé, tenim a 14 usuaris compromesos a respectar uns horaris, unes rutines, i a redreçar la seua vida. Cultiven l’hort, produint aliments. Una empresa s’ha oferit a fer un aïllament tèrmic i a instal·lar plaques fotovoltaiques, que ajudaran a millorar la climatització, perquè en estiu fa molta calor i en hivern entra l’aire gelat. 

Tenen un programa molt interessant, que uneix a joves estudiants amb majors interns en residències… 
-Sí, el projecte “En bona companyia” està funcionant molt bé, va tornar l’any passat després del paró obligat per la pandèmia. Participen tres residències i quatre centres educatius, en total unes 90 persones. S’estableix una relació entre ells molt enriquidora. 

De vegades és més valuós dedicar temps que diners. 
-Sí, nosaltres estem agraïts a la resposta que dóna la societat en cada campanya de recollida. Però també necessitem a voluntaris que dediquen part del seu temps, i joves, perquè la mitjana d’edat dels voluntaris és alta. Hem obert un perfil en Instagram, i recentement s’ha incorporat una voluntària jove que està fent una gran tasca. 
D’altra banda, seria interessant que professionals presten alguns serveis de manera altruista o a preus barats en cases de persones vulnerables, per exemple, pintar una paret o fer una reparació de fontaneria. Un altre drama és el de les persones majors que viuen assoles, a Gandia també passa, de fet, moltes van passejant pel carrer amb un gosset, inclús li parlen, perquè no tenen a ningú més. Són persones que necessiten, amb la deguda autorització, a algú que els acompanye, en les seues cases o en un altre punt. Normalment no volen anar als Servicis Socials, encara que realment ho necessiten, perquè tenen una pensió molt baixa que no els arriba, i és una cosa que hem de trencar. Estem perdent la humanitat, i no hi ha solidaritat veïnal.  

Continua creixent el projecte “Empresas y Entidades con Corazón”… 
-Sí, en novembre vam celebrar la segona trobada. Necessitem que Cáritas s’òbriga a la societat. Són moltes les empreses que estan responent, també oferint oportunitats laborals, i servicis, com he comentat abans. 

¿Com creu que serà este 2023, pel que fa a la situació dels col·lectius més vulnerables? 
-També serà un any complicat. Molta gent no ha superat encara la crisi de la covid, i ara ha vingut la següent. Nosaltres li donem una acollida, una esperança, però la realitat quotidiana és molt dura. Hi ha persones que per a comprar pa s’ho han de pensar dues voltes. És un any electoral on les promeses vindran per tots els costats.