¿Quin balanç fa de l’any 2022, pel que fa a la gestió municipal i l’evolució de la ciutat de Gandia?
-Trobe que possitiu, hem assentat les bases en el moment més complicat i hem traçat el rumb. Hem atés les conseqüències de la guerra, amb un acord de ciutat consensuat amb els agents econòmics i tots els grups polítics, que ha posat en marxa mesures pioneres contra la inflació, mobilitzant més d’1,5 milions d’euros, com per exemple el xec al consum o el xec escolar-cultural. Gandia, front al soroll nacional i internacional, ofereix estabilitat i certeses, i això també és important per a la inversió privada. Hem amortitzat més de 5 milions d’euros de deute en un any en què no estàvem obligats. Hem combinat inversions ordinàries; 90 milions d’euros, incloent els fons europeus Next Generation.  La gestió ens ha permés també aterrar en el pla Respecte, que presenta un bon balanç, amb més brigades per a l’atenció diària i el manteniment de la ciutat. 

¿Què espera per a 2023?
-Bàsicament continuar el ritme, amb tot el volum de gestió, sense descuidar que totes les inversions han de tindre un sentit, i és la generació d’oportunitats i la de prosperitat. Estem en les millors dades d’atur en 13 anys, però el context és incert. Sabem que hi ha situacions de vulnerabilitat noves i hem d’atendre-les. Es tracta de mobilitzar tots els recursos al servei de les famílies i els sectors productius de la ciutat. Sóc optimista perquè partim d’una situació millor respecte a unes altres ciutats.  

La pandèmia ha afectat a tota la societat en qüestions de salut mental, especialment als joves. 
-Sí, som conscients. La salut mental és una de les nostres prioritats, cal donar-li una resposta a una necessitat on fins fa no res la societat mirava cap un altre costat. En este sentit, i en polítiques de joventut, treballem en cinc projectes que en  suposaran una inversió de 30 milions d’euros: el Centre Integrat de FP (24 milions), un Centre de Dia de Diversitat Funcional (4,5 milions), un hospital de dia infanto-juvenil de salut mental (1,4 milions), un programa municipal de psicòlegs per a oferir assistència psicològica gratuïta als joves en els centres socials de barri (50.000 euros) i invertirem en crear llocs d’encontre i oci per a xiquets i adolescents, en els dos extrems del passeig de les Germanies; un serà un parc singular en la zona verda d’Ausiàs March, i un altre un “pump track” al final del passeig, just on està el “géiser” en desús, que serà desmantelat, a més de la renovació de l’skate park de Roís de Corella, per valor de 50.000 euros. 
Respecte de l’hospital de dia, forma part del Pla d’Acció de Salut Mental Infantil de la Generalitat. Estarà situat al carrer Llutxent, junt a l’IES Maria Enríquez. A princips d’any es redactarà el projecte. Atendrà a usuaris d’entre 8 i 18 anys fins a les 17 hores, i suposarà la contractació de més de 10 persones entre psicòlegs, psiquiatres i treballadors socials. 
  

En 2023 el centre històric de Gandia haurà de ser Zona de Baixes Emissions (ZBE). ¿Com s’aplicarà esta mesura obligada per Europa?
-Nosaltres tenim ja un centre històric molt peatonalitzat, per tant partim millor que unes altres ciutats, el requisit bàsic ja el complim. Per això no hi haurà restriccions de trànsit al centre. Sí que millorarem les medicions de la qualitat de l’aire i de soroll, que és l’assignatura pendent, perquè hui en dia no tenim sensors, però els tindrem. Anem a digitalitzar també les places d’aparcament gratuït que tenim a la ciutat. 

En 2023, entre altres equipaments, estrenarem el centre sociosanitari de Roís de Corella i el nou Palau de Justícia. ¿S’estan complint els terminis en estes obres?  
-Malgrat les adversitats que han patit totes les obres públiques, les obres van bé; el centre sociosanitari podria estar entre març i abril, i el Palau de Justícia a finals de 2023. 

L’anunciada baixada d’impostos, que este 2023 ja ha entrat en vigor, ¿no arriba una mica tard?
-No, arriba quan hem pogut ordenar el deute financer. Vull insistir molt en això; sense eixa reducció del deute no era possible. Ara ja és compatible pagar el deute, invertir, apostar pels sectors productius, i baixar impostos. Després de portar estos anys complint amb el Pla d’Ajust, el Ministeri ens torna eixa correspondència. Al respecte vull recordar que la domiciliació bancària és important perquè aporta una bonificació extra, si els ciutadans ho fan abans del 31 de gener. I això se suma a les mesures contra la inflació que he comentat abans. 

Gandia continua atraent inversió privada, malgrat el que diuen alguns…
-Així és, per exemple, hem donat llum verda a l’ecocàmping, o fa poc vam anunciar que hi haurà un festival nou a l’estiu, el Mediterránea, i més accions que portem a terme en l’Oficina de l’Inversor, com el “cluster” sociosanitari al voltant de l’hospital, que començarà en breu. 

¿Com va, en general, la gestió dels fons europeus?   
-Vam sol·licitar 40 milions i tenim ja 13 projectes aprovats que suposen 19,5 milions d’euros d’inversió. És un bot qualitatiu important. En breu mapejarem eixos projectes en internet perquè la ciutadania puga valorar el que suposa per a la ciutat eixa injecció econòmica. I els estem gestionant en paral·lel a les inversions a pulmó, les de l’ajuntament. 

Continuen tancant comerços de barri, i la població local tampoc no s’anima a comprar en la “marketplace” Mondúv. ¿Com es podrien revertir estes situacions?
-Dins d’eixe pla econòmic de consens també pensem en el comerç. Per resumir algunes mesures, volem facilitar el relleu generacional, amb ajudes directes als negocis oberts, i per a la digitalització, que mantindrem. Els comerços buits em preocupen perquè també generen brutícia, els aparadors són un mural per a grafitis, cartells… Respecte de Mondúv, el millorarem amb calaixos físics on es puga arreplegar la comanda. 

Cas Tele 7. ¿Què busca l’Ajuntament de Gandia com a acusació particular?
-Recuperar els més de 500.000 euros dels diners dels gandians que anaren a on no tocaven. Els diners dels ciutadans són sagrats. 

¿Quines conseqüències poden provocar el judici d’Arturo Torró en la candidatura de Juan Carlos Moragues?
-Eixa pregunta seria millor fer-li-la al candidat del PP. ¿Què va fer el qui tenia la tutela financera de la Generalitat com a conseller d’Hisenda per a supervisar l’Ajuntament de Gandia i evitar el “desfalco” que es va produir? Però el més important de tot açò és que Gandia ja no és una ciutat que protagonitza titulars roïns, al contrari. 

En cas que condemnaren a Torró en sentència ferma, Pedro Sánchez li haurà fet un favor amb les rebaixes de penes de la malversació…
-Jo ahí em remet al que diga la justícia, respectaré i acataré qualsevol pronunciament, com no podria ser d’una altra manera. Estic centrat en el futur, en governar amb moderació, i governar per a tots. 

Sembla que el PP està en alça. ¿Ho resistirà l’esquerra de Gandia? ¿Quin pronòstic fa, a dia de hui, sobre les eleccions municipals?
-Jo crec més en el treball, com a aval, que en els pronòstics. Jo el que busque, per damunt de tendències o sigles, és una gran majoria de ciutadans que em donen suport, de totes les ideologies, i hagen votat el que hagen votat en el passat. A una manera de fer les coses, a un rumb que hem traçat. Gandia és plural, una ciutat de pactes, i es bonic que siga així perquè és l’essència de la democràcia. Eixa és la perspectiva amb la que afronte les eleccions.