¿Com planteja el departament municipal de Turisme esta temporada de tardor i hivern?
-Venim d’un estiu amb xifres de rècord. Afrontem la tardor i hivern amb optimisme, i si continua este oratge càlid també tindrem una bona tardor. Els esdeveniments esportius en la platja ens ajuden a desestacionalitzar, com per exemple l’ICAN Triatló, Roller Marathon o la Mitja Marató. A principis de desembre tindrem la Fira Borgiana. Pel que fa a la promoció anirem a fires internacionals, passant per Fitur. Gener i febrer són els mesos més durs per al turisme de Gandia. Però la tardor també és una bona època per a la platja, per això allarguem serveis d’arena com el de vigilància i socorrisme.

Per a explicar-ho de manera senzilla a la gent, ¿què suposa per a Gandia l’arribada de fons europeus?
-Tenim més recursos econòmics, però també accelera el nostre canvi de ciutat  cap a la innovació, la sostenibilitat 
i la digitalizació, perquè són subvencions finalistes a projectes molt concrets, que van en este sentit. 
 

¿Quants diners calculen que finalment arribaran per a finançar projectes? ¿Quants han arribat ja? ¿És comparable a aquella injecció de 36 milions d’euros que arribaren també d’Europa a finals dels anys noranta?
-En estos moments l’Ajuntament de Gandia té garantit 15 milions d’euros de Next Generation, i probablement multiplicarem per tres eixa xifra. Per tant, es una revolució equiparable. La diferència és que als anys 90 es va destinar sobretot a equipaments públics i patrimoni, i esta vegada no sols van ahí, sinó que també els poden rebre empreses privades. S’han de sumar unes altres administracions i entitats que estan aconseguint fons europeus per a Gandia, com l’Autoritat Portuària, la Demarcació de Costes, o empresaris dels polígons. 

¿Creu que els empresaris i altres agents beneficiaris tenen prou informació sobre fons europeus?
-Hem fet esforços per terra, mar i aire per arribar als agents privats però mai és suficient. Està en marxa una Oficina Municipal de Projectes Europeus en l’Urbalab. Hi ha una web «Smartcity.com», i un enllaç directe des de la web municipal. Hem impulsat un catàleg virtual d'empreses de digitalització, renovables i mobilitat sostenible, perquè ofereixen servicis que són subvencionables. També es poden demanar cites personals per a assesorament en la Casa de la Cultura. A més, hi ha fons europeus per a rehablitació de vivenda, i ens hem reunit amb administradors de finques. 
 

En turisme, hi ha dos projectes que ja s’estan realitzant amb estos fons europeus, la transformació en bulevard de l'avinguda del Grau, i l’entorn de Sant Nicolau. ¿Com van les obres? 
-Van al ritme previst, estaran acabades entre finals d’enguany i principis de 2023. En el primer, es tracta de corregir eixa separació física que hi ha entre el nucli urbà i el Grau, fer més amable eixos 2,5 km amb un bulevard i un passeig agradable. Pel que fa a la reforma de l'avinguda de la Pau i de l'entorn de Sant Nicolau es tracta de posar en valor elements patrimonials, com ja vam fer amb el Castell de Bairen. Vull recordar que a més hi ha una partida per a la digitalització de productes turístics públics i privats, que supera els 5 milions euros.
 

¿En què consistirà la remodelació del Centre d'Interpretació Parpalló-Borrell?
-Invertirem quasi 800.000 euros per a millorar els accesos a la cova i crear un itinerari cultural, a més de redefinir el contingut museogràfic, que estarà dedicat sobretot a la cova. En definitiva, crear un nou producte turístic i ser més competitiu, per a completant el turisme de sol i platja. 

¿Optar a estos projectes ha requerit contractació de funcionaris, o que els existents feren més hores?
-Sí, perquè estos són projectes que no atenen a allò urgent, dels que ja s’encarrega l’ajuntament amb recursos propis, sinó a allò que la UE considera important, dins d’eixa estratègia global de canvi de mentalitat que comentava abans. Per tant ha requerit treball de funcionaris de la casa i contractacions externes que ens han ajudat a ser més competitius. Tenim l’oficina municipal i hi ha un gerent per al Pla de Sostenibilitat Turística.
   

¿Han habilitat mecanismes de transparència o antifrau en la gestió d’estos diners?
-Sí, la Unió Europea ens obliga, és molt escrupulosa en tot, però a més ja fa anys que l’Administració és electrònica i aplica un control estricte. A més, hi ha un comité antifrau exclussivament tècnic, i la majoria tenen un volum econòmic que requereixen publicitat i concurrència. 

Molts són projectes que s’executaran la propera legislatura. ¿Treballen amb la mateixa il·lusió, encara que no sàpiguen si estaran per a inaugurar-los?  
-Sempre es queden coses en el calaix, això passa en tots els Governs, en una legislatura és impossible fer-ho tot. Però sempre has de treballar amb la convicció que has posat la pedra perquè el projecte s’execute encara que no estigues.