El regidor de Memòria Democràtica d’Oliva, Josep Escrivà, ha anunciat l’ampliació de la iniciativa “Els camins de la memòria”, un projecte multiplataforma que disposa d’un documental, un lloc web, i ara també d’una ruta per espais lligats a la memòria democràtica. 

Es tracta de 13 panells que relaten els fets que van ocórrer a Oliva, arran del cop d’estat militar, contra la II República, en els espais físics que es desenvoluparen. «La ciutat d’Oliva fou destinació d’acollida d’unes 3.000 persones refugiades, entre 1937 i 1939, entre les quals es trobaven 500 infants evacuats i acollits a les colònies instal·lades en el Municipi d’Oliva, gràcies a la col·laboració interadministrativa local, nacional i internacional» va comentar el regidor Escrivà.

El municipi d’Oliva va ser un punt important per a la solidaritat i acollida de persones refugiades, així com un lloc d’interés logístic per la quantitat de magatzems i connexió ferroviària, motiu pel qual també va sofrir atacs aeris. «Hi ha documentació que ratifica que la Legió Còndor alemanya, els italians i La Pava, van sobrevolar Oliva per a atacar punts estratègics, per documentar gràficament la situació dels objectius bèl·lics i atemorir al veïnat del nostre municipi; per tant creiem que, una vegada investigat i corroborat, és convenient compartir públicament aquests fets de gran importància memorialista» assenyala Escrivà.

Oliva també va desenvolupar un sistema de defensa i refugis, igual com en altres municipis de la costa mediterrània, i així es va comprovar en l’últim gran temporal marítim que va descobrir estructures defensives ocultes per sota de les dunes de les platges. A més, en els temps de convulsió política, es van desplegar sistemes d’economia de guerra que van estar dirigits i gestionats pels consells locals i pels sindicats.

Així mateix els veïns d’Oliva no van ser aliens a l’anomenat terror roig, víctimes llistades en una capelleta construïda en els anys 40 en el cementeri d’Oliva. D’altra banda, a 2022 es va construir un memorial en el Cementeri d’Oliva en honor dels represaliats pel franquisme i perquè les famílies tinguen un lloc on poder-se dirigir per a retre dol.

Els treballs de recerca s’han fet gràcies a la col·laboració de professors d’història i investigadors locals, que ja han col·laborat en diverses ocasions en treballs sobre la història recent del municipi d’Oliva, i que compten amb publicacions en format llibre i/o article. També es compta amb la col·laboració dels familiars de les víctimes representats per l’Associació Represaliats del Franquisme a Oliva, ARFO.

“Els camins de la memòria” és un projecte multiplataforma que es va gestar en la legislatura anterior i ha produït un web informatiu i un documental, i ara esta ruta.