El substrat és el medi que serveix de suport físic per al creixement i desenvolupament de la planta. És la matèria amb que reomplim els contenidors en els quals realitzarem les sembres o conrearem les plantes en els cossiols,testos o jardineres a casa. Per a ser de qualitat ha de tindre una sèrie de característiques com ara absorbir i retindre bé l’aigua, ser porós per a que les arrels estiguen oxigenades i hi haja un bon drenatge i, sobretot, que no continga agents patògens (fongs i bacteris principalment) que afecten a les plantes. Caldrà, a més, que estiga lliure de propàguls de males herbes.

En viverisme no ecològic es considera que no és requisit important que el substrat alimente la plàntula ja que aquesta nutrició arribarà a través de l’aportament d’adobs de síntesi al substrat o de la fertirrigació durant el conreu. En canvi, en la producció ecològica de plantes sí que convé que el substrat proporcione una quantitat de nutrients que asseguren un creixement correcte de la planta. S’ha de tindre en compte que la nova planta creixerà en un recipient d’escàs volum on cal que les arrels es desenrotllen correctament fins quan s’implanten al lloc definitiu.

En els darrers anys el substrat més utilitzat ha estat la torba rosa mesclada amb argiles expandides (els grànuls blancs o perlita). Les torbes, però, s’extrauen d’unes mines anomenades torberes que són ecosistemes molt fràgils ubicats en zones pantanoses de llocs freds on la matèria orgànica de les restes vegetals es descompon en condicions de falta d’oxigen i lentament va formant la torba. L’explotació d’aquestes torberes implica la pèrdua irreversible d’aquests valuosos ecosistemes.

La majoria de substrats comercials que trobem en el mercat estan fets a base de torbes i enriquits amb adobs químics artificials. Per això, si volem ser respectuosos amb el medi ambient haurem de fugir d’aquests preparats i utilitzar matèries primeres renovables i, a ser possible, provinents de llocs no gaire allunyats.

El substrat idoni per a tot tipus de planta no existeix. Normalment s’haurà de preparar una mescla de diversos materials per aconseguir-ho. Els materials orgànics seran la base de les barreges que utilitzarem en la producció ecològica. Se’n troben de diferents orígens:

• Subproductes de l’agricultura i la ramaderia: compost de collites, de restes de poda, de fems, cendres, etc.
• Subproductes de la jardineria i forestals: serradures, residus forestals, corfa de pi, gespes i triturats de poda compostats, etc.
• Subproductes de la indústria agroalimentària: corfeta d’arròs i altres cereals, pinyolada de raïm, fibra de coco, restes de cafè, etc.

Aquestes matèries orgàniques, per poder ser utilitzades com a substrat, han de ser transformades mitjançant el compostatge en un material bioestable i ric en nutrients anomenat compost. Aquest compost, finalment, haurà de ser garbellat per tal d’aconseguir una textura fina.

També es poden emprar productes minerals procedents de dipòsits naturals com per exemple l’arena, argiles expandides com la perlita i la vermiculita. En resum, el substrat que farem servir serà una mescla de materials orgànics que aporten nutrients amb d’altres que milloren l’aireació i la capacitat de retenció d’aigua.

Mescles que donen bons resultats són les següents:

• Compost (30%), fibra de coco (40%), arena o perlita (10%)
• Compost (75%), corfeta d’arròs (25%)
• Compost (60%), corfa de pi triturada (30%), arena o perlita (10%)
• Compost (90%), arena (10%)
• Compost (70%), fem (15%), arena o perlita (15%)

En tots els casos i sempre que siga possible incorporarem al substrat una petita quantitat de terra procedent de l’hàbitat natural de l’espècie que anem a produir. Aquesta terra aportarà els fongs que en simbiosi amb les arrels col·laboren de manera fonamental a la supervivència de la planta en el procés conegut com micorizació.