¿Com va, en general, l’activitat comercial a Bellreguard?
-En Acobell som 50 associats que representem diversos sectors i per eixe motiu no podem generalitzar, però en conjunt, estem patint les conseqüències de la situació conjuntural en la qual ens trobem immersos els darrers mesos, i que ens fa viure un moment agredolç, perquè mentre s’observa una activitat creixent i aparentment normalitzada, la inestabilitat de preus i l’exagerat cost de l’energia, desllueix els resultats d’explotació d’empreses que ja venim arrossegant dificultats des del 2020. Tot i això, no deixem de treballar per superar els entrebancs i amb optimisme mirar al futur, com sempre fem, pensant en oferir sempre el millor servici i producte als nostres clients.

¿I l’acció comercial de les targetes-regal, que va posar en marxa Acobell?
-Esta va ser una acció molt ben rebuda per la ciutadania, tant és així que l’ajuntament ja ens ha anunciat que va a augmentar la dotació econòmica per a esta campanya de manera que amb les aportacions dels compradors i compradores, la d’Acobell i la de Caixa Popular, posarem en circulació al voltant de 23.000 euros en centenars de targetes per al consum en el comerç associat. La campanya està prevista per als mesos de setembre i octubre per tal de fer front als greus problemes que la decisió de la Diputació de València en relació a les obres de la carretera a la platja està provocant al menut comerç local just en la temporada estiuenca.

En este context d’inflació, ¿pot ser competitiu el xicotet comerç front a la gran superfície o la venda “on line”?
-El menut comerç, i per extensió les menudes empreses locals, sempre som competitius pel valor afegit que aportem en el moment de la compra i pels avantatges que sempre ofereix la proximitat, la professionalitat i el tracte directe. Per un altre costat, el procés de digitalització és imparable i ja alguns comerços estan fent una aposta per obrir la seua tenda virtual i ampliar així la seua oferta facilitant les compres a un públic cada vegada més habituat a utilitzar el mòbil o els dispostitius electrònics per tal de proveïr-se d’allò que necessita. Les grans superfícies, al menys les que hi ha al nostre poble, no empatitzen per a res amb la resta de comerços locals ni col·laboren en cap acció de les que es fan al municipi, més bé al contrari, perquè sols els preocupa el compte d’explotació.

Dos estius seguits sense Fira d’Oportunitats a la platja. ¿Què falla? ¿Les dates, la ubicació…? ¿Es deixa per a un altre moment?
-La idea era fer dues edicions a l’any, una a l’hivern i l’altra a l’estiu, les de l’estiu, per les raons ja conegudes dels darrers anys van estar suspeses i enguany les associades disposades a exposar vam considerar que no eren suficients per justificar els esforços en l’organització i la despesa que suposava. El fet de les obres de la carretera ha desinflat també moltes de les expectatives i iniciatives que teniem pensades. Ja en parlarem per a fer la febrer o hivern, i no descartem continuar amb les edicions a la platja en el futur immediat.

¿Es podrien sumar els hostalers a Acobell?
-Han estat repetides les nostres ofertes de col·laboració no sols als efectes de l’acció associativa perquè hi ha altres on també podria donar-se com per exemple en estes iniciatives com la Fira d’Oportunitats, però no acaba el sector hostaler d’animar-se. Tot i això, sempre tenim bona simptonia i predisposició a tractar els assumptes que en definitiva ens són comuns.

A finals de maig l’associació ja va mostrar el seu malestar per l’impacte que està tenint les obres de la carretera a la platja, que executa la Diputació. ¿S’ha agreujat eixa afecció als comerços, o són unes obres suportables?
-Les obres que la Diputació de València ha iniciat en el passat mes de maig han estat una de les accions més dolentes que un ens públic que se suposa pròxim als pobles, podia executar. Les raons per les quals ha optat per ocupar els mesos d’estiu les desconeixem, pèro la decisió ha estat una punyalada per a les empreses locals que confiàvem amb un estiu normal i animat en vendes i que estan veient una rebaixa en la seua facturació molt important. Ni diputats comarcals, ni diputats responsables de les àrees de infraestructures ni de Promoció Econòmica de la Diputació, han considerat en absolut que després de més de dos anys d’una crisi sense precedents que ha afectat a l’hostaleria i el comerç d’una manera tan greu, no mereixiem esta puntilla. No tenim la figura de “Organisme non grat” a la nostra associació, si així fora Diputació i diputats responsables ja disfrutarien d’eixe títol.
Volem la millora de les infraestructures, ningú pot dir que no és el nostre desig, però es perfectament compatible la seua execució amb el desenvolupament el més normal possible, de l’activitat econòmica i social. La nostra impresió és que de Bellreguard sembla que s’obliden les administracions, tant és així que encara suportem el pas d’una carretera nacional i d’una elevadíssima càrrega de vehicles diaris, una situació tercermundista a estes altures de segle, com també uns altres inconvenients com són les deficients i insegures vies d’accés al nostre poble. Esperem podem vore convertits en realitat eixos desitjos col·lectius que tant ens ajudarien a les empreses locals.