De vegades no sé ni de què m'estan parlant. I he de fer cara de póker, prendre nota, si tinc a mà, paper i boli i anotar les dades per tal de resoldre dubtes, suggeriments, demandes, peticions de la gent del poble per a la que treballe. No hi ha res més gratificant que poder-te sentir útil per a les persones. I si són amables i et tracten amb un somriure, diria que és la feina perfecta. 

Però després vé la part de l'enveja pel sou (que no dels horaris ni de les tasques que podem arribar a fer, això ja va inclòs en el salari brut anual), les mentides i manipulacions polítiques, la hipocresia de fer-te "la rosca" davant amb suposat bon rotllo i després arrear-te el "carxot" amb la mà oberta en tot el bescoll en la plaça impúdica en què es converteixen les xarxes socials de tant en tant. 

M'agrada el que faig, perquè tots els dies aprenc alguna cosa nova, tinc reptes diferents matí rere matí. Descobrisc conceptes importants per a la gestió d'un municipi com Oliva un dia sí i l'altre també. I li dediquen les hores que siguen necessàries, llevant-li temps a família i amistats, reduint els temps que abans li dedicava a fer esport o a llegir. No m'importa perquè el repte és gran: aconseguir que governe qui ho mereix i s'ho treballa de forma ininterrompuda, incansable, amb vocació i sense egocentrismes personalistes. 

Queden 10 mesos per a eleccions. Alguns ja han començat "la madre de todas las batallas". Uns altres encara estem treballant, fins el últim segon d'aquesta legislatura per portar infraestructures al poble, projectes acabats i presentats a la ciutadania, consensuant amb les administracions autonòmica i estatal inversions de projecció de futur per a les pròximes generacions que canviaran el model de ciutat, més ambiciós i sense dependre sols d'una forma d'indústria, etc. Alguns i algunes ja han començat a pegar-se colzaes per eixir en la foto. Sols en la foto.

Nosaltres, que som molt templats i templades, ens agraden també les fotos. No anem a ser falsos, ni a negar-ho. Però ens agrada primer treballar. Aconseguir que la foto siga la conseqüència d'un èxit per a la ciutat. Tindre un motiu, una bona raó: una nova connexió amb l'entorn, un nou centre de salut que s'acabarà en breu, una nova plaça que donarà vida al barri, una major visibilització dels nostres centres formatius que treballen de forma incansable per oferir la més variada proposta educativa per als nostres joves; la realitat d'una arribada empresarial als nostres polígons industrials perquè sabem adaptar les condicions dels nostres plans urbanístics a les demandes i donar la possibilitat de llocs de treball als i les nostres joves. 

La realitat d'un assessor, com aquest humil periodista que els escriu, és saber diferenciar la propaganda de la publicitat.  Jo admire a les persones amb les que treballe. I han convertit el meu treball en la meua vocació. Per això, no hi ha horaris. Per això no hi ha dies festius, ni Domingo de Resurrección. Toca treballar i explicar que no tots els polítics, ni totes les polítiques, són iguals. I convide, a qui vullga saber què fa un assessor i què cobra, a un cafè i li explique, al menys, que faig jo. 
 

*Miquel À. Morant és periodista i actualment assessor del Grup Municipal Socialista en l’Ajuntament d’Oliva.