¿Quines són les principals urgències en Benestar Social?
-És un departament molt complex, però al mateix temps satisfactori perquè millora la vida de les persones, amb un gran equip. Atenem moltes casuístiques. Tenim emergències habitacionals,que intentem tramitar de manera urgent, bé amb les tres vivendes de les que diposa l’Ajuntament o el parc públic de la Conselleria en la comarca. 
També fem molts informes sobre dependència, on la treballadora social avalua la situació perquè la Generalitat puga resoldre sobre l’ajuda. Els treballadors del Servici d’Atenció Domiciliària atenen a persones en risc, assistència nutricional. Atenem a menors, dones maltractades… 
Tramitem ajudes com la Renda Valenciana d’Inclusió o l’Ingrés Mínim Vital, o el pagament de rebuts d’aigua i llum a persones que realment ho necessiten. Per a persones migrants tenim l’oficina Pangea, i continuem fent mediacions hipotecàries i en comunitats de propietaris, lluitant contra l’absentisme escolar, tenim també una Unitat de Conductes Adictives municipal.. En fi, molts assumptes.
  

¿Com va l’acollida als refugiats d’Ucraïna?
-Estem col·laborant amb Creu Roja i Cáritas, cada setmana fem reunions amb ells. L’arribada s’ha estabilitzat, i també hi ha gent que voluntàriament, ha canviat de ciutat. Actualment hi ha 52 refugiats residint a la ciutat, i hi ha 24 menors escolaritzats. Els ajudem amb l’idioma, amb qüestions jurídiques, fem un seguiment… Cal tindre en compte que per la seua condició de refugiats de guerra gaudeixen d’una protecció especial. Però els Ajuntaments a penes estem tenint ajudes de l’Estat. D’altra banda, hem detectat casos d’associacions que els estaven assesorant malament o amb finalitats lucratives, per això el millor és que es posen en contacte amb nosaltres. 

Sembla que l’Espai Olivia ha tingut bona acollida.  
-La veritat és que sí, és fruit d’una subvenció a la que li vam posar imaginació i dedicació. Ajuda a les famílies a conciliar, amb un temps flexible, el que ells vulguen. Per a este estiu tenim una ludoteca al col·legi Desemparats, amb tallers, del 27 de juny fins al 31 d’agost. 

Canviant d’assumpte, ¿quines són, a grans trets, les novetats de la Fira de Fires?
-Enguany tenim una Fira per a tots els públics, i més diversificada en espais, i al llarg del passeig. Al remat busquem promocionar a molts sectors diferents que, al estar en un format de fira, potencien l’aspecte comercial. Hi ha diversos departaments municipals implicats, i esperem que siga un èxit. 
 

En juliol tornaran també els Moros i Cristians. ¿Alguna novetat al respecte?
-Bé, venim d’un any en què s’ha celebrat el centenari, però ni la federació ni les filades han pogut organitzar actes que tradicionalment els ha servit per a captar recursos, per això des de l’Ajuntament hem mantingut les subvencions, i hem procurat que també estiguen presents, per exemple, en la programació d’esta Fira de Fires. De cara a juliol farem un esforç a per a millorar la decoració en actes com el Desembarcament, o la il·luminació en l’avinguda Loygorri. 

¿Continuen invertint en les instal·lacions esportives?
-Sí, en estos dos anys de pandèmia, on no hi ha hagut tant volum d’usuaris, hem procurat avançar en millores pendents. S’han fet obres en el trinquet, en el frontó, una pista d’skate park, la megafonia del pavelló, renovació d’una caldera que ha costat 60.000 euros, canvi de llums a LED... Tenim previst arreglar els vestidors de la piscina. Estem treballant l’accessibilitat amb cadires adaptades i en un projecte per a posar plaques solars en el poliesportiu per a reduir la factura de la llum. Cal tindre en compte que el poliesportiu té 60.000 metres quadrats, i requereix d’un manteniment constant.