La taperera, de nom científic Capparis spinosa, és un arbust molt ramós que creix estenent-se i reptant per terra o, més sovint, formant grans i cridaners coixins penjants. Les flors, que s’obren a partir del mes de juny, són molt decoratives, grans i de color blanc rosat. 

Sembla que el seu origen és asiàtic, però va estar estesa pels grecs a la majoria de països mediterranis de tal manera, que a hores d’ara la podem trobar sobre talussos, muralles antigues, torres i penya-segats marins. A Gandia componen un microjardí penjant magnífic al conegut Torrejó del Pi. També la trobarem al castell del Rebollet i al castell de Dènia.

Es tracta d’una planta molt útil per als jardins en pendent i àrids, així com per formar part de les rocalles o adornar de manera insuperable marges de pedra, murs, parets velles, etc. Per plantar-la, no caldrà més que recollir els fruits allà pel mes d’octubre, extreure’n les llavors i sembrar-les en cossiolets o directament en els badalls dels murs o parets, o entre les pedres dels marges. També es reprodueix bé vegetativament, això és tallant tiges d’uns 20cm i posar-les a arrelar en una terra ben solta.

L’escorça de l’arrel s’utilitza en infusió de mitja cullerada per tassa, 2 o 3 al dia abans dels menjars, com aperitiva per obrir la gana, diürètica i depurativa. El mateix infús és útil per netejar i cicatritzar ferides. Els botons florals (les tàperes) i els fruits (els taperots) en salmorra (sal, vinagre i pebrella o timó o llima com aromatitzants) són aperitius i condiments excel·lents.

Fa unes poques setmanes hem observat que els diversos exemplars que tan encisadorament alegraven la vista del qui passàvem per aquest encreuament tan transitat de la ciutat de Gandia, han desaparegut sense saber-ne els motius. Paral·lelament a aquest fet, des de l’ajuntament de la nostra ciutat se’ns proposa a bombo i plateret un projecte de creació de cobertes i terrats verds. Com ja hem esmentat més amunt són dignes de visita els jardins espontanis dels murs del teatre romà de Sagunt, el castells de Dénia , el del Rebollet o el d’Eivissa on la florida de les tapereres crea un espectacle únic. A la nostra ciutat, com tantes altres vegades, presumim d’estima ambiental però la realitat ens desmenteix constantment.