¿Quina és l’assignació pressupostària anual del seu departament per a 2022?
-Estem al voltant dels 900.000 euros, quant a despesa corrent i subvencions, i s’han de sumar les despeses de la plantilla. Una part important dels treballadors del Teatre Serrano i de la Casa de la Cultura ja són municipals, del capítol 1, i això per a mi és un motiu d’alegria, perquè sóc un defensor de la cultura pública. A banda d’esta quantitat està la Fira i Festes, que es comparteix amb el departament de Política Festiva. 

 
¿Considera que és una inversió anual adecuada en Cultura per a una ciutat com Gandia?
-A Gandia, si sumem Escena Urbana, que també és cultura festiva, estem parlant d’uns 2 milions d’euros, trobe que és una xifra que està molt bé. Tampoc no hem d’oblidar l’IMAB i l’àrea de Patrimoni. Gandia aposta per la cultura, i des de fa molts anys que som un referent al País Valencià en este sentit. Sobretot s’ha de gestionar amb molta responsabilitat, i, encara que cultura és una indústria que crea riquesa i llocs de treball, hem de tindre en compte que en estos moments el Govern també té com a prioritat paliar els efectes de la inflació i de la guerra a Ucraïna. 

 
¿El Teatre Serrano, amb gestió pública des de 2018, s’autofinança o és deficitari?
-Trobe que la cultura amb prou feines s’autofinança. No obstant, en el Serrano intentem arreplegar el màxim possible amb la venda d’entrades, i el pla Platea el Ministeri ens subvenciona el 50% de moltes obres que programem, per tant és una ajuda important. Els anys 2020 i 2021 foren difícils per al Serrano, per la pandèmia i les restriccions, però malgrat tot vam mantindre la programació, i actualment està reviscolant.

 
¿Fan autocrítica quan algun acte funciona pitjor, o no rep massa assistència de públic?  
-Les activitats noves tarden a consolidar-se, i també les disciplines més d’avantguarda. Però trobe que la cultura també és més una aposta política, per a transformar i millorar la societat, i a vegades convé assumir el risc. A mi m’agrada renovar la cultura, per això estem fent art urbà, dansa contemporània o cultura als barris, per exemple.
D’altra banda, en estos projectes més nous, és important comptar amb els artistes i les acadèmies locals. En canvi, cicles com el Polisònic o el Marquesa Concerts, esgoten les entrades, la música en general, està molt acceptada. I programar música en valencià està sent un encert, com es va vore amb l’èxit dels concerts de Diluvi o Smoking Souls. 

 
En els darrers quatre anys el CEIC Alfons el Vell ha tingut tres directors diferents. ¿Com és la relació amb este organisme?  
-Des de 2015 la tècnica és treballadora municipal. Estic molt content amb l’actual equip directiu, perquè s’hi dediquen de manera altruista. Hi ha consellers nous que són el futur de la cultura de Gandia, i s’ha de buscar un equilibri amb els veterans. 

 
¿Es posen d’acord amb el Teatre del Raval, o amb unes altres entitats culturals, per a no “contraprogramar” o xafar-se amb les activitats culturals?
-Bé, trobe que això és una senyal que hi ha molta activitat cultura a Gandia. «El Full» es la nostra ferramenta per a coordinar-nos, i també un aparador per a altres entitats privades que programen. Però, sí, hem de millorar  eixe aspecte. Pel que al Teatre del Raval, estem a punt de signar una subvenció anual fixa. Al Teatre del Raval se li ha de donar suport perquè han resistit la pandèmia d’una manera valenta i fa una programació alternativa a la de l’Ajuntament. 

Les campanyes d’excavacions al cementeri acabaren sense trobar foses comunes. ¿Es pensa continuar amb estes prospeccions, en la mesura que arriben subvencions, o el tema ja es dóna per tancat?
-Està prevista una tercera campanya cap a finals d’any, donant continuïtat a la zona on es va excavar, subvencionada per les institucions públiques competents. No s’han trobat represaliats, però les ràfies de les fosses comunes estan en eixa direcció. Els experts diuen que van ben encaminats. L’aposta per la memòria democràtica no ha variar en funció dels canvis de Govern.  

¿Com està EUPV a Gandia? ¿Ja han començat a engreixar la maquinària electoral? 
-L’assemblea està molt activa, el darrer divendres d’abril farem el Premi Petroff, dedicat a Enric Aparisi. Continuem treballant en dos línies, seguir millorant la ciutat, i consolidar l’espai de la confluència, que ha demostrat ser útil. A més, la plataforma de Yolanda Díaz obri un nou ventall. Hem d’anar cap a la màxima unitat de l’esquerra, perquè està l’amenaça de l’extrema dreta, que podria arribar a institucions com l’ajuntament.