La primavera és l’estació  apropiada per iniciar les atencions al propi cos. És l’època ideal per fer esport i eixir al camp i viure la naturalesa. Però és també el moment adequat per eliminar del cos totes les substàncies que s’ha anat acumulant al llarg de l’hivern en el qual tenim una alimentació molt més calòrica i sovint amb productes carnis i especialment en quantitats excessives de menjar.

Per això cal tornar a la pràctica de les cures de primavera, reduint la quantitat d’aliments ingerits i incidint en l’alimentació amb fruites i verdures. Les plantes depuratives de la sang i les diürètiques poden ser una ajuda fonamental en aquesta eliminació de tòxics.  

JULIVERT BORD   Fumaria capreolata L.   

Herbàcia de 20 a 70 cm, amb fulletes molt dividides. Fa floretes reunides en raïms, de color blanc i porpra, pràcticament tot l’any en les zones més càlides. Molt comuna en hortes i bancals, així com en vores de camins, màrgens, solars, etc. S’utilitza tota la planta florida. Es recull durant la floració i s’asseca ràpidament a l’ombra. Conté  sals de potassi, d’acció diürètica i depurativa. Flavonoides i alcaloides com la fumarina, amb propietats antiespasmòdiques, antiinflamatòria i hipotensora.

En infusió de 30-40 g/l, 2 o 3 tasses al dia després dels menjars com a tònica, depurativa de la sang, reguladora hepàtica i dermatològica. Per via externa s’usa l’infús per tractar èczemes. Com que té mal prendre se sol mesclar amb melissa o marialluïsa.

GRAM   Cynodon dactylon (L.) Pers.  

Herbeta que forma escampats de gespa a partir d’una tija subterrània anomenada rizoma, de la qual ixen les fulles, primes i curtes. Una de les “males herbes” més perseguides i odiades.Es cria en terres cultivades i també per les vores de camins, erms, solars, prats més o menys humits, etc.  S’usen els rizomes que s’extrauen al llarg de la primavera i l’estiu, s’assequen i es guarden en pots. Conté sals potàssiques i fructosanes, d’acció diürètica, hepatoprotectora i depurativa. El decuit de 20-30 g/l, 2 o 3 vegades al dia després dels menjars, per a combatre afeccions urinàries i com a depuratiu i protector del fetge.

DENT DE LLEÓ  Taraxacum officinale  Weber et Wiggers  

És una planteta herbàcia vivaç que disposa d’una arrel carnosa de la que ixen cada any les fulles. Aquestes formen una roseta basal i apareixen dividides en lòbuls triangulars, en forma de dent. Les flors són grogues i es troben reunides en capítols, al llarg de la primavera i l’estiu. Creix als terrenys amb certa humitat com ara prats ombrívols, llits de barrancs, voltants de fonts, cases de camp i vores de camins. Podem vore-la entre la gespa de molts jardins, on ha trobat un hàbitat immillorable i al qual aporta una vital i bella nota de color.

Recollirem les arrels i fulles al llarg de la primavera i fins la tardor. S’assequen a l’ombra i es conserven en pots. Conté un principi amargant de propietats tòniques i digestives. Les arrels contenen també inulina. Té acció diürètica, estimulant de la secreció biliar, depurativa i laxant suau. El decuit d’arrels i fulles a raó de 60 g/l, un got abans dels àpats, s’utilitza com a diürètic, en les alteracions hepàtiques, com a depuratiu i com a laxant.