Tres anys després, i si l’oratge ho permet, la Setmana Santa de Gandia ix al carrer. En línies generals, ¿què ha canviat en estos tres anys per al col·lectiu? 
-Trobe que hi ha una realitat diferent. És moment de retrobar-se. Per a moltes germandats, i també per a la directiva de la Junta, estos anys sense processons ens han servit per a reflexionar, ordenar algunes coses que la sinèrgia de cada any no ens permetia. I fruit d’això són algunes novetats que trobarem en este 2022 quant a imagineria i actes. D’altra banda, hi ha hagut una pèrdua de confrares, però no massa significativa. En definitiva, pensar qui som i cap a on anem. 

La pandèmia, el confinament… ¿van servir a creients o no creients per a acostar-se més a la religió? 
-En situacions difícils molta gent recorre a la religió. És possible que esta pandèmia haja produït eixe efecte. 

¿Veu justificat que un confrare decidisca donar-se de baixa sols amb l’argument de què no hi ha processons? 
-Ser confrare és un sentiment molt profund, una manera de viure, i si ho eres és perquè tens una advocació a la teua imatge i no vols que es perda. Per tant, si un és així no es dona de baixa, continua sent-ho tota la vida, a no ser que tinga problemes econòmics. Però la raó no ha de ser “com no processone, no pague”. En 2020 vam viure la Setmana Santa des de les cases, i en 2021 des de les parròquies. A més, cada germandat té unes despeses de manteniment, algunes han restaurat imatges, i s’ha continuat fent acció social. 

Enguany hi ha novetats quant a imagineria religiosa...
-Sí, el Sant Sepulcre suma una rèplica del Crist Jacent, i l’Ecce Homo una Verge de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist en la seua Passió, que es pretén siga portada per dones. Sempre és d’agrair que les germandats aposten per ampliar eixe patrimoni tan ric que té la Setmana Santa de Gandia. 

Cada vegada hi ha més dones portadores; la Flagel·lació i l’Ecce Homo en tindran més seccions…  
-Sí, però això no es una novetat, a Gandia fa anys que hi ha dones portadores, con en el Natzaré o en l’Esperança. 

També hi ha nous actes. 
-Sí, el Dijous Sant tenim l’acte de les “Últimes Mirades”, entre la Dolorosa i el Jacent, amb un itinerari diferent. El Sant Sepulcre també incorpora una processó de difunts en la matinada de Dijous a Divendres Sant. La tamborrada i el pregó, el 3 d’abril, es van unificar al 3 d’abril. 

A més, la processó de Divendres Sants serà retransmesa en directe per À Punt.
-Així és, connectaran en directe, però no serà una retransmissió íntegra. També vindrà un equip dijous. L’any passat ja van oferir la missa del Diumenge de Resurrecció des de l’església de Sant Nicolau.

¿Creu que a Gandia la Setmana Santa parla valencià, o hi ha una tendència a castellanitzar-la? 
-Els actes propis de la Junta els fem en valencià, després cada germandat té el seu criteri. La Guia de Processons està en castellà perquè també està enfocada al turista de fora. 

La pandèmia va aparcar, una vegada més, la proposta de tindre un museu. ¿Com va eixe projecte? 
-El projecte de fer-ho en la parcel·la junt a l’Alquerieta de Martorell està quasi descartat. Estem buscant quina ubicació i quin tipus de museu són les millors. És un museu important per a la Setmana Santa, més quan ha estat nomenada Festa d’Interés Turístic Nacional, i per a Gandia, perquè és una llàstima no poder mostrar tot el patrimoni. Entenem que el moment econòmic actual no és el millor. 

¿Creu que hem arribat al punt que un turista, no dic de Madrid sinó de fora de la comarca, es desplace a Gandia només per a vore les processons, o la competència amb el “sol i platja” és molta? 
-Quan se celebren les processons la gent de la comarca està a Gandia, però també els turistes. Trobe que hi ha temps per a tot, i la platja és un complement de la Setmana Santa, o al revés. Al respecte, continuem treballant en la dimensió turística, enguany per exemple hem posat en marxa una “app” on està tota la programació i on podem avisar en temps real dels canvis d’última hora que es puguen produir. I el “Passio” és un gran ambaixador, trobe que és l’única revista amb eixes característiques en tota Espanya i l’enviem a molts punts de la geografia.  

Continuem en pandèmia. ¿Què demanaria als confrares, especialment en les situacions més arriscades? 
-Que seguisquen les recomanacions de la Conselleria de Sanitat. És cert que ací no tenim “costalers”, per tant el risc de contagi portant les imatges és molt baix.  Però, efectivament, han de ser prudents i posar-se la mascareta quan hi hagen aglomeracions, tant confrares com públic.