Fa temps que no puc escoltar una promesa i que els budells no se'm reboliquen. Fa molts anys que no em crec que les empreses de telecomunicacions facen res per millorar les condicions dels seus clients i dels seus clients. Ni tan sols que el "3 por 2" de Carrefour o de qualsevol gran superfície comercial no haja estat prèviament adulterat en els preus originals, sempre al alça per a rendibilitzar una suposada "oferta" i que després resulta ser un "ganxo".

Res, em resulta més molest que els anuncis dels bancs i/o de les entitats financeres "preocupant-se" pels meus somnis o desitjos que volen ajudar-me a complir amb 10% TAE i comissions de 45 € si no pagues quan toca, encara que siga el mateix dia que em passen pel compte la quota i encara que la quota a pagar siga menor que la comissió exigida. ¿A qui se li ocorre confiar en unes entitats rescatades amb diners públics quan la seua situació era de bancarrota en la crisi de 2012 i a l'hora de la seua recuperació "si te he visto, no me acuerdo"? Culpa meua per caure en la trampa de les promeses dels anuncis sense llegir la lletra menuda i no tindre memòria.

Cert és que sempre hi ha excepcions. I em costa reconèixer-ho. Sempre hi ha una xicoteta esperança dins del mar de taurons en què s'ha convertit la societat capitalista i consumista de la que tots i totes formem part.

Sempre hi ha un motiu per a somriure quan una persona o grup de persones acrediten els seus desitjos de futur amb la seua carta de presentació i aquesta no és altra cosa que ser fidels a la seua paraula: fer allò a què s'han compromès a fer. Dir que van a fer una sèrie de connexions per millorar l'accessibilitat de la ciutat i complir-ho. O per exemple, dir que estan en fase d'execució diferents projectes de remodelació i reforma, i realment veure realitzats aquests projectes en temps rècord. Parle de parcs i places, de jardins i col·legis, de passejos i espais biosaludables i d'Igualtat, on la ciutadania pot sentir-se més protegida, més informada, més respectada, més valorada. Més reconeguda com a prioritat en la gestió política.

 
Tota promesa s'ha de guanyar la confiança amb fets previs. Al menys així ho pense jo. Que ningú em regale l'oïda amb "cantos de sirena", que no estem per a perdre el temps. Si vols prometre'm alguna cosa, primer demostra'm que saps i pots fer-la. Sols exigisc fets i no promeses, per continuar creient. Després ja veurem si et compre 3 per 2 en "estampitas".