El Teatre Serrano de Gandia va acollir diumenge la gala de lliurament dels Premis Literaris, el LIX Premi Ausiàs March de Poesia, i el XLIII Joanot Martorell de Narrativa, convocats i gestionats per l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques. També es va lliurar el V Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària. L’acte també suposava el fermall d’or a la Tardor Literària. 

El XLIII Joanot Martorell de Narrativa, dotat amb  20.000 euros, va recaure en Vicent Flor amb “El carrer de baix”. En “El carrer baix” l’amor i la mort ressonen semblants, quasi com si fossin germans. En aparença estan allunyats, però conviuen. El carrer de baix és una història d’amor i d’amistat, de mort i de desamor que transcorre a València ciutat i a la Vall de Gallinera. En esta vall, amb gran densitat històrica però escassa densitat poblacional, la soledat fa estralls. Allà hi viuen Joan, professor d’institut, i Sara, una psicòloga que conrea bancals. També hi va a parar Carles, un editor de llibres que pretén escapar del dolor que li genera un fill d’acollida amb problemes de drogues i de delinqüència. Seguint el curs de la Gallinera, un riu que quasi s’ha esvaït, com la vida a la vall, tots tres compartiran un camí on afluiran el passat i tot allò que no han pogut o no han sabut evitar.

Vicent Flor (València, 1971) és editor i gestor cultural. Doctor en Sociologia i llicenciat en Ciències Polítiques i en Antropologia, fou conservador del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (1998-2015) i des de 2016 dirigeix la Institució Alfons el Magnànim. És professor, en excedència, de la Universitat de València. Autor, entre altres, dels assaigs “Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana”; “Societat anònima. Els valencians, els diners i la política” i “Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats”. Este llibre és la seua primera novel·la.

El LIX Premi Ausiàs March de Poesia, dotat amb 8.000 euros, va ser per a Miquel Àngel Llauger per “Llum de cançó”. Miquel Àngel Llauger, que el 2018 va guanyar el premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb Fourmillante, ha guanyat ara el premi Ausiàs March de Gandia amb un llibre que ofereix dues mostres esplèndides del seu talent: el de la poesia lírica a la primera part, «La parla de les mèrleres», i el de la poesia narrativa a la segona part, «Els nins de maig (matèria de Bretanya)».

Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963) és poeta, traductor i crític literari. Des del 1986 ha publicat nombrosos reculls de poemes; els darrers, “A la Gran Babilònia” (2011), “La gratitud” (2014), “Zooscòpia” (2018) i “Fourmillante” (2018, Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater), i els infantils “Volen quan volen” (2017) i “A d'armari” (2019). També ha fet alguna incursió en la narrativa i en la poesia satírica. Ha traduït Edward Lear, Edgar Lee Masters i Ted Kooser, entre d’altres. És vicepresident per les Illes Balears del PEN Català. Forma part de l’equip de la revista digital Veus baixes i és el creador i mantenidor del web de poesia traduïda Anostrats. Ha escrit crítica per a publicacions com Reduccions, Núvol, Randa, El Procés o el diari Ara Balears.

Els llibres guardonats es publicaran per Edicions 62 el pròxim 7 de gener de 2022.  

D’altra banda, el V Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària va recaure en Pepa Guardiola Chorro (Xàbia, Marina Alta, 1953), escriptora reconeguda en l'àmbit de la narrativa contemporània valenciana. Ha publicat nombrosos contes i més d'una trentena de llibres de literatura infantil i juvenil. n 2009 es va estrenar en la novel·la per a adults amb l'obra El desordre de les dames (Edicions Bromera, 2009) guardonada amb el Premi Enric Valor. Ha sigut mestra de primària durant 39 anys. A més, ha pres part activa en el moviment feminista i contra la violència de gènere; participa assíduament amb La Xarxa de Dones de la Marina Alta. Col·labora i és membre d'honor de l'Associació Riuraus Vius, l'objectiu de la qual és conservar estes edificacions típiques del patrimoni arquitectònic valencià.