La fitoteràpia o ús de les plantes medicinals és una saviesa mil·lenària que han fet servir els nostres avantpassats per tal de guarir-se de les malalties i infeccions més comunes. Amb l’aparició dels fàrmacs als segle XX aquest ús ancestral va anar minvant fins quasi la desaparició. Ara, amb la necessitat social de reconciliar-se amb la natura torna l'interès per aquesta ciència que barreja la botànica, la farmacologia i la medicina.

Una planta medicinal és aquella que conté en qualsevol dels seus òrgans alguna substància amb activitat farmacològica que puga ser utilitzada amb finalitats terapèutiques. Resulta necessari indicar que el paper de les plantes medicinals davant malalties greus és únicament complementari. En les afeccions cròniques suaus o en les més benignes, principalment dels aparells respiratoris, digestiu, genitourinari i en les dermatosis, és on poden substituir o complementar els medicaments.

FENOLL Foeniculum vulgare

De fins a 2 m d’alçada i amb una característica olor anisada. Les fulles naixen en la base i estan molt finament dividides. Les flors són grogues i s’agrupen en umbel·les o paraigüets, apareixen durant l’estiu i en madurar es transformen en les conegudes llavoretes de fenoll.

És comú en bancals abandonats, vores de camins i carreteres, llits i marges de rius i barrancs i solars urbans. El trobarem freqüent per tot el territori.

Els fruitets o llavoretes. Es recullen a partir d’agost i setembre quan maduren. S’han d’assecar bé i guardar en pots de vidre protegits de la llum.

En infusió de 10 g/l després dels menjars per tractar trastorns digestius, en especial els que van acompanyats de gasos. En nadons amb còlics podem utilitzar infusions més diluïdes. S’usa també per augmentar la secreció de llet en mares lactants.

RABET DE GAT Sideritis angustifolia

De fins 40 cm d’alçada amb nombroses rametes de color grisenc i groc allimonat. Fa les flors agrupades de color groguenc, entre maig i juliol.

Viu pels matollars secs i assolellats sobre sòls calcaris, per les vores de camins i pistes forestals.

La summitat florida. Es recullen quan les flors estan ben obertes, s’assequen i es guarden en pots hermètics.

La infusió de 10-20 g/l, 3 tasses al dia, per tractar gastritis, úlceres gastroduodenals, mals de panxa, digestions lentes. Per via externa per a conjuntivitis, ferides, cremades i vaginitis.

FALZIA DE POU Adiantum capillus-veneris

Falaguereta dotada d’un rizoma apegat a terra del qual naixen les fulles o frondes d'1 a 2 pams d'alçada. Aquestes frondes tenen una forma semblant a petits ventalls oberts i fan que la planta siga inconfusible i preciosa.

Habita als llocs humits i foscos com fonts, parets de pous, aljups, safarejos, coves, fissures de roques regalimants, degotissos, etc.  

La part aèria. En primavera i estiu. Assecar a l’ombra en llocs ventilats i conservar en pots hermètics.

En infusió de 10 g/l o decuit al 20%, tres tasses al dia entre les menjades. Se sol acompanyar amb fenoll, menta o regalíssia per a millorar el sabor. En xarop, 30 a 60 g/dia està indicada per als xiquets amb bronquitis, encatarraments i en infeccions urinàries.