Divendres passat es va obrir a la Casa de la Cultura de Gandia l’exposició “Prietas las filas. Vida cotidiana y franquismo”, una mostra organitzada pel Museu Valencià d'Etnologia (ETNA), en col·laboració amb l’Ajuntament de Gandia. A l’acte inaugural va acudir el regidor de Cultura, Nahuel González, acompanyat pel comissari de la mostra, José Maria Candela, el gestor cultural de l’Ajuntament de Gandia Lluís Romero, la responsable d’exposicions itinerants de l’ETNA, Estefania Martínez, les dues dissenyadores de l’exposició i membres de LIMO estudio, Rosa Bou i Kumi Furió, i d’altres membres de la Corporació municipal. 

Durant la seua intervenció, González va posar en valor la col·laboració entre l’Ajuntament de Gandia i les diverses entitats valencianes del món de la cultura i va destacar que “el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO) és una ferramenta important i fonamental per a transmetre la cultura artística del nostre poble”.  “Amb esta exposició podem mostrar una realitat que tal vegada alguns han oblidat i que altres, com la meua generació, no, tot i que hem nascut, per sort, en democràcia”, va emfatitzar el responsable de Cultura, qui va assenyalar que “és un deure de les institucions públiques corregir els moments de nostàlgia del passat que estem vivint per part d’alguns sectors de la ciutadania”.  

Per la seua banda, Candela va explicar que la mostra exposa algunes de les raons d’un règim “que va ser antidemocràtic, dictatorial i profundament repressor en la seua essència i que analitza com el franquisme va passar un règim polític al modus quotidià de la ciutadania”. “El seu triomf va ser precisament que una bona part de la població, aquells que els estudiosos del franquisme van denominar la majoria silenciosa, assumira i interioritzara com a natural i com a propis els valors, els principis i la ideologia del règim franquista”. 

Entre els principals arguments de la mostra destaquen “la maquinària de propaganda, d’adoctrinament, de censura i de brutal repressió que va posar en marxa Franco amb l’inici de la Guerra Civil per a contrarestar qualsevol intent d’oposició al règim” gràcies a dues ferramentes fonamentals que van ser cabdals per a legitimar el règim i que van servir de cadenes de transmissió per a transmetre valors a diferents generacions: l’Església catòlica i l’escola, va afegir. 

A més, “Prietas las Filas” també aborda la subordinació de les dones per part del règim franquista, i les execucions amb què va assassinar 4.714 persones al territori valencià, la meitat de les quals van morir al paredó de Paterna. L’exposició estarà oberta al públic fins al 28 de novembre.