Telmo Gadea: 'Hem de fer unes Falles amb la mateixa dignitat però amb les màximes precaucions sanitàries'
Telmo Gadea és president de la Federació de Falles de Gandia, i professor de piano al Conservatori Superior de Música Josep Climent d’Oliva. També és cap d’estudis del mateix centre. Els darrers dies han sigut frenètics, amb reunions a diverses bandes per a enllestir la programació de les Falles de 2021. Considera que estes són unes festes per a posar en valor la part més tradicional.
En primer lloc, m’agradaria demanar-li una reflexió sobre l’ús del Museu Faller com a ‘vacunòdrom’.
-Sempre hem tingut clar que el museu havia de tindre una vocació pública i local, més enllà de servir al col·lectiu faller o estar destinat a la festa, perquè té un finançament municipal important. Les autoritats sanitàries van pensar que les instal·lacions encaixaven bé com a punt de vacunació, i no vam dubtar a cedir-les, el passat mes de març, sacrificant les nostres activitats.
¿Les Falles de Gandia no podien esperar més?
-Cal recordar que la data de setembre no la vam posar nosaltres, sinó la Conselleria. Hi ha municipis que les faran a l’octubre, i uns altres les ajornen a 2022. La proposta de Gandia era en juny, per Sant Joan, quan hi havia menys turisme i la situació sanitària era millor. Però portem 18 mesos sense activitat, el sector estava tocat, la massa social estava apàtica i desapegada de la falla, i era necessari una data.
¿En quant xifraria la baixada del cens faller a Gandia per a este exercici, és a dir, dels fallers que s’han borrat de la comissió o han decidit no pagar quota?
-No és fàcil de calcular, perquè tenim des de comissions que s’han borrat 30 fallers sobre 100, i que els ha suposat una afecció important, a unes altres que no n’han perdut cap. Però estaríem parlant que de mitjana el cens faller s’ha reduït entre un 5 i un 10%, especialment per impagaments.
¿Estan més calmades ja les relacions amb les sis comissions que tornaren a demanar la suspensió de les Falles al setembre?
-Les relacions sempre han sigut excel·lents, com sempre, a més era una postura que ja es coneixia des de feia mesos. En cap moment va suposar un pols a la FdF, o una rebel·lió. En la darrera reunió informativa van acatar la voluntat democràtica de la majoria.
Espanya estarà observant-nos, perquè les Falles seran les primeres grans festes populars després que moltes ciutats hagen anul·lat per segon any les seues...
-Bé, però també la vida social està recuperant-se poc a poc. Hem vist a Gandia l’etapa de La Vuelta Ciclista, o curses populars, sembla que també arriba el moment de l’hostaleria… Hi ha festes a Espanya que no tenen la vessant patrimonial de les Falles. A la part lúdica nosaltres podem renunciar, però l’altra, la tradicional (artistes, artesans, pirotècnics, músics, muntadors...) l’hem de preservar. Així es desprén de la resolució de la Unesco que va declarar les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
¿Són unes Falles per obligació econòmica, és a dir, per la necessitat de passar pàgina i tancar un exercici, o per respectar la tradició? ¿Quina variable ha pesat més?
-Els dos aspectes són compatbiles. Com he dit adés, hem de lluitar per la supervivència de la festa. Hi ha sectors de l’economia que viuen de la tradició valenciana i no podem permetre que desapareguen. La part lúdica sempre estarem a temps de recuperar-la. Ara bé, entenc també als qui pensen que les Falles han de ser en març, amb l’arribada de la primavera, i fora d’eixe mes són una altra cosa.
¿Tem que es produïsca alguna “punxada” en els actes?
-A vore, en principi els actes estan pensats perquè no es produïsquen aglomeracions ni multituds. A partir d’ahí vorem. Tant la Crida com el lliurament de premis seran actes amb aforaments limitats. Però trobe que hi ha ganes de recuperar-se emocionalment, de música, i de color, i de saber que les Falles estan ahí presents. La falla està pensada perquè la vida continue.
¿Com estan vivint esta situació les Falleres Majors de Gandia?
–Sandra i Alba tenen una vocació de servici absoluta cap a les Falles i a Gandia. Sandra és infermera, treballa a l’hospital, per tant, no cal explicar-li els riscos de la pandèmia, i Alba, que ja és una adolescent, que a més es va vacunar i ho va difondre per les xarxes socials. Es quedaren a les portes en 2020, però han sabut estar a l’alçada, amb un comportament exemplar.
¿Com veu les Falles de 2022?
-No tinc una bola de cristall, però és lògic pensar que no seran com les de 2019 i haurem de conviure amb restriccions. Però no podem encabotar-nos en què les Falles siguen com abans, perquè el món també ha canviat. Quant als monuments, pense que encara s’arrossegarà l’impacte d’estos anys.
Per últim, ¿quin missatge llançaria als fallers?
-Són unes Falles especials que hem de fer amb la mateixa diginitat pero amb les màximes precaucions sanitàries. Per tant, estic segur que seran responsables. Els fallers també som persones com la resta, no volem contagiar-nos. Qualsevol comportament irresponsable se’ns tornaria en contra dels propis fallers.
En primer lloc, m’agradaria demanar-li una reflexió sobre l’ús del Museu Faller com a ‘vacunòdrom’.
-Sempre hem tingut clar que el museu havia de tindre una vocació pública i local, més enllà de servir al col·lectiu faller o estar destinat a la festa, perquè té un finançament municipal important. Les autoritats sanitàries van pensar que les instal·lacions encaixaven bé com a punt de vacunació, i no vam dubtar a cedir-les, el passat mes de març, sacrificant les nostres activitats.
¿Les Falles de Gandia no podien esperar més?
-Cal recordar que la data de setembre no la vam posar nosaltres, sinó la Conselleria. Hi ha municipis que les faran a l’octubre, i uns altres les ajornen a 2022. La proposta de Gandia era en juny, per Sant Joan, quan hi havia menys turisme i la situació sanitària era millor. Però portem 18 mesos sense activitat, el sector estava tocat, la massa social estava apàtica i desapegada de la falla, i era necessari una data.
¿En quant xifraria la baixada del cens faller a Gandia per a este exercici, és a dir, dels fallers que s’han borrat de la comissió o han decidit no pagar quota?
-No és fàcil de calcular, perquè tenim des de comissions que s’han borrat 30 fallers sobre 100, i que els ha suposat una afecció important, a unes altres que no n’han perdut cap. Però estaríem parlant que de mitjana el cens faller s’ha reduït entre un 5 i un 10%, especialment per impagaments.
¿Estan més calmades ja les relacions amb les sis comissions que tornaren a demanar la suspensió de les Falles al setembre?
-Les relacions sempre han sigut excel·lents, com sempre, a més era una postura que ja es coneixia des de feia mesos. En cap moment va suposar un pols a la FdF, o una rebel·lió. En la darrera reunió informativa van acatar la voluntat democràtica de la majoria.
Espanya estarà observant-nos, perquè les Falles seran les primeres grans festes populars després que moltes ciutats hagen anul·lat per segon any les seues...
-Bé, però també la vida social està recuperant-se poc a poc. Hem vist a Gandia l’etapa de La Vuelta Ciclista, o curses populars, sembla que també arriba el moment de l’hostaleria… Hi ha festes a Espanya que no tenen la vessant patrimonial de les Falles. A la part lúdica nosaltres podem renunciar, però l’altra, la tradicional (artistes, artesans, pirotècnics, músics, muntadors...) l’hem de preservar. Així es desprén de la resolució de la Unesco que va declarar les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
¿Són unes Falles per obligació econòmica, és a dir, per la necessitat de passar pàgina i tancar un exercici, o per respectar la tradició? ¿Quina variable ha pesat més?
-Els dos aspectes són compatbiles. Com he dit adés, hem de lluitar per la supervivència de la festa. Hi ha sectors de l’economia que viuen de la tradició valenciana i no podem permetre que desapareguen. La part lúdica sempre estarem a temps de recuperar-la. Ara bé, entenc també als qui pensen que les Falles han de ser en març, amb l’arribada de la primavera, i fora d’eixe mes són una altra cosa.
¿Tem que es produïsca alguna “punxada” en els actes?
-A vore, en principi els actes estan pensats perquè no es produïsquen aglomeracions ni multituds. A partir d’ahí vorem. Tant la Crida com el lliurament de premis seran actes amb aforaments limitats. Però trobe que hi ha ganes de recuperar-se emocionalment, de música, i de color, i de saber que les Falles estan ahí presents. La falla està pensada perquè la vida continue.
¿Com estan vivint esta situació les Falleres Majors de Gandia?
–Sandra i Alba tenen una vocació de servici absoluta cap a les Falles i a Gandia. Sandra és infermera, treballa a l’hospital, per tant, no cal explicar-li els riscos de la pandèmia, i Alba, que ja és una adolescent, que a més es va vacunar i ho va difondre per les xarxes socials. Es quedaren a les portes en 2020, però han sabut estar a l’alçada, amb un comportament exemplar.
¿Com veu les Falles de 2022?
-No tinc una bola de cristall, però és lògic pensar que no seran com les de 2019 i haurem de conviure amb restriccions. Però no podem encabotar-nos en què les Falles siguen com abans, perquè el món també ha canviat. Quant als monuments, pense que encara s’arrossegarà l’impacte d’estos anys.
Per últim, ¿quin missatge llançaria als fallers?
-Són unes Falles especials que hem de fer amb la mateixa diginitat pero amb les màximes precaucions sanitàries. Per tant, estic segur que seran responsables. Els fallers també som persones com la resta, no volem contagiar-nos. Qualsevol comportament irresponsable se’ns tornaria en contra dels propis fallers.



























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.60