“Quines coses més grosses que cria el Senyor, per dalt les teulades raïmet de pastor“ diu la coneguda cançó de bressol. El popular raïmet de pastor és una planteta de no més d’un pam d’alçada, amb les fulles suculentes, planes per la part superior i d’un característic color grisenc. Les flors comencen a aparèixer pel mes de juny i són grogues.

 Viu als matollars assolellats, roquissars, marges i murs de pedra i, com diu la cançó, teulades de les cases, al poble i a la ciutat. A la comarca el trobarem fàcilment a les muntanyes desarborades (la immensa majoria, tot i els reiterats, inútils i fora de temps “dies de l’arbre” institucionals). També, si ens hi fixem una miqueta, el vorem enlairant-se a la vora de moltes teulades, fins i tot al centre de Gandia.

S’utilitza per via externa per preparar emplastres amb les fulles fresques i xacades que es fan servir en el tractament d’excoriacions, punxades, picades i irritacions de la pell, com a cicatritzants i suavitzants. L’emprarem també per reblanir callositats i durícies. Així mateix, és eficaç contra les llagues de la boca. S’aplicarà sobre la zona afectada 2 o 3 vegades al dia.

Té molta anomenada als nostres pobles per tal de combatre l’agror o cremor d’estómac. Per a la qual cosa cal posar-se a la boca una branqueta i anar mastegant-la a poc a poc. Amb la mateixa finalitat, es pot bullir i prendre’s com qualsevol altra infusió.

L’ús, però, més arrelat a la comarca és com excel·lent menja. El collirem des d’ara fins a que comence a florir, triant els brots més recents i tendres i millor de plantes ombrejades. Ja a casa, el rentarem i l’escaldarem o el  bullirem uns minuts, en funció de la seua duresa, fins que es faça de color groguenc. Tot seguit el posarem en un gerro, on prèviament haurem posat aigua, sal (fins fer surar un ou) i vinagre al gust. Afegirem les plantes aromàtiques que més ens agraden: pebrella, timó, sajolida, fenoll, corfes de llimera, etc. Per acabar i per tal de mantindre’l dur, hi posarem unes fulles de canya o garrofera. Ho deixarem reposar unes setmanes i ja estarà llest per acompanyar les millors amanides o servir d’insuperable aperitiu.

Si volem un tast més natural i alhora més sa i si no l’hem de conservar durant molt de temps, poden substituir el vinagre per suc de llima que realitza la mateixa tasca conservadora però més dèbil  pel seu menor contingut àcid.

El raïmet de pastor s’hi pot criar a les cases sense cap problema; només caldrà agafar unes branquetes amb unes poques arrels i posar-lo en companyia de les plantes que tinguem al pati, balcó o terrassa, sempre millor en les més assolellades.