El Departament de Salut de Gandia ha passat de ser el de menor incidència en la primera onada a pujar progressivament a partir d d’octubre, amb la salvetat del brot de l’oci nocturn de l’estiu, i estar ara en el “top ten”. A grans trets, ¿a quins factors creu que obeïx esta evolució tan negativa?
-En el Departament de Gandia registrem una curva d’incidencia de covid-19 semblant a la d’altres departaments sanitaris i superponible a la de la Comunitat Valenciana. D’una primera onada on van tindre la impressió que teníem unes xifres  millors, la realitat s’ha impossat i des d’octubre hi ha un important nombre de positius. Sembla que hi ha una correlació entre dies festius i augment de la incidència, malgrat que son els epidemiòlegs els qui tenen la formació i la informació per a donar eixes dades. Les hipòtesis epidemiològiques solen ser cautes i s’hauria d’analitzar amb més temps d’avaluació. 

És notori que l’hospital ha hagut d’habilitar uns altres espais per a donar cabuda a pacients covid, tant en planta com en la UCI. Però, ¿s’han produït derivacions a uns altres hospitals per falta de llits?
-La derivació de pacients a uns altres hospitals no és infreqüent, així, durant l’estat de pandèmia han estat derivats pacients a hospitals de tercer nivell per requerir-ho per  especialitat. Respecte a malalts  diagnosticats de covid-19 han estat derivats dos malalts per requerir ECMO, sistema d’oxigenització per membrana extracorpòria. Tanmateix,  la UCI de l’hospital de Gandia ha rebut set malalts traslladats d’uns altres hospitals i fins a 6 malalts  diagnosticats de covid. El trasllat de malalts d’un hospital a un altre dins de la Comunitat Valenciana o d’altres autonomies no és infreqüent. 

¿Estava preparada l’Atenció Primària del Departament per a assumir la càrrega de treball que se li ha vingut damunt?
-Els plans de contingència estan dissenyats per a quan esdevé una situació extraordinària o inclós una catàstrofe estan. Adaptar-lo a cada situació concreta mai és fácil, perquè s’ha d’atendre a la prioritat de la situació sobrevinguda i mantindre o ajornar les tasques habituals. Això està passant en l’actual pandèmia, vam establir directrius per  a donar  prioritat a l’assistència dels contactes covid, i vam posar en valor l’atenció telefònica de les  consultes de seguiment, mantenint l’atenció d’Urgències i aquelles consultes que  no poden ser ateses només telefònicament, després d’una valoració pel metge de família.

En estos moments, ¿quants sanitaris del Departament estan de baixa, per quarantena preventiva o per haver-se contagiat?  
-Amb totes les reserves que imposa  la temporalitat, ja que es una situació  canviant des de l’inici de l’estat d’alarma en març de 2020, aproximadament 170 sanitaris han estan registrats com a positius per coronavirus en el test de PCR o d’antígen. I clarament  parlem en passat, perquè es tracta de una situació dinàmica que canvia cada dia. A hores d’ara parlariem d’aproximadament 60 treballadors entre positius i en quarantena, que  cada setmana deuen estar  confinats per ser positius o contactes estrets.

L'hospital ha promogut iniciatives com enviament de cartes d'ànim a pacients covid, i a més té un servei d'ajuda psicològica per a sanitaris...
-Per part dels professionals del Servei de Salut Mental del departament s’ha establert un procediment d’ajuda per als treballadors i pacients o familiars. Esta ajuda es presta amb total discreció i  confidencialitat. D’altra banda, la Comissió d’Humanització s’ha encarregat d’arreplegar els dibuixos i cartes que envien des de les escoles i unes altres institucions, i a nivell personal, tan a malalts com a treballadors. En este sentit hem d’agraïr la col·laboració de la gent. 

¿Alguna vegada en la seua trajectòria professional ha vist que l'hospital s'haja omplit tant de pacients d'una sola patologia?
-Entra dins d’allò anecdòtic i, evidentement no és  comparable a la situació actual, que implica no sols a una nació sino a tot el món, però, estant en el meu periode de formació MIR vaig  viure a l’hospital La Fe de València la tragèdia del càmping de ‘Los Alfaques’, i la situació actual me la recorda.

¿Quan acabarà la vacunació dels primers grups definits en l’Estratègia Estatal en el Departament de Salut, és a dir, fonamentalment sanitaris i residències?
-Estem finalitzant ja eixa fase ja que, malgrat la voluntat de tots hi ha entrebancs. Encara hi ha residències de majors a la comarca que tenen   interns o treballadors positius, i en estos casos s’aconsella  retardar la vacunació. També està el conflicte  amb la farmacèutica Pfizer, que esperem no ens demore més. Malgrat tot esperem acabar esta fase en els primers dies d’este mes de febrer.

¿Quan creu que, d’acord amb les prioritats del Govern central, estarà vacunada tota la població del Departament de Salut?  ¿Estem preparats per a vacunar en dos o tres mesos? 
-A hores d’ara no és possible donar una data on estiga tota la població vacunada, ja que depen de molts factors, inclosos externs, que no podem controlar. Respecte del sistema informàtic, el personal i tota la estratègia de vacunació ha donat proves d’estar preparada en les darreres dues semanes, on hem vacunat als centres sociosanitaris i més de 1.500 treballadors. 

¿Vosté és dels sanitaris que prefereix que la gent complisca les normes a què els aplaudisquen en els balcons, o els donen premis? 
-Naturalment, clar que sí. Amb dificultat  trobarem  un sanitari que li responga d’un altra manera, no ha de fer més que una ullada a les xarxes socials i  comprovar què diuen els sanitaris. 

Estem veient molts sanitaris “tuiters” o que denuncien a través de les xarxes socials qüestions com saturació d’hospitals o manca d’atenció sanitària. Tot i defensar la llibertat d’expressió, ¿on creu que deu estar el límit? 
-Els missatges dels sanitaris a les xarxes són molt clars: estan evidenciant  la situació que viuen  cada día. A la quantitat de pacients que han d’atendre, hem de sumar també que no són malalts fàcils, la majoria dels qui ingressen a l’hospital són  pacients d’edat avançada, depenents… O en el cas de la UCI, el nombre d’ingressos s’ha multiplicat per tres, i són malalts molt complicats,  quasi el 100% requereixen un ventilació invasiva amb canvis de postura, el nomenat “prono”, que es una tècnica que requereix gran esforç, i molts també hemofiltració o hemodiàlisi, que se sumen a la quantitat de presa de constants, medicació... En definitiva, una vivència límit per al personal sanitari, que a més no veu la fi d’esta onada. Abans comentava el record de Los Alfaques, pensem també amb el 11-M a Madrid. Són tragèdies que es van atendre en un termini de dies, pero amb l’epidèmia de covid portem ja mesos, per la qual cosa es comprenc i accepte tots els comentaris dels sanitaris.
Dit això, el col·lapse de l’hospital Francesc de Borja encara no s’ha produït. Hem hagut d’adaptar-nos  cada dia a les necessitats, hem distribuït espaïs, canviat  circuïts d’atenció en Urgències, augmentat els llits per a malalts crítics, agilitzant les compres tant de material de protecció com  l’habitual  per als tractaments, fins i tot respiradors o monitors per a fer front  a eixes necessitats, de fet hem gestionat vora  2 milions d’euros en contrats d’urgència. Pel que fa a personal, s’han fet més de 500 contractes de reforç  de totes les categories, a més de les substitucions de baixes per positius o per confinament. Vull  aprofitar per a agrair a tot el personal per la gran tasca que està fent, ajudant a traure endavant  esta difícil situació i també, com fan tots els sanitaris, pregar perquè tota la població, confinada o no, respecte les normes i els consells  de  aïllament,  distància i mascareta  que es donen per tot arreu.