En maig es va decidir reorientar els 52.500 euros del pressupostos participatius perquè tingueren un caràcter social, degut a la pandèmia. ¿Per què es va mantindre la proposta del carril bici?
-Des del Consell de Participació Ciutadana, que és l'òrgan que coordina els diferents mecanismes de participació, es va valorar que un model de poble més sostenible afecta directament en la millora de la salut i el benestar de la ciutadania. En el mateix sentit, es va analitzar que la transgressió i la devastació sistemàtica del medi ambient va vinculat a la proliferació de noves pandèmies i patologies que afecten i afectaran a la població si no fomentem un canvi de model econòmic, de consum, d’entendre la vida, amb formes alternatives i sostenibles de relacionar-nos amb la natura.

¿Està satisfet amb la participació en este procés, o encara s’hauria d’implicar més gent en les votacions? ¿La via telemàtica és l’única opció?
-Estem molt satisfets amb la participació de la ciutadania però continuem avaluant cada una de les fases, analitzant el context i identificant els diferents factors que han influït amb l’objectiu de millorar el procés participatiu cada any. És un procés en constant avaluació, adaptació i evolució. Un dels errors que tenim costum de cometre quan analitzem els mecanismes de participació ciutadana és sols fer una valoració quantitativa, quantes persones han votat, per considerar exitós o no el procés. No volem traure-li importància al número de persones que hi participen, tenim un percentatge elevat, però considerem molt més determinant la valoració qualitativa del procés, l’elaboració col·lectiva i originalitat de les propostes, la implicació de diferents agents socials, la forma d’interrelacionar-se i complementar-se amb altres mecanismes i espais, la millora del benestar social que comporten les diferents propostes.... molts paràmetres qualitatius que es consoliden cada any als pressupostos participatius de Bellreguard.

¿Quines són les principals conclusions que es poden extraure de la Jornada Associativa i de Participació Ciutadana?
-Han estat les segones jornades que realitzem, a més en un context pandèmic complicat, però podem assegurar la consolidació de les mateixes, l’enfortiment del teixit associatiu i el protagonisme de la Mesa d’Entitats en l’organització de les jornades i la formació de les associacions. El projecte d’enfortiment associatiu: jornades, treball enxarxa, assessorament i formació associativa, és una de les línies estratègiques dins de la praxis d’acció comunitària que està desenvolupant l’Escola Democràtica Vicenta Seguí. Un projecte que va rebre la millor puntuació per part de Diputació i que també ens ha ajudat a finançar la Conselleria, però sobre tot, un projecte que naix des de i per a les associacions, aprofundint en l’autogestió d’espais i recursos des del teixit associatiu.

La comunitat educativa del col·legi i de l’institut se sol implicar en moltes causes socials i campanyes municipals. ¿Com naixen estes iniciatives? ¿És fruit de la bona comunicació que hi ha amb els docents?
-Tenim la sort de tindre un col·legi i un institut oberts al poble, que participen de forma activa de totes les iniciatives que els proposem i que proposen projectes de col·laboració centre i Ajuntament. És una meravella poder treballar amb l’alumnat als centres educatius i a més fer-ho en hora lectiva ens ajuda a universalitzar el procés, que li arribe a tot l’alumnat, és el que anomenem «públic captiu» i ajuda molt per iniciar processos d’educació en la Participació. Dos dels projectes més interessants que configuren altra línia estratègica dins de l’Escola Democràtica Vicenta Seguí, l’educació en la participació, són el Consell de Xiquetes i Xiquets (5é i 6é de Primària) i Espavila’t (Secundària). També podem avançar que enguany tindrem els primers pressupostos participatius Infantils que organitzarem amb la col·laboració del CEIP Gregori Mayans i Ciscar.

Pel que fa a les arts escèniques, ¿continuarà el cicle “A l’Era” en l’any 2021? ¿Hi ha tancades ja algunes actuacions?
-Sí, tenim tancada tota la programació de “A l’Era” 2021 amb un total de 10 espectacles en la mateixa línia que el 2020, innovadors, alternatius, crítics i subversius, amb una alta qualitat artística i diversitat escènica, que portarà a Bellreguard les companyies més avantguardistes del País Valencià. Entenem que la cultura ha de ser una ferramenta de transformació, en aquest sentit volem generar un public crític, conscient i actiu, prioritzem la qualitat a la quantitat per consolidar una projecte revolucionari d’arts escèniques a Bellreguard. Un projecte amb uns objectius a mig termini, cuinat a foc lent, que volem que siga referent a la comarca.

Durant el confinament i després en la ‘desescalada’ Bellreguard va ser un dels municipis que decidiren no cancel·lar, sinó ajornar, les activitats culturals que ja estaven programades…
-Ho teníem i tenim molt clar, nosaltres tenim un compromís en totes i cada una de les companyies que decidim programar i que accepten vindre a Bellreguard. Per a nosaltres és un orgull que les companyies ens visiten i entenem que arribem a un acord entre iguals, que compleixen les companyies i que com a Ajuntament hem de complir, és ben senzill, no ho podem entendre d’altra forma. Per exemple, els 3 espectacles que no es van poder fer al 2020 ja els tenim programats el 2021, al igual com el festival de circ que realitzarem a l’estiu. A més, volem agrair la comprensió i la disponibilitat de les companyies a adaptar-se als canvis. Darrerament hem reubicat un espectacle, el de l’Home Bo de Caterva Teatre, que teníem previst el 16 de gener i l’hem ajornat al 27 de març.

¿Què suposa per al municipi estar dins del Circuit Cultural Valencià?
-Pensem que havíem d’estar per dignitat i per ser mereixedors de l'herència cultural del poble i de tantes i tantes persones han dedicat hores i esforços per convertir en els anys 80 a Bellreguard com a referent cultural de la comarca. Era un greuge històric no estar en el Circuit Cultural Valencià. Recordem que Bellreguard va ser un dels impulsors del Circuit Teatral Valencià i va ser un poble molt actiu dins del Circuit.

¿Continuarà Bellreguard dins del projecte BarnaSants en este 2021?
-Continuarem i ampliarem la participació en el BarnaSants 2021. La relació de complicitat amb el projecte d’activisme cultural en xarxa es sustenta en uns mateixos objectius fonamentals. Per un banda entendre la cultura com a una ferramenta de transformació i revolució, com deia Montserrat Roig “la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. Per altra, la necessitat de vertebrar els territoris que compartim llengua i cultura, la necessitat d’habitar espais compartits i crear punts de trobada, de teixir complicitats i compartir projectes entre els diferents territoris. Estem ben orgullosos en ser una de les seus del BarnaSants al País Valencià i d’anar incrementant la nostra implicació en el projecte.

¿Quan creu que recuperarà Bellreguard una certa normalitat cultural, en el sentit que hi hagen iniciatives privades, o augmente l’afluència de públic a les activitats...?
-Esta pregunta ens la fem molta gent, realment no m’atrevisc a fer una previsió. Esperem que la benvinguda vacuna funcione prompte i almenys les persones considerades de risc estiguen immunitzades abans d’estiu i que a partir de poder garantir la vida anem normalitzant l’assistència als espectacles i s’estabilitzen les programacions, es superen les restriccions i poc a poc anem superant la pandèmia.

¿Quines idees hi ha sobre la taula per a posar en valor la col·lecció d’El Zurdo?
-La principal idea és la creació del Museu de la Pilota de Bellreguard. Un projecte en col.laboració public i privada, de la mà de la família d’El Zurdo, per a reivindicar el l’esport nacional valencià i vincular-ho a la nostra cultura. Perquè la pilota és història, esport i és cultura del nostre País. Serà un espai perfecte per conèixer, gaudir i estimar la pilota valenciana des d’una perspectiva integral, amb tots els agents que hi participen i ho fan possible.