L’1 de juny de 1938, a les 8 de la tarda, va morir un soldat republicà al front de la Bordeta “a conseqüència d’una bala”.Es deia Domènec Lloret Guirau, un jove solter de 27 anys veí del poble d’Oliva, a València. Així consta al registre civil d’Artesa de Lleida, on es va certificar la seva mort i on fou sepultat al seu cementiri. I allà va quedar en l’oblit durant més de 80 anys, tot i que ara l’Ajuntament d’Oliva amb l’ajut d’un parell d’historiadors porten mesos recercant la seva família, però sense èxit. La lúgubre descoberta la va fer Felip Gallart, mestre i escriptor fill d’Artesa de Lleida, molt afeccionat a la història, el qual se’n fa creus del desconeixement i del misteri que envolta encara la Guerra Civil, tot i no ser tan pretèrita. I, sens dubte, la mort d’aquest jove valencià al front de la Bordeta també és tot un misteri.

La història acadèmica manté que on va morir Lloret, a l’actual serra del Puigdevall, no va haver mai enfrontaments militars. Tot i que allà es van atrinxerar uns mesos les forces de la 149 Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular de la República desplegada a Catalunya, el front es va trencar per Balaguer-Camarasa i Seròs. Per tant, els republicans apostats a la Bordeta, que volien barrar el pas dels nacionals cap a Barcelona, van retirar-se sense més aldarulls.

Gabriel Ramon, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida (UdL), va explicar que “al juny del 38 el front estava estabilitzat sobre la línia del riu des de l’abril i fins a finals d’any quan es va trencar el front, per tant no hi ha haver enfrontaments perquè els republicans que havia a la Bordeta es van retirar per evitar una pinça de l’exèrcit franquista”. Tanmateix Domènec Lloret, soldat de la 3a companyia, 595 batalló de la 149 Brigada Mixta, va morir per un tret de bala prop de la Bordeta, segons consta al registre civil d’Artesa de Lleida. El document, avalat pel jutge municipal Manuel Argilés i pel secretari Fermí Bernaus, assenyala que la mort va ser certificada pel metge de la brigada i amb la manifestació del sergent de la companyia, dels quals no consta el nom. Per contra, apareix la identitat de dos veïns d’Artesa com a testimonis: Martí Penella Besora i Ramon Olomí Oró.

Segons Gabriel Ramon, la mort del soldat podria tenir moltes explicacions com, per exemple, un tret perdut de l’enemic des del marge dret del riu. Se sap, que alguns militars sovint “jugaven” a intercanviar-se trets a la babalà. També podria ser (tot i que improbable) que fos la víctima d’un afusellament per deserció, segons l’historiador. Però encara podria ser més senzill: un accident, un suïcidi o fins i tot un assassinat (posats a imaginar).
Sigui com sigui, el soldat va ser enterrat a Artesa de Lleida (el poble més proper en mans republicanes), però es desconeix si està en una fossa comuna. Allò que sembla segur és que el cadàver segueix allà, ja que als registres de víctimes i desapareguts d’Oliva durant la guerra només apareix la seva filiació militar, però no hi ha constància que cap familiar el trobés a faltar o el busqués.

LA MAÑANA però va contactar amb el regidor de l’Ajuntament d’Oliva responsable de Memòria Històrica, Josep Escrivà, i amb dos investigadors locals especialitzats en el tema, Vicent Malonda i Joan R. Morell. L’objectiu era (i és) intentar trobar la família del difunt per informar-los de la (mala) sort que va córrer el seu parent durant la contesa bèl·lica i, lògicament, per localitzar i identificar, si s’escau, les seves restes.
Tot i que des d’Oliva es van preocupar per la qüestió i van fer diferents indagacions, el cert és que, per ara, totes les pistes han acabat en un no res. De fet, és possible que els investigadors hagin contactat amb els descendents, però que aquests no en siguin conscients de l’existència d’en Domènec Lloret. Ni tan sols els noms dels seus pares, Antoni i Isabel, han ajudat gaire.

De fet, el segon cognom tampoc ha facilitat la recerca. Al registre civil sembla clar que es deia Guirau, però l’investigador Vicent Malonda creu que podria ser Girau. “He parlat amb dues famílies que els seus avis es deien Lloret Girau, cognom que procedeix de la Vila Joiosa. Tanmateix, desconeixien l’existència d’un germà dels avis mort al front”, va dir i afegí que sembla ser que “eren molts germans, una part dels quals van anar a viure a Gandia. Jo també coneixia un Josep Lloret, sindicalista mort fa cinc anys”.
Malonda, a més, va parlar amb una néta d’aquesta família, que li va aconsellar seguir el rastre a Mataró, però per ara no se n’ha sortit. Per la seva banda, l’historiador Joan R. Morell va trobar la filiació militar del soldat, que era de la lleva del 1931, però cap comunicació oficial sobre la seva sort (o mala sort). “Alguns arxius van ser cremats i, a més, les comunicacions oficials durant la guerra eren molt irregulars”, digué. En aquesta recerca també es va implicar força des del primer moment el regidor Josep Escrivà, que destacà, sobretot, “la tasca que fan de manera desinteressada el grup d’investigadors d’Oliva. Sense ells, no podríem descobrir tantes coses com anem trobant”. Cal mantenir, doncs, la recerca.

La Paeria incompleix des de fa 5 anys la moció per protegir els vestigis bèl·lics

Ja fa gairebé cinc anys que la Paeria va aprovar per unanimitat una moció que l’instava a catalogar, protegir, conservar i difondre els vestigis de la Guerra Civil al terme municipal: búnquers, nius de metralladora, refugis, impactes de bales i altres. La moció, presentada a l’abril de 2016 pel Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida (CEL), ha quedat en l’oblit i la majoria dels vestigis segueixen abandonats i amenaçats. L’únic que va fer la Paeria va ser encarregar a la UdL un catàleg amb una vintena de vestigis, quan en realitat hi ha més del doble. De fet, després es van descobrir nous elements, alguns d’ells de gran interès, però no s’ha fet res al respecte. Una bona part les noves troballes s’ubiquen a la serra del Puigdevall, precisament on va morir el soldat Domènec Lloret d’un tret.

En aquella zona, als afores de la Bordeta, estava situada la Línia 1 de defensa i encara queden molts vestigis, alguns fets malbé i altres amenaçats de desaparèixer. En concret, hi ha cinc nius de metralladora, tres línies de trinxera i un refugi soterrat. Els historiadors consideren fonamental recuperar les restes i, per tant, demanen a les administracions que facin quelcom per conservar-les, estudiar-les i fer rutes per visitar-les.

-Diari LA MAÑANA  LLEIDA