La ciència com a resposta davant la fe i les dades com a font de decisions. L'equilibri en el tall de la navaixa. Ni per a tu ni per a mi. Però no, sembla que no. Mai és suficient o sempre es queda curt. Ni tancar-ho tot, ni tancar a mitges ni deixar-ho tot obert.  Si porten la vacuna, perquè la compren massa prompte. Si no la tenim en breu, es tracta de negligència o incompetència. Si tenim un pla de vacunació, és perquè volen controlar-nos o perquè som conillets d'índies. Mai guanya el poble.

I ja no parle de tindre empatia amb el polític o la política de torn per què sí. No li devem submissió a ningú.  Parle de civisme, d'educació i de respecte amb la persona que ha de decidir el futur de milers o milions de persones. Les seues famílies també mereixen respecte. Parle de la crítica constructiva, necessària sempre. Però criticar per guanyar vots, utilitzant la mort i el dolor, com van fer alguns amb el terrorisme enterrat d'ETA, sols provocarà que tornem a la gresca.  Volem oferir l'oportunitat als extremistes de dominar les institucions, condemnant-nos a la impossibilitat de superar aquesta i qualsevol pandèmia? De saber què serà de nosaltres en una societat POST COVID-19? Imagineu-vos-la! 

Hi ha qui ho tancaria tot, com en març d'enguany. Les dades actuals són tan dolentes o més si cap. Hi ha qui defensa que si ho tanquen tot, morirem de fam (o d'angoixa) perquè l'economia és prioritària per al futur. Qüestió de valors. ¿Vida versus ruïna?

Sóc dels que pensa que d'una fallida econòmica ens podrem recuperar més tard o més prompte. Ja hem tocat fons altres vegades. Però de la mort, sols ha tornat un i ja fa vora 1988 anys.  Ara que estem en l'època de l'any en que commemorem el seu naixement, és un bon moment per tranquilitzar les nostres ànsies de protagonisme (militars, polítics i polítiques, gent del carrer) en nom de Jesús o en el d'aquelles persones que ens han deixat. Mereixen el nostre homenatge i que la seua mort tinga un significat vital. 

La realitat, la situació de pandèmia i les circumstàncies de cadascú fan que les idees siguen tan variades com a ciutadans i ciutadanes hi ha vius i vives i amb el raonament en plenes capacitats de funcionament. 

Tenim urgència d'aquests dos elements per establir les bases del futur immediat: seguir respirant i el pensament crític constructiu. No serà demà. Però tampoc serà d'ací 10 anys. La societat post-Covid que es trobaran les generacions del futur, serà la mateixa que viurem nosaltres. I si ens contem els desitjos d'allò que farem quan tot açò passe? S'imagineu que comencem a construir-la ara? Ja està bé de tanta negativitat. Què serà el primer que faces quan no hi haja cap restricció? 

Bon Nadal i que els vostres millors desitjos per al futur es convertisquen en realitat.